Crisi iraniana de 1946
La Crisi iraniana de 1946 també coneguda com la Crisi iraniana-azerí és un conflicte posterior a la Segona Guerra Mundial originat quan la Unió Soviètica va rebutjar abandonar territori iranià ocupat durant el 1941 conjuntament amb l'exèrcit britànic. Després del conflicte, la República Popular de l'Azerbaidjan i la República de Mahabad, es van declarar independents i varen combatre les tropes iranianes amb el suport soviètic. La crisi es va resoldre quan el president de l'Iran Ahmad Qavam i els Estats Units van pressionar de forma conjunta la Unió Soviètica, que va acceptar retirar-se. La crisi es considera un dels primers conflictes de la Guerra Freda.[1]
| Guerra Freda | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
 República Popular de l'Azerbaidjan i República de Mahabad durant 1945-46 | ||||
| Tipus | conflicte | |||
| Data | Novembre de 1945 - 15 de desembre de 1946 | |||
| Lloc | Iran | |||
| Estat | Iran Imperial | |||
| Resultat | Victòria iraniana i dissolució de la República Popular de l'Azerbaidjan i la República de Mahabad | |||
| Bàndols | ||||
| ||||
| Comandants | ||||
| ||||
| Baixes | ||||
| ||||
Referències modifica
- ↑ All the Shah's Men, Kinzer, p.65-66