Cristalleria Buxeres

fàbrica de vidres del Raval

La Cristalleria Buxeres era una fàbrica modernista de vidres al Raval de Barcelona, actualment desapareguda. Ocupava el solar de l'antiga fàbrica Tey a la confluència dels carrers Paloma i d'en Ferlandina, si bé amb reculada en aquest darrer i un xamfrà a l'actual plaça del Pes de la Palla.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cristalleria Buxeres
Imatge
1917
Dades
TipusFàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Serrallach Fernández-Periñán Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFerlandina, 36-40 i Paloma, 21-23 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 54″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.381751°N,2.164065°E / 41.381751; 2.164065
Activitat
Propietat deEmili Buxeres i Bultó Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El seu origen es troba en l'antiga vidrieria d'A. Bordalba i Cia, on s'havien realitzat els vitralls de Can Buxeres a l'Hospitalet (1901-1903). Aquesta societat va esdevenir Buxeres i Codorniu, realitzadora de vitralls modernistes per a alguns dels edificis de l'època.[1] Instal·lada primerament a la Ronda de Sant Antoni, 66,[2] el 1909, Emili Buxeres i Bultó va encarregar el projecte de la nova fàbrica a l'arquitecte Antoni Serrallach.[3]

Posteriorment, es va associar amb seu germà Joan (vegeu Casa Buxeres) en la societat E. i J. Buxeres, i el 14 de desembre del 1925 va constituir la societat Buxeres i Abella amb Marc Abella i March, amb un capital de 200.000 pessetes.[4] El 1930, va vendre la fàbrica a la societat Cristalería Catalana SA.[1]

Finalment, el 1975 va ser enderrocada per la immobiliària Núñez i Navarro, que va construir-hi un edifici d'habitatges.[1] Tanmateix, durant molts anys va persistir l'anunci de la mitgera del carrer de Ferlandina: «Cristales y vidrios planos de todas clases. Espejos plateados y azogados. Biselados de todas clases. Cristales grabados y curvados de gran tamaño. Vidrieras artísticas. Sociedad de Seguros La Barcelonesa contra la rotura de vidrios y cristales».[5]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Lacuesta Contreras i González Torán, 2013.
  2. Anuario-Riera, 1908, núm. 1, p. 563. 
  3. «Emilio Buxeres. Pes de la Palla (actual plaça Pes de la Palla 1), Ferlandina (34-40), Paloma (17-23) i Nueva de Dulce (actual Nou de Dulce). Permís per construir uns tallers i magatzems». Q101 Urbanització i Reforma 20/15. AMCB, 1908-1909.
  4. La Veu de Catalunya, 21-05-1926, p. 2. 
  5. Barcelona artística e industrial, 1917, reproduït a Barey, André «Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista». Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, 138, 1980, pàg. 69. ISSN: 1133-8857.

Bibliografia modifica

  • Lacuesta Contreras, Raquel; González Torán, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona antiga, 2013, p. 171. 

Enllaços externs modifica