Cristià IX

(S'ha redirigit des de: Cristià IX de Dinamarca)

Cristià IX de Dinamarca (Gottorp, 8 d'abril de 1818 - Copenhaguen, 1906) fou el primer rei de Dinamarca de la branca dels Glücksburg de la casa reial dels Oldenburg. Fou rei de Dinamarca des de 1863 i fins a la seva mort l'any 1906.

Infotaula de personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Cristià IX
Christian IX af Henrik Olrik.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(da) Christian IX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1818 Modifica el valor a Wikidata
Gottorf Castle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1906 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Amalienborg (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral de Roskilde Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Dinamarca
15 novembre 1863 – 29 gener 1906
← Frederic VII de DinamarcaFrederic VIII de Dinamarca →
Duke of Holstein (en) Tradueix
15 novembre 1863 – 1864
← Frederic VII de Dinamarca
Duke of Schleswig (en) Tradueix
15 novembre 1863 – 1864
← Frederic VII de Dinamarca
Duke of Lauenburg (en) Tradueix
15 novembre 1863 – 1864
← Frederic VII de DinamarcaGuillem I de Prússia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca i oficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei
Duc
Príncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Glücksburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluïsa de Hessen-Kassel (1842–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederic VIII de Dinamarca
Dagmar de Dinamarca
Thyra de Dinamarca
Jordi I de Grècia
Alexandra de Dinamarca
Valdemar de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic Guillem d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg Modifica el valor a WikidataLluïsa Carolina de Hessen-Kassel Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie of Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en) Tradueix, Princess Friederike of Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en) Tradueix, Charles de Schleswig-Holstein-Sonderbourg-Glücksbourg, Frédéric de Schleswig-Holstein-Sonderbourg-Glücksbourg, Prince Wilhelm of Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en) Tradueix, Princess Louise of Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en) Tradueix, Jules de Schleswig-Holstein-Sonderbourg-Glücksbourg, Jean de Schleswig-Holstein-Sonderbourg-Glücksbourg i Prince Nicholas of Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Royal Coat of Arms of Denmark (1819-1903).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8509562 Modifica els identificadors a Wikidata

FamíliaModifica

Cristià nasqué al castell familiar de Gottorp a l'actual land alemany de Slesvig-Holstein. Pertanyia a una branca menor de la família reial dels Oldenburg, que regnava a Dinamarca des de l'Alta Edat Mitjana. Els Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg regnaven sota un petit ducat feudatari de Dinamarca al sud del país. Cristià era fill del duc Frederic Guillem d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg i de la princesa Lluïsa Carolina de Hessen-Kassel. Era rebesnét del rei Frederic V de Dinamarca.

Cristià es casà amb la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel l'any 1842. Lluïsa era filla del príncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca. La parella tingué sis fills:

 
Els fills de Cristià: Jordi I de Grècia, la tsarina de Rússia, la reina Alexandra del Regne Unit, el rei Frederic VIII de Dinamarca, la duquessa Thyra de Hannover i el príncep Valdemar.

Els casaments que els seus sis fills realitzaren i que convertiren a Cristià en avi del rei Cristià X de Dinamarca, del rei Haakon VII de Noruega, del rei Jordi V del Regne Unit, del tsar Nicolau II de Rússia, del rei Constantí I de Grècia i del duc Ernest August de Hannover, feren de Copenhaguen un dels centres més brillants de les monarquies europees. A més a més, Cristià es guanyà l'apel·latiu d'avi d'Europa en contraposició del d'àvia que pertanyia a la reina Victòria I del Regne Unit.

Successió al tron de DinamarcaModifica

La successió del rei Frederic VII de Dinamarca no era qüestió senzilla degut a la multitud de branques llunyanes a les quals es podia acudir per heretar el tron danès. Dinamarca es trobava sota la llei sàlica que regia sobre els descendents del rei Frederic III. L'aplicació de la llei era extremadament complicada, ja que s'havien de tenir en compte diverses prerrogatives i disposicions reials. La qüestió es resolgué creant una nova llei que establiria un nou mecanisme d'elecció.

A més, els problemes per designar hereu es complicaven per la situació que travessaven els ducats feudataris de Holstein i de Schleswig, que es trobaven dins la Confederació Germànica. La disputa se centrà entre els partidaris de Cristià i els de Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg. Aquest darrer, però, havia esdevingut el símbol del nacionalisme germànic en la qüestió dels ducats. A més, per tal d'heretar els ducats, pel Protocol de Londres de 1852, el seu pare havia renunciat als drets sobre el tron danès.

En canvi, Cristià recollí importants drets dinàstics per ocupar el tron danès a través de la seva muller, la princesa Lluïsa, i de la seva mare, totes dues princeses de Hessen-Kassel descendents directes de diversos reis danesos. A més d'aquests drets, s'hi uniren el fet de ser un príncep pertanyent a la casa dels Oldenburg i de no ser pròxim al nacionalisme germànic. Cristià fou adoptat pel rei Frederic VII de Dinamarca com el seu successor l'any 1852.

Vida políticaModifica

El seu regnat se centra principalment en quatre fets.

El primer és la derrota de Dinamarca en la Segona Guerra dels Ducats ocorreguda l'any 1864 i per la qual Àustria ocupà el Ducat de Holstein i Prússia el de Schleswig i que fou el prolegomen de la guerra austro-prussiana de 1866. La derrota marcà profundament els primers anys de regnat de Cristià atorgant-li una creixent impopularitat.

El segon fet és el suport que prestà a la creació de governs profundament conservadors, fins i tot qualificats de semi dictatorials. El suport al govern del primer ministre Estrup (1874 - 1892) fou crucial per augmentar també la seva impopularitat.

El tercer fet fou la concessió d'una constitució a l'illa d'Islàndia, que fins llavors havia estat una possessió únicament danesa. Aquesta constitució permetia la creació d'un ens polític autònom a l'illa.

El quart fet fou l'inici de la construcció de l'estat del benestar danès durant el seu regnat de. S'instauraren les pensions de jubilació l'any 1891, i l'any 1893 les d'atur i família, cosa que permeté millorar profundament la situació econòmica de la classe obrera danesa.

ReferènciesModifica

  1. Weir, Alison. Britain's Royal Families: The Complete Genealogy (en anglès). Random House, 2011, p. 292. ISBN 1446449114. 


Precedit per:
Frederic VII de Dinamarca
Rei de Dinamarca
 

1863-1906
Succeït per:
Frederic VIII de Dinamarca