Cristina Fallarás Sánchez

Periodista espanyola

Cristina Fallarás (Saragossa, 1968) és una escriptora i periodista aragonesa. Va estudiar ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit com a periodista a El Nacional, El Mundo, Cadena Ser, Radio Nacional de España, El Periódico de Catalunya, Antena3 Televisión, Cuatro Televisión, COM Radio i Radio Principado de Asturias. També va participar en el disseny de la redacció i el projecte periodístic del diari ADN, en què va treballar com a subdirectora. Va participar en el projecte periodístic del diari en línia Factual, va crear la redacció i va exercir com a subdirectora. Actualment dirigeix la pàgina de debat i llibres Sigueleyendo.es, treballa com a assessora en temes de comunicació en línia per al sector editorial i dels mitjans de comunicació. Ha publicat, entre altres llibres, les novel·les No acaba la noche (Planeta, 2006), Así murió el poeta Guadalupe (Alianza, 2009; aquesta novel·la va ser finalista del Premi internacional Dashiel Hammett de novel·la negra) i Las niñas perdidas (Roca Editorial, 2011; aquesta novel·la va guanyar el premi L'H Confidencial de Novel·la Negra 2011).

Infotaula de personaCristina Fallarás Sánchez
Biografia
Naixement18 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora, activista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2726470 Facebook: cristina.fallaras.sanchez Twitter: lafallaras Modifica el valor a Wikidata

Defensa dels drets de les donesModifica

Des de març de 2011 fins a juny de 2015 fou una de les autores de "Ellas", el blog del diari El Mundo sobre drets de les dones i igualtat.[1] Fallarás defensa l'abolició de la prostitució.[2]

Fallarás forma part del col·lectiu artístic fundat per Fernando Marías Amondo, anomenat Hijos de Mary Shelley. Amb ell va participar en les sessions d'homenatge a la pionera feminista Mary Wollstonecraft[3] i en el llibre titulat Wollstonecraft. Hijas del horizonte, on també figuren altres importants escriptores com Espido Freire, Paloma Pedrero, Nuria Varela, Cristina Cerrada, Eva Díaz Riobello, María Zaragoza, Raquel Lanseros i Vanessa Montfort.[4]

ObraModifica

  • La otra Enciclopedia Catalana (Belacqua, 2002)
  • Rupturas (Urano, 2003)
  • No acaba la noche (Planeta, 2006)
  • Así murió el poeta Guadalupe (Alianza, 2009)
  • Las niñas perdidas, Roca Editorial, 2011
  • Últimos días en el Puesto del Este, DVD ediciones, 2011
  • Honrarás a tu padre y a tu madre, Anagrama, 2018
  • Ahora contamos nosotras, Anagrama, 2019
  • Posibilidad de un nido, Esto No Es Berlín, 2020
  • El evangelio según María Magdalena, Penguin Random House, 2021

Premis i reconeixementsModifica

  • El 2011 va rebre el Premio Internacional de Novela Corta Ciudad de Barbastro 2011 per la seva obra Estado de Sitio.[5]
  • El 2018 va obtenir el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per un activisme feminista a les xarxes.[6]

ReferènciesModifica

  1. elmundo.es. «Ellas. Publicaciones de Cristina Fallarás». [Consulta: 15 setembre 2016].
  2. ; Vargas, Jairo «Cristina Fallarás: "En España no nos atrevemos a decir que la ultraderecha ya está en el Gobierno con el PP"». Entrevista. Público (España), 11-11-2016 [Consulta: 11 novembre 2016].
  3. Espacio. Fundación Telefónica (consulta: 6 de junio de 2015).
  4. Escritoras.com (consulta: 6 de junio de 2015).
  5. «Cristina Fallarás». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  6. «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació no Sexista 2018». Dones. Revista digital, 23-11-2018. [Consulta: 2 gener 2021].
  7. «El Observatorio Cultural de Género otorga a Cristina Fallarás el Premio de Periodismo». [Consulta: 9 juliol 2019].

Enllaços externsModifica