Obre el menú principal

Cristina Marcos

actriu catalana

Cristina Marcos (Barcelona, 19 de desembre de 1963) és una actriu espanyola nascuda en Barcelona.

Infotaula de personaCristina Marcos
Cristina Marcos.jpg
Biografia
Naixement 19 desembre 1963 (55 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Actriu de cinema

IMDB: nm0545899 Allocine: 8164 Allmovie: p45359
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Barcelona, però va créixer i es va educar en Madrid. Amb disset anys el realitzador Manuel Gutiérrez Aragón es va fixar en ella per a protagonitzar al costat de Fernando Fernán Gómez la pel·lícula Maravillas, i després va rodar La próxima estación, dirigida per Antonio Mercero.

Finalitzats aquests treballs, Cristina va compaginar els seus estudis de Art Dramàtic a l'escola de Cristina Rota amb la carrera universitària de Filologia Hispànica, després dels quals es va presentar a diversos càstings. En un d'ells, un director li va demanar per a la seva sorpresa que interpretés una escena "com si fos una poma podrida..."

Gerardo Herrero la contractà per Al acecho (1987). Quatre anys més tard va obtenir la seva primera candidatura als Premis Goya per la seva breu comesa a Tacones lejanos (1991), sota les ordres de Pedro Almodóvar. Tres anys més tard obtindria el cabezón pel seu paper de dona de la neteja, divorciada i amb fill, amb ferma voluntat i que acabava aparellada amb un dels seus caps a Todos los hombres sois iguales (1994). Aquest mateix any Cristina Marcos va participar en Entre rojas, drama carcerari sobre dones.

Durant els anys següents va tornar a la comèdia de la mà d'Eva Lesmes i Antonio del Real a, respectivament, Pon un hombre en tu vida i Corazón loco.[1] En televisió acceptà un paper secundari a La Regenta, la lectura de la novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" duta a terme per Fernando Méndez-Leite Serrano, i que li va suposar el premi de la Unión de Actores.[2]

En 1997 protagonitzà Mamá es boba, comèdia negra sobre la mediocritat d'una societat obsessionada per l'èxit fàcil i que a penes pot ocultar la seva profunda vulgaritat.

En 2000 va acceptar encapçalar el repartiment de dues sèries de televisió. En la primera El grupo va encarnar a una dona solitària, avorrida de la seva pròpia vida, i que combatia les seves frustracions acudint a un psicòleg (interpretat per Héctor Alterio) que reunia els seus pacients (Unax Ugalde, Antonio Molero i Mariola Fuentes). En la segona, Un chupete para ella, tornava a quedar aparellada -per tercera vegada- amb Juanjo Puigcorbé.[3]

En 2001 va rodar la seva última pel·lícula per a la gran pantalla, Sin noticias de Dios, on es va posar en la pell d'una policia lesbiana obsessionada per la protagonista, Victoria Abril.

En 2003 va acceptar treballar a Javier ya no vive solo, sèrie al servei d'Emilio Aragón.

En 2004 va conèixer el seu màxim èxit teatral amb El método Gronhölm, basada en la peça de Jordi Galceran sobre el procés de feixistització experimentat en el mercat laboral. Els seus companys de repartiment, Carlos Hipólito, Jorge Roelas, Eleazar Ortiz i Jordi Bosch, per a poder escenificar-la sobre les taules es van sotmetre a una sèrie de jocs suggerits per la directora Tamzin Towsend, entre ells asseure's en una cafeteria per a observar-hi als grups de treballadors que hi descansaven i detectar quin d'ells tenia una posició de lideratge... La Unión de Actores va recompensar Cristina Marcos amb una altra candidatura als seus premis. Repetiria dos anys després per la mateixa funció. En aquest interval de temps va rodar una petita intervenció a Alatriste, on interpretava a una joiera que venia al protagonista un collaret que havia comprat per a la seva estimada.

Actualment treballa en la sèrie de TVE Cuéntame cómo pasó. En 2018, s'incorpora a Vis a vis (FOX España) en la seva quarta temporada per a donar vida a Magdalena Cruz, la propietària de les presons del conglomerat.[4]

Filmografia parcialModifica

TelevisióModifica

TeatreModifica

Premis i candidaturesModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica