Cristina Peri Rossi

escriptora uruguaiana

Cristina Peri Rossi (Montevideo, 12 de novembre de 1941) és una escriptora, professora de literatura, traductora i periodista uruguaiana que es va exiliar a Espanya després de la dictadura militar que va tenir lloc amb el cop d'Estat de 1972.[1]

Infotaula de personaCristina Peri Rossi
Cristina Peri.jpg
modifica
Biografia
Naixement12 novembre 1941 modifica (78 anys)
Montevideo (Uruguai) modifica
Dades personals
NacionalitatUruguaiana, Espanyola
FormacióInstitut de Professors Artigas modifica
Activitat
Camp de treballPoesia modifica
Ocupacióescriptora, traductora i periodista.
Participà en
20 juny 1998Per un nou model de Catalunya modifica
Premis

Lloc webcristinaperirossi.es modifica
IMDB: nm1719378 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Rossi va néixer a Montevideo, ciutat on va viure fins a 1972, quan els militars van aconseguir el poder i el govern de l'Uruguai. Després d'haver estat expulsada de la Universitat de la República, on impartia literatura comparada, i després que moltes de les seves obres fossin destruïdes i prohibides pel règim dictatorial uruguaià, Rossi es va establir a Barcelona i, des d'allà, va escriure durs articles contra la dictadura del seu país. Tanmateix, les seves polèmiques acusacions i la seva actitud d'esquerra li van provocar enemics que donaven suport al franquisme. Per aquest motiu, el 1974 decideix exiliar-se a París, on roman fins a la fi del règim franquista i la fi de la dictadura i l'opressió a Espanya.

Després del seu retorn a Barcelona, va obtenir la nacionalitat espanyola i es va dedicar a escriure assajos i articles a favor dels drets humans i en defensa del feminisme i el respecte als homosexuals. Molts dels seus articles han aparegut en periòdics espanyols i estrangers, entre ells: El País, Vanguardia, El Mundo, el Periódico de Barcelona, etcètera.

Com a escriptora, Rossi va explorar molts gèneres (poesia, assaig, relat, novel·la) i les seves obres han estat traduïdes a més de catorze llengües diferents.

Va ser tertuliana fixa del programa "Una nit a la Terra" de Catalunya Ràdio fins que va ser acomiadada l'octubre de 2007 després d'haver-hi treballat durant més de trenta anys. La raó per la qual va ser rellevada del càrrec va ser per no parlar català en un mitjà de comunicació a tal propòsit. Arran d'aquest incident, s'han obert moltes postures contraposades: qui condemnen l'acció de la ràdio, qualificant-la de discriminatòria, i qui, d'altra banda, justifiquen la mesura en exposar que Rossi no va demostrar cap interès per aprendre la llengua catalana en les més de tres dècades que duu vivint a Catalunya.[2][3]

Algunes obresModifica

  • Julio Cortázar (assaig)
  • Viviendo (1963)
  • Los museos abandonados (1968)
  • El libro de mis primos (1969)
  • Indicios pánicos (1970)
  • Evohé (1971)
  • Descripción d'un naufragio
  • Diáspora (1976)
  • La tarde del dinosaurio (1976)
  • Lingüística general (1979)
  • La rebelión de los niños (1980)
  • El museo de los esfuerzos inútiles (1983)
  • La nave de los locos (1984)
  • Una pasión prohibida (1986)
  • Europa después de la lluvia (1987)
  • Solitario de amor (1988)
  • Cosmoagonías (1988)
  • Fantasías eróticas (1990
  • Acerca de la escritura (1991).
  • Babel bárbara (1991),
  • La última noche de Dostoievski (1992)
  • La ciudad de Luzbel y otros relatos (1992)
  • Otra vez Eros (1994)
  • Aquella noche (1996)
  • Inmovilidad de los barcos (1997)
  • Desastres íntimos (1997)
  • Poemas de amor y desamor (1998)
  • Las musas inquietantes (1999)
  • El amor es una droga dura (1999)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica