Obre el menú principal

Cristina de Lorena (Bar-le-Duc, ducat de Lorena, 16 d'agost de 1565-Florència, Gran ducat de Toscana, 19 de desembre de 1636) fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana.

Infotaula de personaCristina de Lorena
Christine of Lorraine Medici2.jpg
Nom original (fr) Christine de Lorraine
Biografia
Naixement 16 agost 1565
Palace of the Dukes of Lorraine Tradueix
Mort 19 desembre 1637 (72 anys)
Florència
Lloc d'enterrament Basílica de San Lorenzo
  Regent 

Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Duc i duquesa
Família Casa de Lorena
Cònjuge Ferran I de Mèdici
Fills Cosme II de Mèdici
Maria Maddalena de' Medici Tradueix
Caterina de Mèdici
Carles de Mèdici
Clàudia de Mèdici
Llorenç de Mèdici (1599-1648)
Francesc de Ferran I de Mèdici
Elionor de Mèdici (1591-1617)
Pares Carles III de LorenaClàudia de França
Germans Francesc II de Lorena, Carles de Lorena, Enric II de Lorena, Caterina di Lorena, Elisabet de Lorena i Antonieta de Lorena
Premis
Signatura

Escut d'armes Cristina de Lorena
Modifica les dades a Wikidata
Cristina de Lorena.

FamíliaModifica

Va néixer el 1565 a la població de Bar-le-Duc, en aquells moments situada al ducat de Lorena i que avui en dia forma part del departament del Mosa, sent filla del duc Carles III de Lorena i Clàudia de França. Per línia paterna fou neta del duc Francesc I de Lorena i Cristina de Dinamarca, i per línia materna del rei Enric II de França i Caterina de Mèdici.

Fou germana dels ducs Enric II i Francesc II de Lorena; i d'Elisabet de Lorena, casada amb Maximilià I de Baviera.

A la mort de la seva mare, ocorreguda el febrer de 1575, fou educada per la seva àvia Caterina de Mèdici, restà a la cort francesa durant un llarg període.

 
Imatge de Ferran I de Mèdici, espòs de Cristina

Es casà el 3 de maig de 1589 a la catedral de Florència amb Ferran de Mèdici, fill del duc Cosme I de Mèdici i Elionor de Toledo. D'aquesta unió nasqueren:

A la mort de l'espòs, ocorreguda el febrer de 1609, actuà com a regent del Gran ducat de Toscana en nom del seu fill Cosme II de Mèdici. Ocupà aquest càrrec fins al 1611, moment en el qual son fill fou nomenat major d'edat. A la mort prematura del seu fill (febrer de 1621) restà a la cort de Florència al costat del seu net Ferran II de Mèdici.

Interessada pels afers científics, va mantenir una relació epistolar amb Galileo Galilei, el qual va dedicar-li una de les seves quatre Lettere copernicane datada el 1615, en què el científic refutava que les seves doctrines estiguessin en contra de la Bíblia. Així mateix, Antonio Santucci li va dedicar la Ruota perpetua, un complex sistema de càlculs astronòmics realitzat després de 1582.

Enllaços externsModifica