Critèrium del Dauphiné Libéré 2009
El Critèrium del Dauphiné Libéré 2009 és la 61a edició de la cursa ciclista Dauphiné Libéré. La cursa es disputà entre el 7 i el 14 de juny de 2009, sent la 8a prova de l'UCI ProTour 2009. El punt de partida fou Nancy amb una contrarellotge individual i finalitzà una setmana més tard a Grenoble, després d'haver recorregut 1.030 km. El vencedor final fou l'espanyol Alejandro Valverde de Caisse d'Epargne, per davant de l'australià Cadel Evans i el també espanyol Alberto Contador.
| Data | 7 - 14 de juny de 2009 |
|---|---|
| Etapes | 8 etapes |
| Distància | 1.030 km |
| Països |  França |
| Sortida | Nancy |
| Arribada | Grenoble |
| Inscrits | 151  |
| Palmarès | |
| Vencedor |  Alejandro Valverde (Caisse d'Epargne) |
| Segon |  Cadel Evans (Silence-Lotto) |
| Tercer | Alberto Contador (Team Astana) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya | Pierrick Fédrigo (Bbox Bouygues Telecom) |
| Punts | Cadel Evans (Silence-Lotto) |
| Equip |  Team Astana |
Equips
modificaCom que la Dauphiné Libéré és una prova de l'UCI ProTour els 18 equips que en formen part hi estan directament convidats. A més a més s'ha convidat l'equip continental BMC Racing Team, per fer un total de 19 equips.
Els 19 equips convidats són:[1]
Etapes
modificaLa primera etapa és una contrarellotge individual, majoritàriament plana, però amb una cota de 4a categoria al km 3, la Côte du Haut-du-Lièvre.[2] Tres dels favorits finals ocupen les places de pòdium, beneficiant-se de la millora del temps, després que Iván Gutiérrez hagués liderat l'etapa durant gairebé una hora.
Resultats de la 1a etapa
|
Classificació general després de la 1a etapa
|
Aquesta és l'etapa més llarga d'aquesta edició, amb un recorregut bàsicament pla, amb sols dues cotes de 4a categoria a manca de 100 km[3]
Un grup de cinc ciclistes s'escapen al primer km i aconsegueixen una diferència de fins a sis minuts, però són agafats a manca de 6 km. A partir d'aquest moment diversos ciclistes intenten evitar la victòria dels esprínters. David Millar quasi ho aconsegueix, però és agafat pels esprínters en el darrer moment. Angelo Furlan s'imposa a Marcus Zberg i Tom Boonen.[4]
Resultats de la 2a etapa
|
Classificació general després de la 2a etapa
|
Etapa 3. 9 de juny de 2009. Tournus - Saint-Étienne, 182 km
modificaNova etapa bàsicament plana, amb quatre petites cotes de quarta categoria, la darrera d'elles a 40 km de l'arribada[5]
Un grup de 5 ciclistes s'escapa al km 34 i aconsegueixen arribar a la meta amb més d'un minut i mig respecte al gran grup. Niki Terpstra guanya a l'esprint i li pren el mallot groc al fins llavors líder Cadel Evans.[6]
Resultats de la 3a etapa
|
Classificació general després de la 3a etapa
|
Etapa 4. 10 de juny de 2009. Bourg-lès-Valence - Valença, 42.4 km (CRI)
modificaSegona contrarellotge individual de la present edició, amb una petita cota de quarta categoria a la meitat del recorregut[7]
Resultats de la 4a etapa
|
Classificació general després de la 4a etapa
|
La primera de les quatre etapes de muntanya de la present edició, en què els ciclistes hauran de pujar el Ventor, punt d'arribada. La primera part de l'etapa és bàsicament plana, amb tres cotes de quarta categoria i una de tercera.[8]
Exhibició d'Alejandro Valverde al Ventor. A manca de 9 km i mig ataca dins el gran grup i se'n va junt amb Sylwester Szmyd per aconseguir el lideratge.[9]
Resultats de la 5a etapa
|
Classificació general després de la 5a etapa
|
Etapa molt curta, amb un altre coll de categoria especial, el Col d'Izoard, a sols 20 km per a l'arribada, a Briançon. L'arribada és en lleugera pujada[10]
Catorze ciclistes s'escapen ben d'hora a l'etapa. Pierrick Fédrigo, Jurgen van de Walle, Stéphane Goubert i Juan Manuel Gárate trenquen el grup en l'ascensió al Col d'Izoard. A ells s'uneix Lars Bak en el descens. Fédrigo guanya l'etapa i Alejandro Valverde arriba junt a Cadel Evans, mantenint el mallot groc.[11]
Resultats de la 6a etapa
|
Classificació general després de la 5a etapa
|
Etapa 7. 13 de juny de 2009. Briançon - Saint-François-Longchamp, 157 km
modificaEtapa reina de la present edició, amb dos colls de categoria especial, el coll del Galibier i el coll de la Croix de Fer, i arribada en un port de primera categoria a Saint-François-Longchamp[12]
David Moncoutié guanya l'etapa reina en solitari. Pel darrere Evans ataca sense poder deixar enrere en cap moment a Valverde. Contador es reserva pel Tour i no ataca en cap moment, i finalment perd 12" a l'arribada.
Resultats de la 7a etapa
|
Classificació general després de la 7a etapa
|
Darrere de les etapes de muntanya, amb dos ports de tercera categoria i un de primera a manca de 27 km per a l'arribada.[13]
Stef Clement guanya l'etapa per davant del seu company de fuga, Timothy Duggan. Evans torna a intentar treure-li els 16" que Valverde li té d'aventatge, però en cap moment aconsegueix desempallegar-se'n.[14]
Resultats de la 8a etapa
|
Classificació general després de la 7a etapa
|
Classificacions finals
modificaClassificació general
modifica| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | Alejandro Valverde 
|
Caisse d'Epargne | 26h 33' 15" |
| 2 | Cadel Evans 
|
Silence-Lotto | + 16" |
| 3 | Alberto Contador
|
Astana Qazaqstan Team | + 1' 18" |
| 4 |  Robert Gesink
|
Rabobank ProTeam | + 2' 41" |
| 5 | Mikel Astarloza
|
Euskaltel–Euskadi | + 3' 40" |
| 6 |  Jacob Fuglsang
|
Team Saxo Bank | + 4' 08" |
| 7 |  Vincenzo Nibali
|
Liquigas | + 4' 21" |
| 8 | Haimar Zubeldia
|
Astana Qazaqstan Team | + 5' 05" |
| 9 |  David Millar
|
Garmin-Slipstream | + 5' 28" |
| 10 | Christophe Le Mevel
|
FDJ | + 6' 19" |
Classificació de la muntanya
modifica| Ciclista | Equip | Punts | |
|---|---|---|---|
| 1 | Pierrick Fédrigo 
|
Bbox Bouygues Telecom | 111 |
| 2 | David Moncoutié
|
Cofidis | 88 |
| 3 | Juan Manuel Gárate
|
Rabobank ProTeam | 71 |
Classificació per punts
modifica| Ciclista | Equip | Punts | |
|---|---|---|---|
| 1 | Cadel Evans
|
Silence-Lotto | 97 |
| 2 | Alberto Contador
|
Astana Qazaqstan Team | 66 |
| 3 | Alejandro Valverde
|
Caisse d'Epargne | 59 |
Classificació per equips
modifica| Equip | Temps | |
|---|---|---|
| 1 |  Astana Qazaqstan Team
|
79h 58' 20" |
| 2 | Rabobank ProTeam | + 4' 41" |
| 3 | Ag2r-La Mondiale | + 5' 56" |
Evolució de les classificacions
modifica| Etapa (Vencedor) |
Classificació general |
Classificació de la muntanya |
Classificació per punts |
Classificació per equips |
|---|---|---|---|---|
| Etapa 1 (CRI) Cadel Evans |
Cadel Evans | Cadel Evans | Cadel Evans | Silence-Lotto |
| Etapa 2 Angelo Furlan |
Alexandre Pichot | |||
| Etapa 3 Niki Terpstra |
Niki Terpstra | Rémi Pauriol | Niki Terpstra | Team Milram |
| Etapa 4 (CRI) Bert Grabsch |
Cadel Evans | Cadel Evans | Team Columbia-High Road | |
Etapa 5  Sylwester Szmyd |
Alejandro Valverde | Sylwester Szmyd | Astana Qazaqstan Team | |
| Etapa 6 Pierrick Fédrigo |
Pierrick Fédrigo | |||
| Etapa 7 David Moncoutié | ||||
| Etapa 8 Stef Clement | ||||
| Final | Alejandro Valverde | Pierrick Fédrigo | Cadel Evans | Astana Qazaqstan Team |
Referències
modifica- ↑ Llista d'equips Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Etapa 1 Arxivat 2009-05-21 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Etapa 2 Arxivat 2009-06-11 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Angelo Furlan sorprende a Boonen en el sprint de Dijon a marca.com (8 de juny de 2009)
- ↑ Etapa 3 Arxivat 2009-06-11 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Doblete de Terpstra en el Dauphiné a marca.com (9 de juny de 2009)
- ↑ Etapa 4 Arxivat 2009-06-11 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Etapa 5 Arxivat 2009-05-21 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Valverde se reafirma en el Mont Ventoux a marca.com (11 de juny de 2009)
- ↑ Etapa 6 Arxivat 2009-05-21 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Valverde sale indemne de la sexta etapa de la Dauphiné Libéré a marca.com (12 de juny de 2009)
- ↑ Etapa 7 Arxivat 2009-05-21 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Etapa 8 Arxivat 2009-06-11 a Wayback Machine. a criterium.ledauphine.com (francès)
- ↑ Alejandro Valverde se impone en la Dauphiné Liberé a marmca.com (14 de juny de 2009)
Enllaços externs
modifica- Web oficial Arxivat 2009-04-23 a Wayback Machine.