Criteris de convergència

Adopció de l'euro pels estats membres
Moneda Codi Tipus central Data límit oficial Data d'entrada
esperada
Regne Unit Lliura esterlina

Gibraltar Lliura de Gibraltar

GBP

GIP

(Clàusula d'excepció)[1] Clàusula d'excepció
Bulgària Lev BGN 1.95583[2] [3] 2015[4]
República txeca Corona txeca CZK [5] 2017[6]
Dinamarca
Greenland Corona danesa
Illes Fèroe
DKK 7.46038 Clàusula d'excepció[7] Clàusula d'excepció
Hongria Fòrint HUF [5] 2014
Letònia Lats LVL 0.702804 1 de gener de 2014[8] 2014[9]
Lituània Litas LTL 3.45280 [5] 2014[9]
Polònia Złoty PLN [5] 2015[10]
Romania Leu romanès RON 2015[11] 2015[11]
Suècia Corona sueca SEK [12] [5]

Els criteris de convergència, o els criteris de Maastricht, són els requisits que han de complir els estats pertanyents a la Unió Europea per ser admesos dins de l'Eurozona, i conseqüentment, per participar en l'Eurosistema. Els criteris venen establerts en l'article 121(1) del tractat que estableix la Comunitat Europea (Tractat de la CE).[13] En total hi ha quatre criteris: el que fa referència a l'estabilitat de preus, el que es refereix a les finances governamentals, el que es refereix als tipus de canvi i finalment el que fa esment a les taxes d'interès a llarg termini.

Criteris modifica

Taxa d'inflació modifica

No pot ser més alta de l'1,5% respecte a la mitjana dels tres estats de l'Eurozona amb menor inflació (excloent aquells que pateixin deflació) durant l'any precedent a l'examen de la situació del país que vol ser admès. A més, si es tem que la inflació del país a examinar pugui incrementar-se substancialment després de ser admès, la seva candidatura pot ser rebutjada.

Finances governamentals modifica

Definit per l'article 104 del Tractat de la CE, s'estableix que:

a) D'una banda el dèficit pressupostari de les administracions públiques no pot representar una quantitat major que el 3% del PIB al final d'any precedent. Excepcionalment pot admetre's a un país amb un dèficit major del 3% sempre que es mantingui proper a aquesta proporció i es prevegi que disminueixi pròximament.
b) D'altra banda el Deute públic no pot representar una quantitat major que el 60% del PIB. Si el Deute és major que un 60%, el país pot ser igualment admès dins de l'Eurozona sempre que la trajectòria de la ràtio sigui convergent i propera al límit. En la pràctica aquest criteri és generalment omès a l'hora d'admetre a un país dins de l'Eurozona, doncs en el moment de crear l'Euro hi havia molts estats que no ho complien.

Tipus de canvi modifica

L'estat ha de participar en el mecanisme de tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu (SME) sense cap ruptura durant els dos anys precedents a l'examen de la situació i sense tensions greus. A més, no ha d'haver devaluat la seva moneda unilateralment durant el mateix període. Després de la transició a la tercera etapa del SME, el Sistema Monetari Europeu va ser reemplaçat pel nou mecanisme de tipus de canvi (MTC-II o ERM II en les seves sigles en anglès).

Tipus d'interès a llarg termini modifica

El tipus d'interès nominal a llarg termini no ha de ser superior en un 2% a la mitjana dels tres estats amb menors taxes d'inflació (els mateixos que els del punt 1) durant l'any precedent a l'examen.

Estat del compliment dels criteris modifica

Estat[nb 1] Taxa d'inflació[nb 2] (IPCH)[14] Dèficit públic anyal en el PIB deute públic brut en el PIB Membre de l'ERM II tipus d'interès a llarg termini[nb 3]
Valor de referència[15] màx. 1% màx. 3% màx. 60% mín. 2 anys màx. 6%
Estats membres de la Unió Europea
  Bulgària 1,7% 2,8% 17,4% 6,9%
  Txèquia 0,3% 5,7% 39,8% 4,7%
  Dinamarca 2,1% −3.9%[nb 4] 41,6% Des de l'1 de gener de 1999 3,4%
  Hongria 4,8% 4,1% 78,9% 8,4%
  Letònia 0,1% 8,6% 48,5% Des de 2 de maig de 2005 12,7%
  Lituània 2,0% 8,4% 38,6% Des de 28 de juny de 2004 12,1%
  Polònia 3,9% 7,3% 53,9% 6,1%
  Romania 3,4% 2,4% 30,5% 5,5%
  Suècia 2,1% 2,1% 42,6% 3,3%
  Regne Unit 3,0% 7,1% 68,1% 3,98%
Estats no membres de la Unió Europea
  Albània 3.3%[16] 0,04% 55,9%
  Bòsnia i Hercegovina 1,5% 0,35% 34%
  Croàcia 1.8%[17] 2,2% 40,8%
  Islàndia 1.8%[18] −5.19%[nb 4] 103%
  Macedònia del Nord 3,2% 0,6% 39,5%
  Montenegro 0.7%[19] 38%
  Noruega[20] 2%[21] −17.27%[nb 4] 53%
  Sèrbia 10.3%[22] 0,48% 37%
  Suïssa[20] 0,9% −1.0%[nb 4][23] 41.3%[24] 1.46%[25]
  Turquia 5,08% −1.3%[nb 4] 38,8%

Referències modifica

  1. El Regne Unit ha negociat una clàusula d'excepció des del Tractat de Maastricht i no està obligat a unir-se a l'euro.
  2. A partir de gener de 2009, Bulgària no és oficialment part de l'MTC II. Però a mesura que el lev es va fixar originalment en relació al marc alemany, en l'actualitat el tipus de mostra és vinculat a l'euro.|group
  3. Encara no hi ha data oficial d'entrada «Eighth Report on the practical preparations for the future enlargement of the euro area». European Commission.
  4. Informe sobre Bulgària
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Encara no hi ha data oficial d'entrada
  6. «Euros in the wallets of the Slovaks, but who will be next?». Sparkasse.at, 05-08-2008. Arxivat de l'original el 2006-09-04. [Consulta: 14 abril 2012].
  7. Dinamarca va negociar una clàusula d'exempció del Tractat de Maastricht i no està obligada a unir-se a l'euro. No obstant això, Dinamarca durà a terme un referèndum sobre la clàusula d'excepció per a l'any 2011 i la data prevista es donarà a conèixer si s'aprova en referèndum.
  8. Document 24771
  9. 9,0 9,1 FEATURE - Crisis, not Greece, makes euro hopefuls cautious Arxivat 2012-09-23 a Wayback Machine., Reuters, 18 de gener de 2010
  10. «Polish PM says 2015 realistic date for euro entry». ForexYard. Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 14 abril 2012]. «Poland delays adoption of the Euro until 2015». MercoPress.
  11. 11,0 11,1 «Raport privind situația macroeconomică» (PDF). Government of Romania. Arxivat de l'original el 2011-06-07. [Consulta: 14 abril 2012].
  12. Tot i l'obligació d'unir-se a l'euro en virtut del seu Tractat d'adhesió, ha optat per no participar en el MTC II, el que significa que Suècia no compleix amb els criteris de convergència. Els partits polítics s'han compromès a no unir-se sense un referèndum.
  13. «Tractat que estableix la Comunitat Europea». Arxivat de l'original el 2006-07-10. [Consulta: 14 abril 2012].
  14. European Central Bank Convergence Report May 2010
  15. Valors de linforme de maig de 2010 per a Bulgària, la República txeca, Letònia, Lituània, Hongria, Polònia, Romania, i Sueècia.. Ha de ser actualitzat cada 2 anys.
  16. [enllaç sense format] http://www.bankofalbania.org/web/Welcome_to_Bank_of_Albania_webpage_5186_2.php?kc=0,0,0,0,0 Arxivat 2011-05-13 a Wayback Machine.
  17. [enllaç sense format] http://www.hnb.hr/eindex.htm Arxivat 2006-08-24 a Wayback Machine.
  18. [enllaç sense format] http://www.sedlabanki.is/?pageid=194 Arxivat 2005-11-19 a Wayback Machine.
  19. [enllaç sense format] http://www.cb-mn.org/ Arxivat 2006-06-16 a Wayback Machine.
  20. 20,0 20,1 Noruega i Suïssa tenen debats polítics actius sobre l'entrada en la UE i l'adopció de l'euro
  21. [enllaç sense format] http://www.ssb.no/english/subjects/08/02/10/kpi_en/
  22. [enllaç sense format] http://www.nbs.rs/export/internet/english/ Arxivat 2009-01-05 a Wayback Machine.
  23. [enllaç sense format] http://www.bfs.admin.ch/bfs/portal/fr/index/themen/18/01/key/02.html (2008)
  24. [enllaç sense format] http://www.bfs.admin.ch/bfs/portal/fr/index/themen/18/03/blank/key/schulden.html (2008)
  25. [enllaç sense format] http://www.snb.ch/en/iabout/stat/statpub/zidea/id/current_interest_exchange_rates/2

Notes modifica

  1. Actuals estats membres de la UE que encara no han adoptat l'euro, candidats oficials dels candidats potencials i determinats països amb importants vincles amb la UE .
  2. No més d'un 1,5% superior als tres estats amb millor índex-membres de la UE.
  3. Bons públics a deu anys. No superiors al 2% dels 3 millors resultats dels estats membres de la UE.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Dèficit negatiu vol dir superàvit.

Enllaços externs modifica