Obre el menú principal

La croada de Tedelis fou un dels episodis de la lluita entre la Corona d'Aragó i els abdalwadites a les darreries del segle XIV.

Infotaula de conflicte militarCroada de Tedelis
Croades
Croada de Tedelis (Espanya)
Croada de Tedelis
Croada de Tedelis
Croada de Tedelis
Coord.: 36° 55′ 0″ N, 3° 53′ 0″ E / 36.91667°N,3.88333°E / 36.91667; 3.88333
Tipus guerra i Croades
Data agost de 1398
Coordenades 36° 55′ 00″ N, 3° 53′ 00″ E / 36.9167°N,3.88333°E / 36.9167; 3.88333
Lloc Dellys
Resultat Victòria de la Corona d'Aragó, recuperació de la Custòdia
Bàndols
Dinastia marínida Abdalwadites Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan Gascó
Forces
70 naus
7.500 croats
Baixes
1.000 morts
300 presoners
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El 1398 a conseqüència del saqueig de Torreblanca,[1] en què els pirates es van endur una custòdia amb l'Hòstia Consagrada[2] i 108 presoners,[3] Martí l'Humà ordenà l'atac a Tedelis,[4] noliejant una flota capitanejades per Joan Gascó[5] i tropa comandada per Jaume de Pertusa.[6]

La croadaModifica

La flota s'aplegà Eivissa, reunint 70 naus i 7.500 croats,[3] salpant a l'agost i saquejant Tedelis, on moriren 1.000 vilatans.

Després d'atacar les costes africanes, l'expedició es va dirigir a continuació a Avinyó per mirar d'alliberar Benet XIII del setge al que el tenia sotmès Geoffrey Boucicaut al seu palau després que un concili de l'Església de França el 1398 es manifestà contrari a Benet XIII i posà l'Església a França sota control del poder reial i el rei de França retirés l'obediència al Papa.[7] La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats.[5]

ConseqüènciesModifica

El rei va negociar la recuperació de la custòdia a canvi[2] d'alguns dels 300 presoners. L'any següent, el rei va Martí l'Humà va ordenar repetir la campanya, aquest cop contra Bona (Bône).[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Martínez Romero, Tomàs. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p.219. ISBN 8480215003. 
  2. 2,0 2,1 Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p. 90. ISBN 8497911733. 
  3. 3,0 3,1 Sanchis, Antonio. Historia del Grau (en castellà). Carena Editors, 2005, p. 45. ISBN 8496419118. 
  4. Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII. Joseph Estevan Dolz, 1747, p.129. 
  5. 5,0 5,1 Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 67. ISBN 8472830888. 
  6. Ximeno, Vicente. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.88. ISBN 8497911733. 
  7. Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 (en anglès). Methuen & co, 1932, p. 138.