Crocoïta

La crocoïta és un mineral de crom, de la classe dels sulfats. Va ser descoberta en el dipòsit de Beryozovsky, prop de Iekaterinburg, als Urals, el 1766, i va ser F.S. Beudant qui li va donar nom el 1832 del grec krokos (κρόκος), safrà, en al·lusió al seu color.

Infotaula de mineralCrocoïta
Crocoïte Dundas2p.jpg
Crocoïta de la mina Adelaide, Tasmània, Austràlia
Fórmula químicaPb(CrO4)
Epònimsafrà Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDipòsit d'or de Berezovskoe Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats > cromats
Nickel-Strunz 10a ed.07.FA.20
Nickel-Strunz 9a ed.7.FA.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/F.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana35.3.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lítoscament cristal·lina acicular
Estructura cristal·linaa = 7.12 Å, b = 7.421 Å, c = 6.8 Å; β = 102.41°; Z = 4
Simetriamonoclínica prismàtica (2/m)
Colorvermell ataronjat, taronja fosc
Exfoliaciódistinta {110}, indistinta {001} i {100}
Fracturaconcoidal a desigual
Tenacitatsèctil
Duresa2,5 a 3
Lluïssoradamantina
Color de la ratllagroga ataronjada
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica5,9 a 6,1
Densitat6,0
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 2.290(2) nβ = 2.360(2) nγ = 2.660(2)
Birefringènciaδ = 0,370
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La crocoïta és un cromat de plom amb fórmula Pb(CrO4), que cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba comunament en forma de cristalls, usualment com llargs cristalls prismàtics i més rarament com vidres arrodonits, però gairebé sempre pobrament acabats amb un color vermell-jacint brillant, translúcids i de brillantor adamantina. Quan són de gra fi poden ser entre groc i taronja brillants, sent alguns vidres de color vermell fosc. S'utilitzen en les anàlisis químiques del medi ambient, per mesurar la demanda d'oxigen. És tòxica.

FormacióModifica

A la localitat tipus, els cristalls es troben filons de quars aurífer que travessen el granit o gneiss, i associada amb quars, embreyita, fenicocroïta i vauquelinita. La raresa relativa d'aquest mineral està connectada amb les condicions específiques que es requereixen per a la seva formació: una zona d'oxidació del llit mineral de plom i la presència de roques ultramàfiques que actuen com a font de crom. Es requereix l'oxidació de Cr3+ en CrO42- i la descomposició de la galena (plom o altres minerals primaris) per a la formació de la crocoïta, unes condicions relativament inusuals.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crocoïta
  1. «Crocoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].