Cronista oficial de la ciutat de Barcelona
El títol de cronista oficial de la ciutat de Barcelona es concedeix a persones rellevants de la cultura barcelonina, per designació municipal, sempre a títol personal i no per representació, amb caràcter honorífic, vitalici i no remunerat.[1] El títol és atorgat pel ple de l'Ajuntament de Barcelona a persones que s'hagin distingit en la seva activitat professional en qualsevol tipus d'estudis, recerques, publicacions o treballs, o divulgació sobre temes relacionats amb la ciutat de Barcelona.[2]
El primer cronista oficial de la ciutat va ser Víctor Balaguer i Cirera, nomenat el 1852, i el darrer, Joan Olivé i Vagué. Des de la mort d'Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs el 2006, no hi ha hagut cap cronista oficial de Barcelona, per bé que el Consistori barceloní proposés el títol a personalitats com Lluís Permanyer i Lladós o Josep Maria Huertas Clavería, que el van rebutjar.[1]
Llista de Cronistes Oficials de la Ciutat de Barcelona (1852-2006) modifica
| Data de nomenament | Cronista Oficial de la Ciutat | Període com a cronista |
|---|---|---|
| 1852 | Víctor Balaguer i Cirera | 1853-1901[3] |
| 1919 | Gabriel Miró i Ferrer | 1919-1922[4] |
| 1950 | Tomàs Caballé i Clos | 1950-1961[5] |
| 1952 | Joaquim Maria de Nadal i Ferrer | 1953-1972[6] |
| 1952 | Ricard Suñé i Álvarez | pòstum[7] |
| 1972 | Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs | 1972-2006[8] |
| 1972 | Josep Tarín Iglesias | 1973-1996[9] |
| 1973 | Joan Olivé i Vagué | 1973-1980[10] |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Martínez Pauné, Meritxell; Colomé, Sílvia «Una década sin cronista oficial de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 02-07-2016.
- ↑ «Reglament de concessió dels títols de cronista oficial de la ciutat de Barcelona [1979]». Ajuntament de Barcelona, 16-03-1979.
- ↑ Víctor Balaguer i el seu temps. L'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 978-84-8415-584-3.
- ↑ Fernando Vierna dice. «VI. CRONISTAS OFICIALES DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE: CANTABRIA. CATALUÑA. EXTREMADURA Y GALICIA (ESPAÑA)» (en castellà). [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ Roig i Llop, Tomàs. El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 214-215. ISBN 978-84-8415-719-9 [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ «Joaquim Maria de Nadal i Ferrer». GEC. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ Theros, Xavier «Duelos milagrosos» (en castellà). El País [Madrid], 28-08-2012. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Amiguet, Teresa «Sempronio, cronista de pluma y pincel» (en castellà). La Vanguardia, 06-12-2017.
- ↑ «José Tarín Iglesias, periodista» (en castellà). El País [Madrid], 11-09-1996. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Permanyer, Lluís «Els cronistes oficials de Barcelona». Revista de Catalunya, Núm. 280, 2012, pàg. 59-73.