Cronologia de l'exploració del sistema solar

Aquest article és una cronologia de l'exploració del sistema solar ordenat per data de llançament de nau espacial. Això inclou:

  • Totes les naus espacials que han deixat l'òrbita terrestre a les finalitats de l'exploració del sistema solar (o es van posar en marxa amb aquesta intenció, però van fracassar), incloent sondes lunars.
  • Un petit nombre de naus pioneres que orbiten la Terra.
Cronologia de l'exploració del sistema solar.

Això no inclou:

  • La gran majoria dels satèl·lits en òrbita terrestre.
  • Sondes deixant l'òrbita de la Terra que no tenen a veure amb l'exploració del sistema solar (com els telescopis espacials dirigits a les galàxies distants, observatoris còsmics i la radiació de fons, etc.)
  • Les sondes que van fallar en el llançament.

Les dates indicades són les dates de llançament, però els èxits assenyalats que s'hagin produït algun temps després — en alguns casos, un temps considerable més endavant (per exemple, la Voyager 2, llançada el 20 d'agost 1977, no va arribar a Neptú fins al 1989).

Les missions en cursiva estan sense acabar, és a dir, encara no han estat designades com a èxits o fracassos. Algunes missions segueixen en peu, tot i haver-se avariat part de la nau espacial, mentre que d'altres estan en fases d'extensió de la missió.

Dècada de 1940Modifica

1944

Dècada de 1950Modifica

 
Spútnik 1 – Primer orbitador de la Terra

1957

  •   Spútnik 1 – 4 d'octubre de 1957 – Primer satèl·lit artificial de la Terra[1]
  •   Spútnik 2 – 3 de novembre de 1957 – Orbitador de la Terra, primer animal en òrbita, una gossa anomenada Laika

1958

  •   Explorer 1 – 1 de febrer de 1958 – Orbitador de la Terra; primer orbitador americà, va descobrir el cinturó de Van Allen
  •   Vanguard 1 – 17 de març de 1958 – Orbitador de la Terra; la nau espacial més vella encara en òrbita de la Terra

1959

  •   Luna 1 – 2 de gener de 1959 – Primer sobrevol lunar (intentava impactar a la Lluna?)
  •   Pioneer 4 – 3 de març de 1959 – Sobrevol lunar
  •   Luna 2 – 12 de setembre de 1959 – Primer impacte lunar
  •   Luna 3 – 4 d'octubre de 1959 – Sobrevol lunar; Primeres imatges de la cara oculta de la Lluna

Dècada de 1960Modifica

 
Vostok 1 – Primer orbitador de la Terra tripulat.
 
Mariner 2 – Primer sobrevol de Venus.
 
Mariner 4 – Primer sobrevol de Mart.


 
Zond 5 – Primer sobrevol lunar i retorn a la Terra.
 
Apollo 8 - Primer orbitador lunar tripulat.
 
Apollo 11 – Primer allunatge tripulat.

1960

  •   Pioneer 5 – 11 de març de 1960 – Investigacions espacials interplanetàries

1961

  •   Spútnik 7 – 4 de febrer de 1961 – Intent d'impacte a Venus (fracassa en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Venera 1 – 12 de febrer de 1961 – Sobrevol de Venus (contacte perdut)
  •   Vostok 1 – 12 d'abril de 1961 – Primer orbitador terrestre tripulat[2]
  •   Mercury-Redstone 3 – 5 de maig de 1961 – Primer americà a l'espai
  •   Ranger 1 – 23 d'agost de 1961 – Intent de vol de prova lunar
  •   Ranger 2 – 18 de novembre de 1961 – Intent de vol de prova lunar

1962

  •   Ranger 3 – 26 de gener de 1962 – Intent d'impacte lunar (es va perdre la Lluna)
  •   Mercury-Atlas 6 – 20 de febrer de 1962 – Primer orbitador americà tripulat terrestre
  •   Ranger 4 – 23 d'abril de 1962 – Impacte lunar (però va caure de manera no intencioanada en la cara oculta i no va tornar les dades)
  •   Spútnik 19 – 25 d'agost de 1962 – Intent d'aterratge a Venus (fracassa en sortir de l'òrbita de la Terra)
  •   Mariner 2 – 27 d'agost de 1962 – Primer encontre planetari amb èxit, primer sobrevol de Venus
  •   Spútnik 20 – 1 de setembre de 1962 – Intent d'aterratge sobre Venus (va fracassar en espacapar de l'òrbita terrestre)
  •   Spútnik 21 – 12 de setembre de 1962 – Intent de sobrevol de Venus (va explotar)
  •   Ranger 5 – 18 d'octubre de 1962 – Intent d'impacte lunar (va perdre la Lluna)
  •   Spútnik 22 – 24 d'octubre de 1962 – Intent de sobrevol de Mart (va explotar)
  •   Mars 1 – 1 de novembre de 1962 – Sobrevol de Mart (contacte perdut)
  •   Spútnik 24 – 4 de novembre de 1962 – Intent d'aterratge a Mart (es va trencar)

1963

  •   Spútnik 25 – 4 de gener de 1963 – Intent d'allunatge (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Luna 4 – 2 d'abril de 1963 – Intent d'allunatge (va perdre la Lluna)
  •   Cosmos 21 – 11 de novembre de 1963 – Intent de prova de vol del Venera?

1964

  •   Ranger 6 – 30 de gener de 1964 – Impacte lunar (van fallar les càmeres)
  •   Cosmos 27 – 27 de març de 1964 – Intent de sobrevol de Venus (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Zond 1 – 2 d'abril de 1964 – Sobrevol de Venus (contacte perdut)
  •   Ranger 7 – 28 de juliol de 1964 – Impacte lunar
  •   Mariner 3 – 5 de novembre de 1964 – Intent de sobrevol de Mars (va fallar en aconseguir la trajectòria correcta)
  •   Mariner 4 – 28 de novembre de 1964 – Primer sobrevol de Mart
  •   Zond 2 – 30 de novembre de 1964 – Sobrevol de Mart (contacte perdut)

1965

  •   Ranger 8 – 17 de febrer de 1965 – Impacte lunar
  •   Cosmos 60 – 12 de març de 1965 – Intent d'allunatge (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Ranger 9 – 21 de març de 1965 – Impacte lunar
  •   Luna 5 – 9 de maig de 1965 – Impacte lunar (va intentar un aterratge suau)
  •   Luna 6 – 8 de juny de 1965 – Intent d'allunatge (es va perdre la Lluna)
  •   Zond 3 – 18 de juliol de 1965 – Sobrevol lunar
  •   Luna 7 – 4 d'octubre de 1965 – Impacte lunar (va intentar un aterratge suau)
  •   Venera 2 – 12 de novembre de 1965 – Sobrevol de Venus (contacte perdut)
  •   Venera 3 – 16 de novembre de 1965 –Aterratge a Venus (contacte perdut) – primera nau espacial en arribar a la superfície d'un altre planeta, primer impacte a Venus
  •   Cosmos 96 – 23 de novembre de 1965 – Intent d'aterratge a Venus (es va quedar en l'òrbita de la Terra a causa d'un error en el llançament)
  •   Luna 8 – 3 de desembre de 1965 – Impacte lunar (va intentar un aterratge suau?)
  •   Pioneer 6 – 16 de desembre de 1965 – Observacions del "clima espacial"

1966

  •   Luna 9 – 31 de gener de 1966 – Primer mòdul de descens lunar
  •   Cosmos 111 – 1 de març de 1966 – Intent d'orbitador lunar? (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Luna 10 – 31 d març de 1966 – Primer orbitador lunar
  •   Surveyor 1 – 30 de maig de 1966 – Allunatge
  •   Explorer 33 – 1 de juliol de 1966 – Intent d'orbitador lunar (va fracassar en arribar a l'òrbita lunar)
  •   Lunar Orbiter 1 – 10 d'agost de 1966 – Orbitador lunar
  •   Pioneer 7 – 17 d'agost de 1966 – Observacions del "clima espacial"
  •   Luna 11 – 24 d'agost de 1966 – Orbitador lunar
  •   Surveyor 2 – 20 de setembre de 1966 – Intent d'allunatge (es va estavellar a la Lluna)
  •   Luna 12 – 22 d'octubre de 1966 – Orbitador lunar
  •   Lunar Orbiter 2 – 6 de novembre de 1966 – Orbitador lunar
  •   Luna 13 – 21 de desembre de 1966 – Orbitador lunar

1967

  •   Lunar Orbiter 3 – 4 de febrer de 1967 – Orbitador lunar
  •   Surveyor 3 – 17 d'abril de 1967 – Orbitador lunar
  •   Lunar Orbiter 4 – 8 de maig de 1967 – Orbitador lunar
  •   Venera 4 – 12 de juny de 1967 – Primera sonda atmosfèrica a Venus
  •   Mariner 5 – 14 de juny de 1967 – Sobrevol de Venus
  •   Cosmos 167 – 17 de juny de 1967 – Intent de sonda a Venus (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Surveyor 4 – 14 de juliol de 1967 – Intent d'allunatge (es va estavellar a la Lluna)
  •   Explorer 35 (IMP-E) – 19 de juliol de 1967 – Orbitador lunar
  •   Lunar Orbiter 5 – 1 d'agost de 1967 – Orbitador lunar
  •   Surveyor 5 – 8 de setembre de 1967 – Orbitador lunar
  •   Surveyor 6 – 7 de novembre de 1967 – Orbitador lunar
  •   Pioneer 8 – 13 de desembre de 1967 – Observacions del "clima espacial"

1968

  •   Surveyor 7 – 7 de gener de 1968 – Allunatge
  •   Zond 4 – 2 de març de 1968 – Programa lunar de proves de vol
  •   Luna 14 – 7 d'abril de 1968 – Orbitador lunar
  •   Zond 5 – 15 de setembre de 1968 – Primer sobrevol de la Lluna amb retorn a la Terra
  •   Pioneer 9 – 8 de novembre de 1968 – Observacions del "clima espacial"
  •   Zond 6 – 10 de novembre de 1968 – Sobrevol de la Lluna amb retorn a la Terra
  •   Apollo 8 – 21 de desembre de 1968 – Primer orbitador lunar tripulat

1969

  •   Venera 5 – 5 de gener de 1969 – Sonda atmosfèrica a Venus
  •   Venera 6 – 10 de gener de 1969 – Sonda atmosfèrica a Venus
  •   Mariner 6 – 25 de febrer de 1969 – Sobrevol de Mart
  •   Apollo 9 – 3 de març de 1969 – Prova de vol d'allunatge tripulat (LEM)
  •   Mariner 7 – 27 de març de 1969 – Sobrevol de Mart
  •   Apollo 10 – 18 de maig de 1969 – Orbitador lunar tripulat
  •   Luna E-8-5 No.402 – 14 de juny de 1969 – Intent de recull de mostres lunar, primer intent de missió de recull de mostres
  •   Luna 15 – 13 de juliol de 1969 – Orbitador lunar (intent d'allunatge?) i segon intent de recollir mostres lunars
  •   Apollo 11 – 16 de juliol de 1969 – Primer allunatge tripulat i primera missió amb èxit de recull de mostres
  •   Zond 7 – 7 d'agost de 1969 – Sobrevol lunar amb retorn a la Terra
  •   Cosmos 300 – 23 de setembre de 1969 – Intent de recull de mostres lunar amb retorn? (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Cosmos 305 – 22 d'octubre de 1969 – Intent de recull de mostres lunar amb retorn? (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Apollo 12 – 14 de novembre de 1969 – Allunatge tripulat

Dècada de 1970Modifica

 
Lunokhod 1 – Primer astromòbil lunar
 
Pioneer 10 – Primer sobrevol de Júpiter
 
Mariner 10 – Primer sobrevol de Mercuri
 
Voyager 2 – Primer sobrevol d'Urà i Neptú

1970

  •   Apollo 13 – 11 d'abril de 1970 – Sobrevol lunar tripulat i retorn a la Terra (allunatge tripulat avortat)
  •   Venera 7 – 17 d'agost de 1970 – Primer aterratge a Venus
  •   Cosmos 359 – 22 d'agost de 1970 – Intent de sonda a Venus (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Luna 16 – 12 de setembre de 1970 – Primer recull de mostres robòtic lunar amb retorn
  •   Zond 8 – 20 d'octubre de 1970 – Sobrevol lunar i retorn a la Terra
  •   Luna 17/Lunokhod 1 – 10 de novembre de 1970 – Primer astromòbil lunar (també coneguts com a rover en anglès)

1971

  •   Apollo 14 – 31 de gener de 1971 – Allunatge tripulat
  •   Saliut 1 – 19 d'abril de 1971 – Primera estació espacial
  •   Cosmos 419 – 10 de maig de 1971 – Intent d'orbitador de Mart (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Mariner 9 – 30 de maig de 1971 – Primer orbitador de Mart
  •   Mars 2 – 19 de maig de 1971 – Orbitador de Mart i intent d'aterratge; Primer impacte a Mart
  •   Mars 3 – 28 de maig de 1971 – Orbitador de Mart, Primer aterratge a Mart (contacte perdut després de 14,5s) i Primera sonda atmosfèrica de Mart
  •   Apollo 15 – 26 de juliol de 1971 – Allunatge tripulat; Primer astromòbil lunar tripulat
  •   Luna 18 – 2 de setembre de 1971 – Intent de recull de mostres lunar amb retorn (es va estavellar a la Lluna)
  •   Luna 19 – 28 de setembre de 1971 – Orbitador lunar

1972

  •   Luna 20 – 14 de febrer de 1972 – Recull de mostres lunar robòtic amb retorn
  •   Pioneer 10 – 3 de març de 1972 – Primer sobrevol de Júpiter
  •   Venera 8 – 27 de març de 1972 – Aterratge a Venus
  •   Cosmos 482 – 31 de març de 1972 – Intent de sonda a Venus (va fracassar en escapar de l'òrbita terrestre)
  •   Apollo 16 – 16 d'abril de 1972 – Allunatge tripulat
  •   Apollo 17 – 7 de desembre de 1972 – Últim allunatge tripulat

1973

  •   Luna 21/Lunokhod 2 – 8 de gener de 1973 – Astromòbil lunar
  •   Pioneer 11 – 5 d'abril de 1973 – Sobrevol de Júpiter i Primer sobrevol de Saturn
  •   Skylab – 14 de maig de 1973 – Primera estació espacial americana
  •   Explorer 49 (RAE-B) – 10 de juny de 1973 – Orbitador lunar/radioastronomia
  •   Mars 4 – 21 de juliol de 1973 – Sobrevol de Mart (intent d'obitador de Mart)
  •   Mars 5 – 25 de juliol de 1973 – Orbitador de Mart
  •   Mars 6 – 5 d'agost de 1973 – Orbitador de Mart i intent d'aterratge (va fracassar a causa dels danys d'aterratge a Mart)
  •   Mars 7 – 9 d'agost de 1973 – Sobrevol de Mart i intent d'aterratge (es va perdre Mart)
  •   Mariner 10 – 4 de novembre de 1973 – Sobrevol de Venus i Primer sobrevol de Mercuri

1974

  •   Luna 22 – 2 de juny de 1974 – Orbitador lunar
  •   Luna 23 – 28 d'octubre de 1974 – Intent de recull de mostres amb retorn (va fracassar a causa dels danys en l'aterratge a la lluna)
  •     Helios-A – 10 de desembre de 1974 – Observacions solars

1975

  •   Venera 9 – 8 de juny de 1975 – Primer orbitador a Venus i aterratge; Primeres imatges de la superfície de Venus
  •   Venera 10 – 14 de juny de 1975 – Orbitador de Venus i aterratge
  •   Viking 1 – 20 d'agost de 1975 – Orbitador de Mart i aterratge; primer aterratge amb retorn de dades i primeres imatges de la superfície marciana
  •   Viking 2 – 9 de setembre de 1975 – Orbitador de Mart i aterratge

1976

  •     Helios-B – 15 de gener de 1976 – Observacions solars, El màxim apropament solar (0,29 ua)
  •   Luna 24 – 9 d'agost de 1976 – Recull de mostres robòtic lunar

1977

  •   Voyager 2 – 20 d'agost de 1977 – Sobrevol de Júpiter i Saturn i primer sobrevol d'Urà i Neptú.
  •   Voyager 1 – 5 de setembre de 1977 – Sobrevol de Júpiter i Saturn, Objecte més lluny creat per l'home – actualment (2013) al voltant de les 125 ua[3]

1978

Dècada de 1980Modifica

 
Giotto – Sobrevol del Cometa Halley

1981

  •   Venera 13 – 30 d'octubre de 1981 – Sobrevol de Venus i aterratge
  •   Venera 14 – 4 de novembre de 1981 – Sobrevol de Venus i aterratge

1983

  •   Venera 15 – 2 de juny de 1983 – Orbitador de Venus
  •   Venera 16 – 7 de juny de 1983 – Orbitador de Venus

1984

  •   Vega 1 – 15 de desembre de 1984 – Sobrevol de Venus, aterratge i globus; va continuar al sobrevol del cometa Halley
  •   Vega 2 – 21 de desembre de 1984 – Sobrevol de Venus, aterratge i globus; va continuar al sobrevol del cometa Halley

1985

 
Galileo – Missió a Júpiter
  •   Sakigake – 7 de gener de 1985 – Sobrevol del Cometa Halley
  •   Giotto – 2 de juliol de 1985 – Sobrevol del Cometa Halley
  •   Suisei (Planet-A) – 18 d'agost 1985 – Sobrevol del Cometa Halley

1986

  •   Mir – 20 de febrer de 1986 – Primera estació espacial (terminació el 1996)

1988

  •   Phobos 1 – 7 de juliol de 1988 – Intent d'orbitador de Mart/Aterratge a Phobos (contacte perdut)
  •   Phobos 2 – 12 de juliol de 1988 – Orbitador de Mart/Intent d'aterratge a Phobos (contacte perdut)

1989

Dècada de 1990Modifica

1990

 
Mars Pathfinder – Aterratge a Mart i primer astromòbil robòtic a Mart
  •   Hiten (Muses-A) – 24 de gener de 1990 – Sobrevol lunar i orbitador
  •     Telescopi espacial Hubble – Telescopi orbitador espacial
  •     Ulysses – 6 d'octubre de 1990 – Orbitador solar polar

1991

  •       Yohkoh (Solar-A) – 30 d'agost de 1991 – Observacions solars

1992

  •   Mars Observer – 25 de setembre de 1992 – Intent d'orbitador de Mart (contacte perdut)

1994

  •   Clementine – 25 de gener de 1994 – Orbitador lunar/Intent de sobrevol d'asteroide
  •   WIND – 1 de novembre de 1994 – Observacions de vent solar

1995

  •     SOHO – 2 de desembre de 1995 – Observatori solar

1996

  •   NEAR Shoemaker – 17 de febrer de 1996 – Orbitador d'Eros, primer sobrevol d'asteroide proper a la Terra, primer orbitador asteroidal i primer aterratge en asteroide
  •   Mars Global Surveyor – 7 de novembre de 1996 – Orbitador de Mart
  •   Mars 96 – 16 de novembre de 1996 – Intent d'orbitador/aterratge a Mart (va fracassar en escapar de l'òrbita de la Terra)
  •   Mars Pathfinder – 4 de desembre de 1996 – Aterratge a Mart i primer astromòbil planetari

1997

 
Cassini–Huygens – Primer orbtiador de Saturn i primer aterratge a Tità
  •   ACE – 25 d'agost de 1997 – Obervacions de vent i "clima" solar
  •     Cassini–Huygens – 15 d'octubre de 1997 – Primer orbitador de Saturn i primer aterratge en planeta exterior
  •   AsiaSat 3/HGS-1 – 24 de desembre de 1997 – Sobrevol lunar

1998

  •   Lunar Prospector – 7 de gener de 1998 – Orbitador lunar
  •   Nozomi (sonda) (també conegut com a Planet-B) – 3 de juliol de 1998 – Intent d'orbitador de Mart (va fracassar en entrar en òrbita marciana)
  •   Deep Space 1 (DS1) – 24 d'octubre de 1998 – Sobrevol d'asteroide i cometa
  •           – 20 de novembre de 1998 – Estació espacial internacional (planificat per a terminació el 2013)
  •   Mars Climate Orbiter – 11 de desembre de 1998 – Intent d'orbitador de Mart (va fracassar en la inserció de l'òrbita)

1999

  •   Mars Polar Lander/Deep Space 2 (DS2) – 3 de gener de 1999 – Intent d'aterratge/penetradors a Mart (contacte perdut)
  •   Stardust – 7 de febrer de 1999 – Primer recull de mostres de cometa amb retorn – va retornar el 15 de gener de 2006

Dècada de 2000Modifica

 
Mars Express/Beagle 2 – La primera missió planetària de la ESA
 
MESSENGER – El primer orbitador de Mercuri

2001

  •   2001 Mars Odyssey – 7 d'abril de 2001 – Orbitador de Mart
  •   Genesis – 8 d'agost de 2001 – Primer recull de mostres de vent solar amb retorn

2002

  •   CONTOUR – 3 de juliol de 2002 – Intent de sobrevol dels tres nuclis de cometes (perdut a l'espai)

2003

  •   Hayabusa (Muses-C) – 9 de maig de 2003 – Aterratge en asteroide i Primer recull de mostres amb retorn d'un asteroide
  •   Mars Exploration Rovers – 10 de juny/7 de juliol de 2003 – Dos astromòbils a Mart ("Spirit" i "Opportunity")
  •     Mars Express/Beagle 2 – 1 de juny de 2003 – Orbitador/aterratge a Mart (va fracassar en l'aterratge)
  •   SMART-1 – 27 de setembre de 2003 – Orbitador lunar
  •   Shenzhou 5 – 15 d'octubre de 2003 –Primer orbitador tripulat de la Xina a la Terra

2004

  •   Rosetta – 2 de març de 2004 – Orbitador/aterratge de cometa (arribada prevista 2014)
  •   MESSENGER – 3 d'agost de 2004 – Primer orbitador de Mercuri (va arribar a l'òrbita el 18 de març de 2011)

2005

2006

  •   New Horizons – 19 de gener de 2006 – Primer sobrevol de Plutó/Caront i el Cinturó de Kuiper (el 14 de juliol de 2015)[4]
  •       Hinode (Solar-B) – 22 de setembre de 2006 – Orbitador solar
  •   STEREO – 26 d'octubre de 2006 – Dues naus espacials, vehicles orbitals solars

2007

  •   Phoenix – 4 d'agost de 2007 – Aterratge polar a Mart
  •   Kaguya (Selene) – 14 de setembre de 2007 – Orbitadors lunars
  •   Dawn – 27 de setembre de 2007 – Orbitador dels asteroides Ceres i Vesta (va entrar en òrbita al voltant de Vesta en el 16 de juliol de 2011)
  •   Chang'e 1 – 24 d'octubre de 2007 – Orbitador lunar

2008

 
Chandrayaan-1 - Aigua al voltant d'un cràter fresc a la Lluna
  •   Chandrayaan-1 – 22 d'octubre de 2008 – Orbitador lunar i impactador – Va descobrir aigua a la Lluna

2009

Dècada de 2010Modifica

 
Mars Science Laboratory – Mòdul de descens a Mart i gran astromòbil robòtic
 
Mangalyaan – Primer orbitador marcià indi

2010

  •   Solar Dynamics Observatory – 11 de febrer de 2010 – Monitoratge continuat del Sol
  •   Akatsuki (Planet-C) – 20 de maig de 2010 – Orbitador de Venus (la inserció en òrbita va fracassar el 2010 / inserció orbital amb èxit el 7 de desembre de 2015)
  •   PICARD – 15 de juny de 2010 – Orbitador solar
  •   Chang'e 2 – 1 d'octubre de 2010 – Orbitador lunar, sobrevol de l'asteroide 4179 Toutatis

2011

  •   Juno – 5 d'agost de 2011 – Orbitador de Júpiter
  •   GRAIL – 10 de setembre de 2011 – Dues naus espacials, orbitadores lunars
  •   Tiangong (Projecte 921-2) - 29 de setembre de 2011 - Primera estació espacial xinesa[5] (finalització prevista al voltant del 2020)
  •     Fobos-Grunt i Yinghuo-1 – 8 de novembre de 2011 – Orbitador de Phobos, aterratge i recull de mostres amb retorn (Rússia), orbitador de Mart (Xina) – va fracassar en escapar de l'òrbita de la Terra
  •   Mars Science Laboratory (Curiosity Rover) – 26 de novembre de 2011 – l'astromòbil marcià pesat de 900 kg (va aterrar el 6 d'agost de 2012)

2012

2013

  •   IRIS – 27 de juny de 2013 – Observacions solars
  •   LADEE – 6 de setembre de 2013 – Orbitador lunar
  •   Hisaki – 14 de setembre de 2013 - Observatori atmosfèric planetari
  •   Mangalyaan – 5 de novembre del 2013 - Orbitador de Mart
  •   MAVEN – 18 de novembre del 2013 – Orbitador de Mart
  •   Chang'e 3 – 1 de desembre de 2013 – Allunatge i astromòbil (primer aterratge des del Luna 24 de Rússia el 1976)

2014

  •   Chang'e 5-T1 – 23 d'octubre de 2014 - Sobrevol/orbitador lunar i reentrada terrestre; demostració tecnològica per preparar la missió Chang'e 5
  •   Hayabusa 2 – Juliol del 2014 – Aterratge en asteroide i recull de mostres amb retorn
  •   PROCYON – 3 de desembre de 2014 – Sobrevol d'asteroide - sobrevol cancel·lat a causa d'error del motor
  •   Exploration Flight Test 1 – 5 de desembre de 2014 – Prova de vol no tripulat terrestre del vehicle interplanetari Orion.

2015

  •   DSCOVR – 11 de febrer de 2015 – Observació solar
  •   Astrosat - 28 de setembre de 2015 - Observatori espacial

2016

Planificat o programatModifica

Resum de missions al sistema solar exterior
Sistema

Nau espacial
Júpiter Saturn Urà Neptú Plutó
Pioneer 10 Sobrevol de 1973
Pioneer 11 Sobrevol de 1974 Sobrevol de 1979
Voyager 1 Sobrevol de 1979 Sobrevol de 1980
Voyager 2 Sobrevol de 1979 Sobrevol de 1981 Sobrevol de 1986 Sobrevol de 1989
Galileo 19952003 orbitador;
1995, 2003 atmosfèric
Ulysses 1992, 2004 assistència gravitatòria
Cassini–Huygens 2000 assistència gravitatòria 20042017 orbitador;
2005 mòdul de descens a Tità
New Horizons 2007 assistència gravitatòria Sobrevol de 2015
Juno 2016orbitador

2017

2018

  •   Chandrayaan-2 – Orbitador i astromòbil lunar.[7][8]
  •       InSight – Mòdul de descens a Mart
  •   Parker Solar Probe – 30 de juliol de 2018 – Orbitador solar, el màxim apropament solar (0,04 ua)
     
    Parker Solar Probe - El màxim apropament al Sol
  •     BepiColombo – Gener del 2017 – Orbitador de Mercuri
  •   SOLO – Octubre del 2018 – Orbitador solar
  •       James Webb Space Telescope - Octubre de 2018 - Telescopi espacial orbital
  •   Chang'e 4 – Finals de 2018 - Mòdul de descens i astromòbil lunar, el primer allunatge en la cara oculta de la Lluna

2019

2020

2021

 
ISRO Orbital Vehicle - Primer vehicle espacial tripulat indi

2022

2023

2024

  •   Venera-D – Orbitador i mòdul de descens de Venus

2025

2028

  •   Missió orbital lunar tripulada[15]

2030

  •   Missió d'allunatge tripulat[16][15]
  •   Allunatge tripulat (2020–30?)[17]

2031

  •   Mercury-PPrimer mòdul de descens a Mercuri

2037

2040–60

  •   Fase tripulada del programa d'exploració xinesa a Mart[18]
  •   Fase tripulada del programa d'exploració rus[19]


GaleriaModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. (rus) «Спутник-1 – начало космической эры». Rustrana.ru, 21-07-2005. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2007. [Consulta: 4 octubre 2007].
  2. Bond, Peter «Obituary: Lt-Gen Kerim Kerimov». The Independent [Londres] [Consulta: 13 gener 2012].
  3. Entrada oficial de programa Voyager a la NASA
  4. Chang, Kenneth «The Long, Strange Trip to Pluto, and How NASA Nearly Missed It». New York Times, 18-07-2015 [Consulta: 19 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 «China's space program shoots for moon, Mars, Venus». The Guardian, 13-07-2011 [Consulta: 13 juliol 2011].
  6. «Robots and humans target asteroids». BBC, 28-05-2011 [Consulta: 30 maig 2011].
  7. [enllaç sense format] http://www.isro.org/pressrelease/scripts/pressreleasein.aspx?Aug30_2010 Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine.
  8. «Chandrayaan-2 launch delayed by 2014». The Hindu [Chennai, India], 05-07-2009 [Consulta: 30 maig 2011]. Arxivat 17 de novembre 2011 a Wayback Machine.
  9. «Japan delays launch of unmanned lunar lander to second half of fiscal 2019». The Japan Times, 04-06-2015 [Consulta: 22 juny 2015].
  10. «The tiny rover payload in SLIM mission» (PDF), 2015. [Consulta: 23 juny 2015].
  11. uaE makes plans to send unmanned probe to Mars by 2021
  12. [enllaç sense format] http://www.thenational.ae/uae/uaes-mars-space-mission-has-a-new-name-hope
  13. «惑星資源探査 ⼩型テラヘルツ探査機» (PDF) (en japanese). National Institute of Information and Communications Technology, 25-01-2017.
  14. Yamazaki, Keisuke «Japan planning 2020 mission to put satellite in Martian orbit». The Asahi Shimbun, 27-03-2017 [Consulta: 13 maig 2017].
  15. 15,0 15,1 «Russia Plans to Colonize Moon by 2030, Newspaper Reports». The Moscow Times, 08-05-2014 [Consulta: 8 maig 2014].
  16. «Russia to send manned mission to the Moon by 2025 – space agency». Russian News and Information Agency, 31-08-2007 [Consulta: 24 maig 2010].
  17. «Moon may light man's future». China Daily, 15-08-2009.
  18. «中国嫦娥探月工程进展顺利 进度将有望加快-军事频道-中华网-中国最大职业人士门户». Arxivat de l'original el 2017-10-29. [Consulta: 21 octubre 2013].
  19. «ru:Пилотируемый полет на Марс будет возможен после 2040 года - Роскосмос». [Consulta: 22 agost 2014].(rus)

Enllaços externsModifica