Cronologia mitjana
La cronologia mitjana és la cronologia més acceptada pel que fa a l'antic Pròxim Orient abans del 1500 a.n.e., tot i que no és l'única.[1][2]
Per causa de la manca de registres i dades que hi ha d'aquella època, els estudiosos han elaborat diverses cronologies basades en les poques tauletes i indicis astronòmics que poden servir de referència. Les més defensades són la cronologia mitjana i la cronologia curta.
Els llibres de text convencionals tendeixen a utilitzar la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes encara no resolts.[3] Per això, alguns historiadors s'estimen més la cronologia curta per a alguns esdeveniments.[4][5] Amb tot, la cronologia curta ocasiona un suposat buit de gairebé un segle que encara no s'ha sabut acomodar en la línia de temps.[6]
Les principals dates d'aquestes dues cronologies són les següents:
| Esdeveniment | Cronologia mitjana | Cronologia curta |
|---|---|---|
| Regnat de Lugal-Zage-Si | 2358-2334 a.n.e. | 2296-2271 a.n.e. |
| Imperi accadi | 2334-2154 a.n.e. | 2270-2083 a.n.e. |
| Tercera Dinastia d'Ur | 2112-2004 a.n.e. | 2048-1940 a.n.e. |
| Regnat de Hammurabi | 1792-1750 a.n.e. | 1728-1686 a.n.e. |
| Destrucció de Babilònia pels hitites | 1595 a.n.e. | 1531 a.n.e. |
Referències modifica
- ↑ Història Antiga del Pròxim Orient: Egipte i Mesopotàmia. Per Joaquín Sanmartín, José Miguel Serrano. Edicions AKAL, 1 de gen. 1998
- ↑ Martin Bernal. Black Athena. Rutgers University Press, 1991, p. 215ff. ISBN 978-0-8135-1584-7.
- ↑ Jane McIntosh. Ancient Mesopotamia: New Perspectives. ABC-CLIO, 2005, p. 47–. ISBN 978-1-57607-965-2 [Consulta: 3 novembre 2012].
- ↑ Gurzadyan, V. G., On the Astronomical Records and Babylonian Chronology, ICRA, University of Rome “La Sapienza”, Italy and Yerevan Physics Institute, Armenia, Akkadica, v. 119–120 (2000), pp. 175–184.)
- ↑ Warburton, D.A., The Fall of Babylon in 1499: Another Update, Akkadica, v. 132, 1 (2011)
- ↑ [1], Schwartz, Glenn, 2008. "Problems of Chronology: Mesopotamia, Anatolia, and the Syro-Levantine Region." In: Beyond Babylon: Art, Trade, and Diplomacy in the Second Millennium B.C., edited by Joan Aruz, Kim Benzel, and Jean M. Evans: 450–452.