Obre el menú principal

Knyaz Crum (en búlgar: Крум, grec Κρούμος, Kroumos) va ser khan de Bulgària del 802 fin a la seva mort el 814. Mitjançant la derrota del khanat àvar el 805, Crum va estendre el territori de Bulgària cap al nord, abastant tota Transsilvània i l'est de Pannònia, on els seus dominis limitaven amb l'Imperi franc de Carlemany, que es va veure obligat a reconèixer al seu poderós veí.[1]

Infotaula de personaCrum
AntonoffKrum.jpg
Biografia
Naixement data desconeguda.
Pannònia
Mort 13 abril 814
Pliska
Lloc d'enterrament Pliska
  Monarca 

Activitat
Camp de treball Polític
Ocupació Monarca
Família
Fills Omurtag of Bulgaria Tradueix
Pare Toktu of Bulgaria Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Crum de Bulgària

Crum va unir els búlgars i eslaus de la conca del Danubi amb els de Transsilvània, formant una poderosa nació que va suscitar els recels de l'Imperi bizantí, governat llavors per Nicèfor I. A final de l'autumne de l'any 808, les forces búlgares van aniquilar l'exèrcit bizantí a la vall del riu Estrimó. Amb motiu d'aquesta victòria, els búlgars es van apoderar de Sardica (la futura Sofia, actual capital de Bulgària), on van destruir la guarnició de Bizanci. Com a resposta, l'emperador Nicèfor va conquerir la capital búlgara, Pliska, i va massacrar-ne els habitants; reduí a cendres el mateix palau del knyaz. Posteriorment, després de reconstruir la fortalesa de Serdica, l'emperador i el seu exèrcit van tornar a Constantinoble.

Al maig de 811, un poderós exèrcit bizantí, a les ordres del mateix emperador i del seu fill Estauraci, va atacar Bulgària, i va tornar a perpetrar sanguinàries matances a la ciutat de Pliska. No obstant això, Crum va poder venjar-se'n quan, el 26 de juliol del mateix any, va reeixir bloquejar el congost rocós de Varbitsa, per on travessava el confiat exèrcit bizantí, que va ser gairebé totalment exterminat.[2] El fill de l'emperador, Estauraci, va poder escapar amb vida, encara que paralitzat per una ferida que va afectar-li la columna vertebral. Segons uns rumors, Crum hauria ordenat que el crani de Nicèfor, que havia caigut en la batalla, fos cobert i muntat en plata per tal de fer-lo servir com a copa per beure durant la resta de la seva vida.

Ni tan sols després d'aquesta derrota els bizantins van acceptar les condicions proposades per Crum, per la qual cosa aquest va prosseguir el seu avanç, prenent diverses ciutats i fortaleses de l'imperi. A la primavera del 812 va conquerir la ciutat de Develtos, al costat de la mar Negra i va deportar tots els seus habitants; poc després va assetjar la ciutat de Mesembria, actual Nesebar, que va caure en el seu poder el 5 de novembre del 812. Es va enfrontar amb l'exèrcit bizantí a Versinikia, prop d'Adrianòpolis, el 22 de juny del 813, i el va derrotar sense problemes a causa de la deserció de les tropes anatòlies, manades per un tal Lleó l'Armeni, que seria el futur emperador Lleó V. Després de la desbandada de l'exèrcit imperial, els búlgars van acampar el 17 de juliol sota les muralles de Constantinoble.

Lleó V, que acabava de ser proclamat emperador tot i que la seva deserció en la batalla havia estat la causa de la derrota, va proposar a Crum negociar la pau, per això van disposar una trobada a l'extrem nord de les muralles de la ciutat, al costat del Corn d'Or. Havien convingut que ambdós havien d'acudir desarmats i amb només uns pocs seguidors, també desarmats. No obstant això, es tractava d'un estratagema ordit pels bizantins per eliminar el knyaz, que amb prou feines va reeixir sortir viu de la trampa. La venjança de Crum per aquesta traïció va ser terrible: va destruir tots els barris de Constantinoble situats fora de les muralles, així com les ciutats d'Hebdomon i Selymbria, i va deportar a l'altre costat del Danubi tots els habitants de la ciutat d'Adrianòpolis, una de les més populoses de la part europea de l'imperi. Només la sobtada mort de Crum, el 13 d'abril del 814, va evitar que les seves devastacions arribessin encara més lluny. Va ser succeït pel seu fill Omurtag.

ReferènciesModifica

  1. Kulman, Detlef. «Krum». A: Mathias Bernath i Felix von Schroeder. Biographisches Lexikon zur Geschichte Südosteuropas (en línia) (en alemany). vol. 2, 1976, p. 513-515. 
  2. «Krum, Bulgar Khan». A: Encyclopaedia Britannica (en anglès), 9 abril 2019. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crum