Obre el menú principal

El cuaenlairat (Erythropygia galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, de l'ordre dels passeriformes.

Infotaula d'ésser viucuaenlairat comú
Cercotrichas galactotes
Cercotrichas galactotes.jpg
Il·lustració d'una família de cuaenlairats (circa 1905).
Enregistrament
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22709936
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
TribuCopsychini
GènereCercotrichas
EspècieCercotrichas galactotes
(Temminck, 1820)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Cercotrichas galactotes
Modifica les dades a Wikidata
Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993.

MorfologiaModifica

  • Fa 15 cm de llargària.
  • El mantell és vermellenc, mentre que per sota és de color bru pàl·lid.
  • Té una banda crema sobre de l'ull.
  • Cua molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l'extrem.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

Només nidifica a la part més meridional d'Europa (a Grècia i a la península Ibèrica, però no arriba al Delta de l'Ebre). També cria al sud del Sàhara (des del Sahel fins a Somàlia).

Construeix el niu en un arbust i hi pon 3-5 ous.

AlimentacióModifica

Menja insectes que atrapa a terra.

Distribució geogràficaModifica

Viu als ambients mediterranis del sud d'Europa, Àfrica del Nord i Pròxim Orient fins al Pakistan. Als Països Catalans és molt escàs, tant com a migrador com en qualitat d'ocell visitant i, si se'l veu, és sempre a les comarques litorals.[1]

CostumsModifica

Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada. El seu cant és força harmoniós.

ReferènciesModifica

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 87. ISBN 843150434X.

Enllaços externsModifica