Cubeo, kubeo o pamiwa és un poble indígena que habita en la conca del riu Vaupés, especialment al llarg dels seus afluents Caduyarí i Querarí, així com del Pirabotón i el Cabiyú en l'Alt Vaupés. Són unes set mil persones, la majoria de les quals viuen en el resguard indígena a l'orient del departament del Vaupés, una part en els departaments de Guaviare i Guainía i una altra part a Brasil.

Infotaula de grup humàCubeos

Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup humà i pobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població totalColòmbia Colòmbia 14.074 (2018)
Brasil Brasil 565 (2014)
Veneçuela Veneçuela 56 (2011)
Llenguacubeo i Llengües tucanes Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatColòmbia i Brasil Modifica el valor a Wikidata

Economia modifica

L'economia cubeo és igualitària i s'orienta a la subsistència del conjunt. La productivitat d'una comunitat se subordina al parentiu, la satisfacció de les obligacions socials, l'ètica pública i les relacions de parella.

La subsistència depèn principalment de l'agricultura itinerant i de la pesca. En la chagra (hio) conreen diverses espècies, entre les quals destaca la yuca amarga (küi), juntament amb el blat de moro (wea), ñame, chonque (hômüka), ají (bia), coca (pátu), canya de sucre (kawa meni), plàtans (ôrêwe), chontaduro (ürêdü), pinya (ihibo), guama (meneme) i altres fruiteres. L'home s'encarrega de desmuntar un clariana (tava) mitjançant el mètode de tomba i crema, mentre que la dona s'encarrega de la sembra, cura i recol·lecció de les collites, així com del processament de la yuca per extreure i purificar el midó i rostir-ho com "casabe" (truita âurô) o "fariña" (farina granulada hütüra).

Per pescar i transportar-se, construeixen canoes amb troncs d'arbres. La pesca abunda durant l'estiu. Antigament caçaven amb sarbatana i arc i fletxa, encara que avui prefereixen escopetes, amb les quals obtenen tapirs amazònics (vekü), cérvols (ñama), pècaris (wârîwa), pacas (hemevo), Dasyprocta (buü) i diverses aus. Complementen la seva alimentació mitjançant la recol·lecció de Oenocarpus bataua var. bataua (kôhâ), fruits silvestres i insectes comestibles com formigues (meawâ jojaimeawa(varuhina,urarawa), formigues i larves de vespes i de coleòpters de les palmes ("mojojoy": Rynchophorus spp.). També recol·lecten fibres, per exemple d'Astrocaryum aculeatum (betoñü), per fabricar diverses artesanies com el colador (pediva), balay (jahuova), matafrio (nadañu), canastres (puea), entre altres.[1]

Mantenen relacions tradicionals d'intercanvi de productes, mitjançant la barata amb altres ètnies de la regió i crien gallines, ànecs i porcs per vendre i obtenir articles d'origen industrial o produïts en zones allunyades.[2]

Organització social modifica

L'organització social cubeo es fonamenta en les relacions entre conjunts i segments, de manera que el col·lectiu fomenta l'autonomia de cadascuna de les parts i alhora les seves interrelacions. El col·lectiu genera una zona segura que reforça l'autonomia dels segments i enforteix la seva vinculació. L'èmfasi en el creixement de l'individu es fonamenta en la comunitat i el conjunt.

Existeixen tres "fratrias" exogámicas cubeo; la primera es considera com a pâmiwâ pròpiament dita i és la major. La Yurema (serp), és d'origen kurripako (família arawak) i els seus integrants són bilingües. Es considera que els integrants d'una fratria descendeixen d'un ancestre comú i per tant no poden en cap cas casar-se ni tenir relacions sexuals entre ells. El matrimoni ideal és amb algú d'una altra fratria cubeo (endogàmia ètnica). Cada fratria es divideix en diversos "sib" o clans, un dels quals (Bahúküwâ) procedeix dels macú kakwa.

La fratria no té caps, però sí els seus propis relats, simbologia i rituals. En cada comunitat, hi ha un habokü ("capità") que exerceix l'autoritat tradicional en la respectiva comunitat, actualment conformada per cases unifamiliars (kürâmi), encara que anteriorment es construïen casa comunals ("casa ancestral i cultura") amb sostres grans de dos declivis, que ara s'usen per a rituals o assemblees. El "capità" ha de consultar als ancians i majors abans de prendre decisions, mentre que el xaman o "payé" (yavi pôekü) posseeix el coneixement profund del cosmos, els relats, els esperits, els rituals i la medicina tradicional, per la qual cosa exerceix un paper fonamental en la vida comunitària.[3]

Llengua modifica

L'idioma cubeo, pâmîé o pâmi kâmu, pertany a la família tucano, branca central o mitjana. La seva gramàtica reflecteix una influència arawak, mentre que també es registren prestem mutus amb les llengües makú, especialment el kakwa i nukak. El cubeo és parlat tant pels integrants de les fratrias cubeo com per gent de la foia del Vaupés, on en certes èpoques va servir com a primera llengua.

Fonologia modifica

Vocals

Anteriors Centrals Posteriors
Altes i ĩ ɨ ~ o ũ
Mitjanes i ẽ o õ
Baixes a ã

Són sis vocals orals i sis nasals.

Consonants

labial alveolar palatal vetllar glotal
oclusives sordes t č k
oclusives sonores b d ɟ
fricatives sordes v (w) ð h
laterals

Entre vocals nasals la consonant lateral l es realitza com a palatal nasalitzada ɲ i les oclusivas sonores b, d, es realitzen com a nasals m, n, respectivament. Al principi de la paraula la palatal sonora ɟ fluctua amb l'aproximant prenasalitzada nj, abans de vocal oral, i abans de vocal nasal es realitza com a palatal nasalitzada ɲ. En altres posicions, abans de vocal nasal ɟ es realitza com aproximant nasalitzada i~. La fricativa labiodental sonora v es realitza com a w abans de ɨ, o, i es nasalitza w~ davant les corresponents vocals nasals; a més, v fluctua lliurement amb la fricativa bilabial β, abans d'a, i, i.

To

Contrasten els tons alt i baix. Aquest últim té una variant mitjana que té lloc abans de consonant. L'accent recau només en síl·labes amb to alt i si dues síl·labes de la mateixa paraula el prentan recau sobre la primera. El to alt en la síl·laba accentuada produeix l'allargament de la vocal que precedeix a una consonant oclusiva.

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Berrío Zapata, Nelson 1982 Análisis del sistema fonológico de la lengua Cubeo del Vaupés. Bogotá: Universidad de Los Andes.
  • Comunidad de Puerto Vaupés 1991. Conozcamos nuestra Cultura. Aûboajêjênavâ (Cubeo). Mitú: Centro Experimental Piloto del Vaupés.
  • Correa, François (compilador) 1992. Relatos Míticos Cubeo. Bogotá: Servicio Colombiano de Comunicación.
  • Ferguson, Judith (compiladora) 1986. Pâmi'ê buitucubo. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend. ISBN 0-88312-282-0
  • Goldman, Irving 1963. Los Cubeo. Indios del noroeste del Amazonas. México: Instituto Indigenista Interamericano, 1968.
  • Ministerio de Cultura 2012. "Kubeo". Autodiagnósticos Sociolingüísticos. Bogotá.
  • Salser J.K. 1978 "Cubeo"; Aspectos de la Cultura Material de Grupos Étnicos de Colombia: 51-69. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
  • Salser J.K y Neva Salser 1976. "Fonología del Cubeo"; Sistemas fonológicos de idiomas colombianos III: 71-79. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
  • Soto Holguín Alvaro 1972. Mitos de los Cubeos. Bogotá: Universidad de Los Andes.
  • Zambrano, Marco Aurelio 1975. Los Cubeo. Algunos aspectos de la cultura. Bogotá: Universidad de Los Andes.