La cuereta groga[1] o titeta groga,[2] titeta de maig[3] i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans. Al Rosselló i al Conflent rep el nom de conyic, i aquest és el malnom que donen als habitants de Cotlliure als vilatges veïns.

Infotaula d'ésser viuCuereta groga
Motacilla flava Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,26 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103822349 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMotacillidae
GènereMotacilla
EspècieMotacilla flava Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Motacilla flava

Morfologia modifica

Fa 16 cm de llargària. Per sobre és de color lleugerament verdós i per sota és ben groga. El color del cap varia segons les subespècies, la que nia als Països Catalans el té gris, mentre que les celles i la gola són més clares. Té la cua llarga, però no tant com les altres cueretes.

Subespècies modifica

  • Motacilla flava flavissima (Blyth, 1834)
  • Motacilla flava thunbergi (Billberg, 1828)
  • Motacilla flava flava (Linnaeus, 1758)
  • Motacilla flava iberiae (Hartert, 1921)
  • Motacilla flava cinereocapilla (Savi, 1831)
  • Motacilla flava melanogrisea (Homeyer, 1878)
  • Motacilla flava plexa (Thayer & Bangs, 1914)
  • Motacilla flava tschutschensis (J. F. Gmelin, 1789)
  • Motacilla flava angarensis (Sushkin, 1925)
  • Motacilla flava leucocephala (Przevalski, 1887)
  • Motacilla flava macronyx (Stresemann, 1920)
  • Motacilla flava beema
  • Motacilla flava feldegg
  • Motacilla flava lutea
  • Motacilla flava simillima
  • Motacilla flava taivana

Reproducció modifica

Pel març arriben els primers migrants i el niu es construeix per l'abril i està col·locat a terra, generalment entre salicòrnies o joncs. A l'abril-juny, la femella hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 13 dies i, amb l'ajut del pare, alimenta la niada. Els novells volen al cap de 17 dies. A voltes fan dues cries.

Hàbitat modifica

És freqüent a les zones humides litorals i en salobrars halòfils, per això les seues àrees de cria es troben localitzades a totes les zones humides dels Països Catalans, tret de l'albufera menorquina,[4] encara que també poden trobar-se'n nius en els marges herbosos dels rius de l'interior del Principat de Catalunya, sobretot en zones de muntanya. Les zones més importants són el Delta de l'Ebre i l'Empordà.

Distribució geogràfica modifica

Cria a Euràsia i en una petita zona d'Alaska. Hiverna a Àfrica i el sud d'Àsia, mentre que la població d'Alaska acostuma a hivernar més al sud al llarg de la costa pacífica.

Alimentació modifica

Menja insectes petits i de larves, així com erugues.

Costums modifica

És estiuenca i a l'octubre emprenen de nou el viatge cap a la zona tropical africana on passen l'hivern. En migració hi ha una gran barreja de subespècies de cuereta groga, totes molts semblants entre elles.[5]

Referències modifica

  1. «Cuereta groga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
  2. DCVB
  3. [enllaç sense format] https://www.researchgate.net/profile/Xavier_Ferrer/publication/266138388_The_birds_in_the_Minorca_Natural_History_of_the_presbyter_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847_Write_in_catalan_Els_ocells_a_la_historia_natural_de_Menorca_del_prevere_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847/links/545ced310cf295b5615e62ad.pdf?origin=publication_detail de titeta gallina, en llenguatge infantil
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 131. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 84. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs modifica