Cullera
Una cullera és un estri que s'empra en cuinar, servir o menjar aliments que no poden ser agafats fàcilment amb forquilla (líquids, semi-líquids o alguns sòlids de petites dimensions com ara arròs o cereals). També s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com postres, còctels i cafès. La cavitat que sosté el menjar té forma còncava i va unida al mànec per on s'agafa.[1]
  | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Ús | ingestió i stirring (en)  |
| Característiques | |
| Format per | shaft (en) vat (en) |
Història Modifica
En l'antiga Roma hi va haver dos tipus de cullera, la major o lígula i la menor anomenada cochlea. Aquesta darrera tenia un mànec en forma d'agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir musclos. Per tant complia algunes funcions de l'actual forquilla. Fins al segle xix la cullera sovint era -a part del ganivet o navalla- el sol estri utilitzat en els àpats. El principal material utilitzat en la seva fabricació era la fusta. Després es va començar la fabricació industrial de culleres de ferro o acer recobert d'estany i, per a la gent més adinerada, de plata. Per als aliments rics en sofre com els ous o el peix se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. A partir de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a sopes, amanides, postres, cafè amb llet o sense, etc.
Referències Modifica
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.150. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014].
