Badia Cumberland

(S'ha redirigit des de: Cumberland Sound)

La badia Cumberland (en anglès Cumberland Sound, en inuit Kangiqtualuk),[1] també coneguda com a Cumberland Straits, Hogarth Sound i Northumberland Inlet,[2] és un cos de mar que s'interna en la part sud-oriental de l'illa de Baffin i que forma part de l'estret de Davis, la part septentrional del Mar de Labrador, a l'àrtic canadenc. Administrativament les aigües pertanyen a la regió de Qikiqtaaluk, a Nunavut. Es troba entre la península de Hall i la de la Cumberland, amb uns 250 km de llarg per 80 d'amplada.[3]

Infotaula de geografia físicaBadia Cumberland
Pangnirtung Fiord N 4 2001-07-25.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusBadia Modifica el valor a Wikidata
Part demar de Labrador Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaQikiqtaaluk (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Cumberland Sound.PNG Modifica el valor a Wikidata
 65° 13′ N, 65° 45′ O / 65.22°N,65.75°O / 65.22; -65.75Coord.: 65° 13′ N, 65° 45′ O / 65.22°N,65.75°O / 65.22; -65.75
Afluent
Dades i xifres
Dimensions80 (amplada) × 250 (longitud) km

Sols hi ha un assentament humà a la zona, Pangnirtung, a la ribera del fiord homònim.

Les aigües d'aquesta badia són un indret on es reprodueix la balena beluga. El pic de naixements és entre juliol i agost.[4]

HistòriaModifica

El primer europeu del qual es tenen notícies d'haver navegat per les seves aigües fou John Davis el 1585. [5] El vaixell i els diners van ser proporcionats pels comerciants de Londres i Davis va partir de Darmouth el 7 de juny d'aquell any, al capdavant del Sunneshine, de Londres i 50 tones, i el Mooneshine, de Dartmouth i 35 tones. Després de trobar-se amb la frontera de gel a la costa oriental de Groenlàndia va seguir cap al sud fins al cap Farewell. Des d'allà va tornar a anar cap al nord, seguint el litoral occidental de Groenlàndia, fins que, en trobar el mar lliure de gel, es va dirigir a l'oest pensant haver trobat el camí que el duria cap a la Xina. Va creuar les aigües que avui porten el seu nom - l'estret de Davis - i als 66° N es va trobar amb les costes de l'illa de Baffin i, tot i que va seguir cap al nord, internant-se a la badia Cumberland, amb l'esperança que fos l'anhelat pas, va haver de fer marxa enrere a finals d'agost, arribant a Anglaterra el 30 de setembre.

Davis tornà a la zona en les seves altres dues expedicions a l'àrtic. El 1586, salpant el 7 de maig, amb quatre vaixelles, però sols la Mooneshine aconseguí arribar a la zona de la badia Cumberland per les dificultats atmosfèriques viscudes.

El 1589 hi tornà, per tercera i darrera vegada, a bord d'una petita pinassa de 20 tones, l'Ellen, de Londres. Va navegar amb condicions excepcionals tot seguint la costa occidental de Groenlàndia en aigües lliures fins als 72° 92′ N (una mica més al nord d'Upernavik) abans que el gel li impedís el pas. Llavors va seguir cap a l'oest fins que novament va ser bloquejat pel gel. Virà cap al sud seguint la costa de l'illa de Baffin i explorà de nou la badia Cumberland, i va observar les entrades de l'actual badia Frobisher i l'estret de Hudson. Va arribar a casa el 15 de setembre.

ReferènciesModifica

  1. Grant, Shelagh. Arctic Justice: On Trial for Murder, Pond Inlet (en anglès). McGill-Queen's Press, 1923, p. 368. 
  2. Kumlien, Ludwig. Contributions to the natural history of Arctic America: made in connection with the Howgate Polar Expedition, 1877-78. Digitized October 3, 2008. Govt. Printing Office, 1879, p. 11. 
  3. «Cumberland». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Cosens, S. i Dueck, L. «Spring Sightings of Narwhal and Beluga Calves in Lancaster Sound, N.W.T» (en anglès). Arctic, 31, 2, juny del 1990, pàg. 1–2.
  5. «John Davis» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 juny 2009].