Cunegunda de Polònia
|
Aquest article tracta sobre la reina de Polònia del s. XIII. Vegeu-ne altres significats a «Cunegunda de Luxemburg». |
Cunegunda o Kinga de Polònia (també anomenada Kunigunda, Kunegunda, Cunegundes, Kioga o Zinga); (5 març 1224[1][2] - 24 de juliol de 1292) va ser reina consort de Polònia i és venerada com a santa per l'Església catòlica i patrona de Polònia i Lituània.[3][4]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Kinga 5 març 1224  Esztergom | ||
| Mort | 24 juliol 1292 (Gregorià) (68 anys) Stary Sącz | ||
| Sepultura | Monestir de Stary Sacz | ||
| Reina consort | |||
| 1243 – 1279 ← Agafia of Rus (en)  – Gryfina of Halych (en) → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Es coneix per | Reina consort de Polònia, esposa de Boleslau V de Polònia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata, religiosa catòlica | ||
| Orde religiós | Clarisses | ||
| reina, religiosa | |||
| |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 24 de juliol | ||
| Iconografia | Com a abadessa, amb corona | ||
| Patrona de | Polònia, Lituània | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa | ||
| Família | Dinastia Árpád | ||
| Cònjuge | Boleslau V el Cast (1239 (Gregorià)–) | ||
| Pares | Béla IV d'Hongria i Maria Làscaris | ||
| Germans | Esteve V d'Hongria Béla, duc d'Eslavònia Margarida d'Hongria Anna d'Hongria Elisabet d'Hongria Violant de Polònia Constança d'Hongria | ||
 | |||
Vida
modificaEra la filla del rei Béla IV d'Hongria, neboda d'Elisabet d'Hongria i neboda segona de Santa Eduvigis d'Andechs. Les seves germanes foren les santes Margarida d'Hongria i Iolanda de Polònia.
Va maridar Boleslau V el Cast i esdevingué reina quan el seu marit pujà al tron com a rei de Polònia.[5] No obstant això, la parella feu vot de castedat.[6] Durant el seu regnat, Kinga es dedicà a les obres de caritat: visitava i ajudava els pobres i els lleprosos. Quan el seu marit va morir, en 1279, va vendre els seus béns i els va donar per a obres benèfiques. No va voler continuar al govern del regne i va ingressar al monestir de clarisses a Stary Sacz, que ella mateixa havia fundat.
Va passar la resta de la seva vida fent vida contemplativa, sense deixar que ningú fes referència al seu passat com a reina de Polònia. Va morir el 24 de juliol de 1292 i va ser enterrada al mateix monestir.
Veneració
modificaAlexandre VIII la va beatificar en 1690.[7] El 1715 va ser proclamada patrona de Polònia i Lituània. El 1741 es va obrir la causa de canonització.[7] El 16 de juny de 1999 va ser canonitzada per Joan Pau II en un dels seus viatges a Polònia..[8]
Galeria d'imatges
modifica-
Estàtua a Sant Josep de Muszyna -
Estàtua (1820) a Nowy Korczyn -
Capella de Santa Kinga, a les mines de sal de Wieliczka -
Església del convent de clarisses de Stary Sacz, on la santa va viure i morir i on és enterrada
.jpg)
Referències
modifica- ↑ Kristó, 2003, p. 248.
- ↑ Klaniczay, 2002, p. 439.
- ↑ «Katolikus.hu St Kinga». www.katolikus.hu. Arxivat de l'original el 3 March 2016. [Consulta: 13 febrer 2015].
- ↑ «St Kinga». A: Catholic Encyclopedia, 1915.
- ↑ Sokol, Stanley S. «Cunegunda (Helen)». A: The Polish Biographical Dictionary: Profiles of Nearly 900 Poles who Have Made Lasting Contributions to World Civilization. Bolchazy-Carducci, 1992, p. 74. ISBN 9780865162457.
- ↑ Klaniczay, 2002, p. 242–243.
- ↑ 7,0 7,1 Index ac status causarum beatificationis servorum dei et canonizationis beatorum (en latin). Typis polyglottis vaticanis, January 1953, p. 54.
- ↑ Berglund, Bruce R.; Porter, Brian A. Christianity and Modernity in Eastern Europe. Central European UP, 2010, p. 368 n.61. ISBN 9789639776654.
Bibliografia
modifica- Kristó, Gyula. Háborúk és hadviselés az Árpádok korában [Wars and Tactics under the Árpáds] (en hongarès). Szukits Könyvkiadó, 2003. ISBN 963-9441-87-2.
- Klaniczay, Gábor. Holy Rulers and Blessed Princes: Dynastic Cults in Medieval Central Europe. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-42018-0.
