Cursus honorum

Rmn-military-header.svg

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus
Qüestor

Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de la cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Mestre dels soldats
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar


Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Durant la República, l'organització i el desenvolupament de la carrera política depenia més aviat de la classe social de la que es provenia, però amb l'Imperi es va regular l'exercici de determinades funcions públiques, i es van establir requisits i temporalitzacions que servien per preparar el jovent per les tasques administratives i per estructurar l'ascens social.

El cursus honorum establia l'ordre i la jerarquia per les que s'havien de regir les magistratures romanes i la forma d'obtenir-les. L'any 180 aC es va aprovar la lex Villia Annalis que regulava l'ordre de les magistratures i l'edat mínima per a exercir cada càrrec. Cap al final de la República, Sul·la. l'any 81 aC, va fixar el model, i s'havia de fer prèviament el servei militar i seguidament exercir els càrrecs de qüestor, pretor, cònsol i censor.

El cursus honorum senatorial exigia una fase preparatòria que tenia diverses especialitats, el vigintivirat, i després es podien exercir fins a sis magistratures ordinàries, qüestor, edil, tribú, pretor, cònsol i censor. Hi havia una magistratura extraordinària, el càrrec de dictador, que en temps de la República s'exercia per decisió del senat en cas de perill extern o intern, i només durava sis mesos.

Durant la República, per arribar a cònsol calia haver passat les altres magistratures a una edat determinada mínima i amb un temps entre magistratures també determinat. Després de ser cònsol s'arribava a senador vitalici. Després de servir a l'exèrcit deu anys, es passava per qüestor (mínim 30 anys), edil (mínim 37 anys), tribú (mínim 37 anys), pretor (mínim 40 anys) i finalment es podia arribar a cònsol amb un mínim de 43 anys o a censor.

A l'Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol als 32 anys, prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

Des d'August, el cursus honorum era més aviat una successió de càrrecs funcionarials, ja que el poder polític i militar corresponia només a l'emperador, que podia fer i desfer a voluntat i nomenar pels càrrecs a les persones que li semblés convenient. Es va determinar també l'obligació de servir a l'exèrcit. August també va establir un cursus honorum especial per als equites, que normalment feirn carrera a l'exèrcit i després ocupaven llocs a l'administració de l'Imperi.[1][2]

Principals magistratures de la República de Roma[1]Modifica

Principals magistratures de l'Imperi de Roma[1]Modifica

 

Justícia i dret romà

Senat romà
Cursus honorum
Assemblea romana
Col·legiatura

Dret romà
Ciutadania romana
Comicis romans
Imperium

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Speake, Graham (ed.). Diccionario Akal de Historia del mundo antiguo. Tres Cantos: Akal, 1999, p. 109-110. ISBN 9788446010333. 
  2. Abbott, F. F. A history and description of Roman political institutions. Nova York: Biblo and Tannen, 1961, p. 39-41. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cursus honorum