Cussonia paniculata
Cussonia paniculata és un arbust gran o un arbre petit de la família de les Araliàcies, nadiu de Sud-àfrica.
 Arbust silvestre a la Reserva Natural de Suikerbosrand, Gauteng, Sud-àfrica. | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 147140876  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Araliaceae |
| Gènere | Cussonia |
| Espècie | Cussonia paniculata Eckl. i Zeyh. 1837[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Descripció modifica
Arriba a mesurar un màxim de 5 m d'alçada. La tija és gruixuda i rabassuda amb l'escorça de color gris. Les arrels també són gruixudes i inflades. Les noves són de color verd brillant però es fan blaves a causa de les gruixudes capes de cera que la protegeixen contra les gelades severes. Les fulles broten a la part alta de la tija; cadascuna es compon de 7 a 9, i de vegades fins a 13, folíols. Cada folíol mesura fins a 30 cm de longitud i la fulla total pot arribar fins als 60 cm.[3]
Usos modifica
Medicinal modifica
La medicina tradicional li atribueix propietats per a tractar la dismenorrea. La investigació recent estudia els usos medicinals tradicionals de Cussonia i Schefflera per a tractar les infeccions, la inflamació i la malària.[4] Extractes de fulles de Cussonia s'han mostrat actius contra alguns microorganismes.[5]
Altres modifica
És conreada amb una finalitat ornamental. A més, la fusta és suau i lleugera i s'utilitza per a fer blocs de frenada dels vagons. Les fulles proporcionen un bon farratge i el nom zulu d'aquesta planta, umsengembuzi, la designa com a aliment per a cabres.[3] La gruixuda arrel gruixuda pot ser pelada i menjada crua com a aliment o com a font d'aigua.[6]
Referències modifica
- ↑ Ecklon, Christian Friedrich (Frederik) & Carl Zeyher. 1837. Enumeratio Plantarum Africae Australis extratropicae qua collectae, determinatae et expositae 3: 355.
- ↑ «Cussonia paniculata» a The Plant List. Data consulta: 10 de juny de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 Gavhi, Peter & Shireen Harris. 2002. Cussonia paniculata Eckl. & Zeyh. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.; Plantzafrica. Free State national Botanical Garden. Consultada el 22 d'abril de 2013.
- ↑ Tetyana, P. et al. 2002. Some medicinal properties of Cussonia and Schefflera species used in traditional medicine. South African Journal of Botany 68: 51-54.
- ↑ De Villiers, B.J., Van Vuuren, S.F., Van Zyl, R.L. & Van Wyk, B-E. 2010. Antimicrobial and antimalarial activity of Cussonia species (Araliaceae). Jornal of Ethnopharmacology 129(2): 189-196.
- ↑ Van Wyk, B-E. & Gericke, N. 2000. People's plants. Briza, Pretoria.
Bibliografia modifica
- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
