Cyril Collard (París, 19 de desembre de 1957 - 5 de març de 1993) va ser autor, director, compositor, i actor francès. Conegut internacionalment per la seva visió de la sida i de la bisexualitat en la seva obra artística, sobretot en la seva novel·la autobiogràfica Les Nuits Fauves (Les Nits Salvatges) i la seva posterior recreació en la pantalla gran. Collard va ser capdavanter en parlar obertament i sense autocommiseració de la seva condició de seropositiu.[1][2]

Infotaula de personaCyril Collard
Biografia
Naixement19 desembre 1957 Modifica el valor a Wikidata
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1993 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Mort per sida Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut industriel du Nord
Liceu Hoche Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Família
PareClaude Collard Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
10 març 1993funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0171664 Allocine: 5029 Allmovie: p166455 TMDB.org: 127283
Musicbrainz: 956f2798-f722-43ab-8ee1-e3c830514fcb Find a Grave: 9267086 Modifica el valor a Wikidata

Inicis modifica

Va néixer dins una família liberal de classe mitjana. Va ser alumne en una escola catòlica de Versalles i va voler, més tard, obtenir el títol de Ciències a l'École Centrale de Lille, que mai no va aconseguir.

Obra literària modifica

  • Comdamne amour (1987)
  • Les nuits fauves (1989)
  • L'Ange sauvage (1993)
  • L'animal (1994)

Les Nits Salvatges modifica

Les Nits Salvatges (Les Nuits Fauves), va aparèixer en 1992 i va ser la seva primera i única pel·lícula que va ser dirigida i interpretada per ell mateix, on hi va mostrar el seu àlter ego sense pudor. Un home bisexual, portador de VIH, que duia dues relacions paral·leles on la passió i la violència s'entremesclen. Va ser guardonada amb quatre premis César (Millor Edició, Millor Opera Prima, Millor Actriu Revelació i Millor Pel·lícula) en 1993. Desafortunadament Cyril no va poder anar a la gala perquè va morir tres dies abans de l'entrega.[3]

Altres treballs com a director modifica

Com a assistent de direcció, Collard va treballar amb Maurice Pialat,[4] a més de dirigir sis vídeos musicals entre els quals es troben els del famós grup franc-algerià Carte de Séjour. També va fer nombroses aportacions com a director de programes de televisió.

Referències modifica

  1. Robinson, Christopher. «Collard, Cyril». A: Robert Aldrich, Garry Wotherspoon (eds). Who'S Who in Contemporary Gay and Lesbian History (en anglès). Routledge, 2020-10-28, p. 87-88. ISBN 978-1-000-10075-4. 
  2. Delsart, Éloïse. «Cyril Collard, l'écorché vif». A: Diane Bracco (ed). Imaginaires cinématographiques de la peau (en francès). Brill, 2022-07-04, p. 73-90. ISBN 978-90-04-51783-7. 
  3. Summers, Claude. The Queer Encyclopedia of Film and Television (en anglès). Cleis Press Start, 2012-04-24, p. 75-76. ISBN 978-1-57344-882-6. 
  4. Austin, Guy; Austin, Professor of French Studies Guy. Contemporary French Cinema: An Introduction (en anglès). Manchester University Press, 1996-11-15, p. 78. ISBN 978-0-7190-4611-7.