Dècim Juni Brut (cònsol)
Dècim Juni Brut (llatí: Decimus Iunius D. F. M. N. Brutus) va ser un magistrat romà. Era fill de Dècim Juni Brut Gàl·lec i pertanyia a la família dels Brut, una branca plebea de la gens Júnia.
| Nom original | (la) D. Iunius D.f.M.n. Brutus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle II aC antiga Roma |
| Mort | p. segle I aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Cònsol romà | |
| 77 aC – 77 aC Juntament amb: Mamerc Emili Lèpid Livià | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió a l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Junii Bruti |
| Cònjuge | Postumia (en)  Semprònia |
| Fills | Dècim Juni Brutus Albí (  Aulus Postumi AlbíPostumia (en) ) |
| Pares | Dècim Juni Brut Galaic i valor desconegut |
| Germans | Júnia, Licínia, Licinia (en) i Publius Licinius Crassus Dives (en) |
Va ser un membre destacat del partit aristocràtic, i ja des de molt jove es va oposar activament a Saturní. Va ser elegit cònsol l'any 77 aC amb Mamerc Lèpid com a col·lega. L'any 74 aC va estar en contra de Verres quan a aquest l'estaven jutjant. Ciceró diu que estava molt familiaritzat amb la literatura grega i romana.[1]
La seva dona era Semprònia, una dama educada però llicenciosa que va participar en la conspiració de Catilina i va rebre els ambaixadors dels al·lòbroges a casa del seu marit quan aquest era absent de Roma (63 aC), segons diu Sal·lusti.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ Ciceró. Brutus 47
- ↑ Sal·lusti. La conjuració de Catilina 40
BibliografiaModifica
Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 510 (v. 1).