Dècim Juni Brut (cònsol)
Dècim Juni Brut (llatí: Decimus Iunius D. F. M. N. Brutus) va ser un magistrat romà. Era fill de Dècim Juni Brut Gàl·lec i pertanyia a la família dels Brut, una branca plebea de la gens Júnia.
| Nom original | (la) Decimus Iunius Brutus | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||
| Naixement | segle II aC | ||||
valor desconegut – valor desconegut
77 aC – 77 aC Juntament amb: Mamerc Emili Lèpid Livià | |||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Religió a l'antiga Roma | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Polític i militar | ||||
| Període |
Late Roman Republic  | ||||
| Partit | Optimat | ||||
| Família | |||||
| Cònjuge | Semprònia | ||||
| Fills | Dècim Juni Brut Albí | ||||
| Pare | Dècim Juni Brut Galaic | ||||
 | |||||
Va ser un membre destacat del partit aristocràtic, i ja des de molt jove es va oposar activament a Saturní. Va ser elegit cònsol l'any 77 aC amb Mamerc Lèpid com a col·lega. L'any 74 aC va estar en contra de Verres quan a aquest l'estaven jutjant. Ciceró diu que estava molt familiaritzat amb la literatura grega i romana.[1]
La seva dona era Semprònia, una dama educada però llicenciosa que va participar en la conspiració de Catilina i va rebre els ambaixadors dels al·lòbroges a casa del seu marit quan aquest era absent de Roma (63 aC), segons diu Sal·lusti.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ Ciceró. Brutus 47
- ↑ Sal·lusti. La conjuració de Catilina 40
BibliografiaModifica
Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 510 (v. 1).