Dècim Magne Ausoni

Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310. El nom Dècim Magne Ausoni és el que recullen els manuscrits antics conservats, tot i que en els seus poemes i en una carta dirigida a Simmac signa només Ausoni.

Infotaula de personaDècim Magne Ausoni
Ausonius.jpg
modifica
Biografia
Naixement310 (Gregorià) modifica
Bordeus modifica
Mort395 (Gregorià) modifica (84/85 anys)
Lengon modifica
Senador romà
Cònsol de l'Imperi Romà
modifica
Activitat
OcupacióPoeta, escriptor, polític i militar modifica
PeríodeImperi Romà modifica
ProfessorsEmili Magne Arbori modifica

Musicbrainz: d55529c8-1139-48d7-a0a5-a09a249a9b12 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill de Juli Ausoni, un metge que va ser prefecte d'Il·líria. Si confiem en la imatge del pare que li va fer el seu fill, hauria estat un home ple de saviesa, de geni i de virtut. El va educar Emili Magne Arbori, germà de la seva mare. El seu avi matern, que tenia coneixements d'astrologia, li va fer l'horòscop i va trobar que el nét seria una persona de gran fama. Aquesta predicció va portar-lo a esforçar-se en el coneixement i la cultura. Passà la seva infància entre la família, in una tia seva, dedicada a déu i a la castedat, l'ensenyà alguns principis morals. Va estudiar retòrica i les llengües grega i llatina a la seva ciutat natal. Als trenta anys donava classes de gramàtica, i va ser professor de retòrica.

Es va convertir al cristianisme i pel prestigi que tenia va ser preceptor de Paulí de Nola i de l'emperador Gracià. Va anar adquirint honors per la feina ben feta, i va ser nomenat comes i qüestor sota Valentinià I, i sota Gracià, nomenat prefecte del Latium, de Líbia, de les Gàl·lies i, finalment, cònsol de Roma l'any 379.

 
Monument dedicat a Dècim Magne Ausoni a Milà

ObraModifica

És interessant una petita obra seva titulada Nuptialis Cento, traduïda com 'Un centó nupcial', composta enterament de cites de Virgili. El poema celebra un casament que va culminar en una desfloració, amb gran virtuosisme i obscenitat. Així mateix, va deixar gran nombre de poesies i escrits, els principals dels quals són:

  1. Epigrammatum Liber, col·lecció de 150 epigrames.
  2. Ephemeris.
  3. Parentalia, poemes curts.
  4. Professores.
  5. Epitaphia Heroum, sobre la Guerra de Troia.
  6. Un catàleg mètric dels primers dotze cèsars.
  7. Tetrasticlia, dels emperadors entre Juli Cèsar i Elegàbal.
  8. Clarae Urbes.
  9. Ludus Septem Sapientum, les doctrines dels set savis.
  10. Idyllia, 20 poemes, entre aquests Epicedion in patrem Julium Antonium; Ausonii Villula; Cupido cruci affixus; Mosella (l'obra principal, que tracta d'un viatge pel riu, amb descripcions molt riques i vives); i Cento Nuptialis.
  11. Eglogarium, poemes curts.
  12. Epistolae, 25 cartes en part en prosa.
  13. Gratiarum Actio pro Gonsidatu, dirigida a Gracià.
  14. Periochae, sobre la Ilíada i l'Odissea.
  15. Tres Praefatiunculae.[1]

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica


Enllaços externsModifica