Dònut

tipus de rosquilla

Un dònut[1][2] és el nom anglès d'un tipus de rosquilla[3] (és a dir, un bunyol dolç amb forma de tor) caracteritzat pel fet de ser espès i tou, i que pot presentar-se ensucrat, recobert de xocolata o altres productes, així com farcit.

Infotaula menjarDònut
Característiques
Altres nomsbeigne Modifica el valor a Wikidata
Data de creació17 dC Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipuspostres, vieneseria, plat, fritter (en) Tradueix, bánh, pasta fregida i snack Modifica el valor a Wikidata
Formator Modifica el valor a Wikidata
Mètode de preparaciófregida submergida Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsfarina de blat, patata, ou, rent químic, sucre, llet i Potenciador del gust Modifica el valor a Wikidata
Dònuts recoberts d'una capa de dextrosa.
Un dònut de xocolata

Els dònuts solen ser fregits amb una massa de farina, però també es poden utilitzar altres tipus de arrebossats. S'utilitzen diversos toppings i sabors per a diferents tipus, com el sucre, la xocolata o l'esmalt d'auró. Els bunyols també poden incloure aigua, llevat, ous, llet, sucre, oli, escuma i sabors naturals o artificials.

Etimologia

modifica

Dough, doughnut i la simplificada donut són paraules angleses que defineixen una pasta ensucrada de forma rodona i, generalment, amb un forat al mig ('rosca' o 'rosquilla'). De fet dough significa 'massa' o 'pasta' i nut significa 'femella', per tant, 'femella de pasta'. Se suposa que els colons holandesos del segle xvii van ser els responsables de la seva introducció als Estats Units.[4] El nom doughnut (literalment 'rosca de pasta'), en anglès, fou utilitzat per primer cop en una petita història, on deia fire-cakes and dough-nuts.[5]

Història

modifica

Una de les teories de l'origen del forat assegura que fou introduït el 1847 pel mariner Hansen Gregory que, fart que el dònuts del vaixell tinguessin el centre cru, agafà un saler de llauna i el va clavar a la pasta com si fos un motlle.[4]

La popularitat dels dònuts al mercat espanyol arribà el 1962, quan l'empresari Andreu Costafreda creà la Donut Corporation per a la fabricació i comercialització del producte.[4] El mot català dònut va ser introduït a partir d'una marca comercial que va prendre aquest nom, catalanitzant la grafia a partir de la paraula anglesa doughnut.[2] Hi ha unes quantes franquícies de dònuts, com Dunkin' Donuts i Donut King, entre d'altres. A Espanya, les marques Dònut™, Donuts™ i Doghnuts™ pertanyen a Panrico.[6]

En la cultura popular, els dònuts són coneguts especialment per la sèrie d'animació americana Els Simpson, on Homer Simpson hi és tot un aficionat. Això condueix a molts acudits i referències a la seva exagerada afició. El Rècord Guinness del major dònut de la història es va batre a Sydney, l'any 2007, amb motiu de l'estrena de The Simpsons Movie.[7]

Beignes del Quebec

modifica

Al Quebec, tradicionalment ja s'hi feien uns bunyols dolços similars als dònuts anomenats beignes (aparentat amb el mot francès beignet, 'bunyol'). A l'origen, es tractava d'una simple rosquilla adornada amb sucre fi que es prenia amb un got de llet o una tassa de te.[8]

Referències

modifica
  1. «ésAdir - El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals». Arxivat de l'original el 2011-10-01. [Consulta: 10 juny 2009].
  2. 2,0 2,1 «RodaMots - Cada dia un mot». Arxivat de l'original el 2013-06-26. [Consulta: 10 juny 2009].
  3. DIEC: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=rosquilla&operEntrada=0
  4. 4,0 4,1 4,2 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 62-63. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 13 juny 2013].  Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  5. Originals, Selections, &C. for the Times. Sketches and Views-No. V; The Times, pàg. 29, vol. I, ex. 8; 30 de gener, 1808; Boston, Massachusetts.
  6. «Panrico és l'única propietària legítima de les marques Dònut, Donuts i Doughnuts». 3cat24.cat.
  7. «World's largest D'oh Nut | News.com.au». Arxivat de l'original el 2012-06-17. [Consulta: 12 agost 2012].
  8. Driver, Elizabeth (2008) "Culinary Landmarks: À Bibliography of Canadian Cookbooks, 1825-1949", University of Toronto Press, p. 99