Obre el menú principal

Dag Hammarskjöld

2n secretari general de les Nacions Unides

Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld (Jönköping, Suècia, 29 de juliol de 1905 - Ndola, Zàmbia, 18 de setembre de 1961), fou Secretari General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) entre l'abril de 1953 i el 18 de setembre de 1961, dia en què va morir en un accident durant un viatge per a intervenir en el conflicte de Katanga al Congo Belga. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1961.

Infotaula de personaDag Hammarskjöld
Dag Hammarskjöld.jpg
Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld
Biografia
Naixement 29 de juliol de 1905
Jönköping, Suècia
Mort 18 de setembre de 1961(1961-09-18) (als 56 anys)
Ndola, Zàmbia
Causa de mort 1961 Ndola United Nations DC-6 Crash Tradueix
Lloc d'enterrament cementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 16 Gravplats: 0834C (1961–)59° 51′ 20″ N, 17° 37′ 34″ E / 59.855478°N,17.626053°E / 59.855478; 17.626053
  II Secretari General de les Nacions Unides
10 d'abril de 1953 (1953-04-10) – 18 de setembre de 1961 (1961-09-18)
Dades personals
Religió Luteranisme
Educació Universitat d'Uppsala (1923–)
Universitat d'Estocolm
Q64438163 Tradueix
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic, economista, poeta i escriptor
Ocupador Organització de les Nacions Unides
ministeri de Finances
Partit sense afiliació política
Professors Q64438162 Tradueix
Família
Cònjuge sense valor
Pares Hjalmar HammarskjöldAgnes Maria Carolina Almquist Tradueix
Germans Åke Hammarskjöld, Bo Hammarskjöld i Sten Hammarskjöld
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Musicbrainz: a82ca9af-fc48-40e0-8601-3339da2d127a
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

JoventutModifica

Dag Hammarskjöld nasqué a Jönköping el 1905 i es traslladà de ben jove a Uppsala. Fou el quart i el més jove dels fills de Hjalmar Hammarskjöld, Primer Ministre de Suècia i Agnes Almquist.

Vida políticaModifica

Amb 31 anys, poc després d'obtenir el seu doctorat en economia política, va ser nomenat Sots-secretari Permanent del Ministeri Suec de Finances, i el 1945 Conseller en el Gabinet Suec Ministerial d'Assumptes Econòmics i Financers. En aquest càrrec va organitzar, entre altres coses, diferents projectes governamentals per als problemes econòmics que sorgirien a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i el període de postguerra. Quatre anys més tard va ser designat Secretari General en l'Oficina d'Afers exteriors, i el 1951 es va unir al Gabinet Suec com Ministre sense cartera, duent els problemes econòmics i de cooperació econòmica amb països en vies de desenvolupament.

Secretari General de les Nacions UnidesModifica

 
Hammarskjöld davant la seu central de les Nacions Unides a Nova York

Hammarskjöld va ser escollit Secretari General de les Nacions Unides per l'Assemblea General el 7 d'abril de 1953, convertint-se en el segon Secretari General de l'Organització. Al setembre de 1957, fou reelegit de forma unànime per a ocupar el càrrec uns altres cinc anys. Al capdavant de les Nacions Unides sempre va destacar com un pacifista, redoblant esforços per evitar guerres, complint amb això un dels objectius de la Carta de les Nacions Unides.

Seguint les mesures dictades pel Consell de Seguretat de l'ONU, les Forces de Pau de l'ONU es van desplegar al Congo Belga a inicis dels anys seixanta. El mateix Hammarskjöld va viatjar a aquest país en 4 ocasions (1960-1961), per a conèixer in situ el treball dels Cascos Blaus de les Nacions Unides. En el quart viatge, el 18 de setembre de 1961, fou l'últim que va realitzar; l'avió que el duia a la missió de treball de l'ONU es va estavellar i tots els passatgers van morir.

Dag Hammarskjold va morir quan només restava un any i quatre mesos per a acabar el seu segon període com Secretari General. En la seva memòria es va anomenar amb el seu nom la Biblioteca central de l'ONU, "Dag Hammarskjöld Library".

Dag Hammarskjöld va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1961 «pels seus treballs de cooperació econòmica amb els països en vies de desenvolupament i ferm pacifista com a Secretari General de les Nacions Unides».[1] La seva mort prematura comportà que li fou concedit a títol pòstum.

ReferènciesModifica