Dai Houying

escriptora xinesa

Dai Houying (en xinès: 戴厚英; en pinyin: Dài Hòuyīng) (Yingshang, març de 1938 - Xangai, 25 d'agost de 1996) fou una escriptora xinesa, famosa per dos llibres que escriure a principis dels anys vuitanta, "Humanitat ah, humanitat! "(人 啊, 人) i " La mort d'un poeta "(诗人 之 死). Se la considera una de les figures més representatives de la Literatura de les cicatrius (伤痕 文学).[1]

Infotaula de personaDai Houying
Biografia
Naixementmarç 1938 Modifica el valor a Wikidata
Yingshang County (RP Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1996 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Normal de l'Est de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, crítica literària Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Dai Houying va néixer el 18 de març de 1938 a Yingshang, província d'Anhui a la Xina, en una família humil, on va ser la primera dona a estudiar. La seva mare era analfabeta i el seu pare regentava un petit comerç de propietat municipal.

El 1956 va entrar a la Universitat Normal de la Xina Oriental a Xangai, on va estudiar Llengua i Literatura xinesa. Va treballar com a crítica literària a l'Institut de Recerca Literària de la "Shanghai Writers Association".

Durant la Revolució Cultural (1966 - 1976) va ser considerada com a "contrarevolucionària activa" ("现行 反革命分子"), i perseguida com a tal.

El 1979 va obtenir la plaça de professora a la Universitat Fudan de Xangai, per ensenyar teoria literària.

Va morir assassinada en el seu apartament de Xangai el 25 d'agost de 1996.[2]

Carrera literàriaModifica

Inicialment va publicar assaigs i articles sobre el marxisme segons el concepte del comunisme xinès, però després els va rebutjar per ser escrits sota control del Partit.[1]

Dai va començar a escriure ficció el 1978 amb la seva trilogia sobre el destí dels intel·lectuals, formada per, "La mort d'un poète - Shiren zhi si (诗人之死)", "L'humanité ah, l'humanité ! - Ren a, ren (人啊,人),[3] (aquesta obra va generar una intensa controvèrsia per la seva defensa d'un humanisme marxista i va ser prohibida entre 1983 i 1986),[4] i "Des bruits de pas dans le vide Kongzhong de zuyin (空中的足音).[5]

La seva novel·la momentània, Stones on the Wall (1980), va inspirar una intensa controvèrsia per la seva defensa per un humanisme marxista i va ser prohibida entre 1983 i 1986.

Obres destacadesModifica

  • 1980: L'humanité ah, l'humanité !  Ren ah, ren 《人啊,人》
  • 1981 : La mort d'un poète Shiren zhi si 《诗人之死》
  • 1982: Doucessont les chaînes 《锁链,是柔软的》
  • 1986: Des bruits de pas dans le vide Kongzhong de zuyin 《空中的足音》
  • 1988: Un passé inoubliable Wangshi nanwang 《往事难忘》
  • 1993: Chute 《落》
  • 1994: Fissure cérébrale Naolie 《脑裂》

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Duzan, Brigitte. «Dai Houying. Prsentation» (en francès). Chinese Shortstories, 09-07-2017. Arxivat de l'original el 2021-11-29. [Consulta: març 2020].
  2. «Novelist Dai Houying Murdered in Her Apartment» (en anglès). APNEWS, 28-08-1996. [Consulta: març 2020].
  3. La traducció francesa es literal (el mot xinès ren - 人- en la tradició confuciana significa humanitat o bondat) però l'obra s'ha traduït a l'anglès com "Stones on the Wall"
  4. «Dai Houying» (en anglès). [Consulta: març 2020].
  5. Traduïda a l'anglès com " Footsteps Echoing in the Void"