Obre el menú principal

Dalmau I de Banyuls

(S'ha redirigit des de: Dalmau de Banyuls)

Dalmau de Banyuls (potser vers el 1272 - 1345) fou un simple cavaller i senyor de Banyuls dels Aspres que després d'una variada experiència militar a Itàlia va esdevenir un personatge molt influent.[1] Tenia almenys dos germans: Ramon i Bord, i era fill seu Dalmau II de Banyuls.

Infotaula de personaDalmau I de Banyuls
Il Condottiere.jpg
Biografia
Naixement 1271
Banyuls dels Aspres
Mort 1345 (Gregorià) (73/74 anys)
Banyuls dels Aspres
Activitat
Ocupació Condottiero
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

A principis del segle xiv Dalmau de Banyuls es va posar al servei del rei de Nàpols Robert d'Anjou, marit de la infanta Sança de Mallorca.[1] Després estigué al servei de la lliga de ciutats güelfes de la Toscana. Entre 1308 i 1309 tingué un rol important en la guerra que tenien el Papat i Venècia pel domini de Ferrara, i de fet va acabar esdevenint el capità general del primer a la ciutat entre el 1309 i el 1313.[1] Aquell any ell i els seus germans van posar-se al servei de Venècia per tal de liderar un exèrcit de 2.000 soldats contra la ciutat rebel de Zadar, a la Dalmàcia, però com que no van cobrar el preu que havien pactat es van passar al bàndol de Zadar.[1] Finalment les dues ciutats pactaren una pau negociada per Dalmau de Banyuls en persona, tot i que aquest va haver de marxar a cuita-corrents, ja que els dos bàndols van acabar desconfiant d'ell.[1]

Aleshores va tornar als Comtats de Rosselló i Cerdanya, a on el rei Sanç de Mallorca li va fer molta confiança i el va nomenar conseller seu, i després lloctinent reial de Mallorca entre 1320 i 1322.[1] Quan va morir el 1324, l'hereu Jaume encara era menor d'edat, i per aquest motiu l'infant Felip es féu càrrec de la regència. Però una sèrie de nobles (entre els quals Dalmau de Banyuls) es van oposar al regent, prengueren Perpinyà i s'apoderaren de Jaume.[1] Fins al 1325 Dalmau va utilitzar el càrrec de canceller del regne de Mallorca, però quan el regent Felip recuperà el control hagué de fugir a Catalunya, i després encara es va haver d'exiliar a Avinyó cercant la protecció del Papa. Gràcies al cardenal Pellegrue (legat a Itàlia quan era el capità general de Ferrara) que era bon amic seu, Dalmau va acabar sent perdonat.[1] Anys després quan Jaume III ja era rei, va posar-lo al càrrec de lloctinent reial al Rosselló entre 1338 i 1340.[1]

ReferènciesModifica

Obres referenciades: