Dalmiro de la Válgoma y Díaz-Varela
Dalmiro de Válgoma y Díaz-Varela (Monforte de Lemos, 7 de maig de 1904 – Madrid, 9 de maig de 1990) va ser un militar, advocat i historiador espanyol dedicat a la Genealogia i la Heràldica, membre[1] de la Reial Acadèmia de la Història.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 maig 1904  Monforte de Lemos (Lugo) |
| Mort | 9 maig 1990 (86 anys) Madrid |
| Sepultura | Villafranca del Bierzo |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador i acadèmic |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Elena Quiroga (1950–1990) |
| Germans | Carlos de la Válgoma |
Premis | |
Biografia modifica
El seu pare era natural de Villafranca del Bierzo i la seva mare dels Díaz-Varela de Monforte.[2]
Es va doctorar en Dret a la Universitat de Madrid.[1] Va treballar d'advocat a Madrid, com a advocat defensor, dins del Cos Jurídic Militar en la postguerra. Després d'aquesta etapa va ocupar el càrrec de Secretari de l'Institut Històric de la Marina adscrit al C.S.I.C., també va pertànyer a la Societat de Bibliògrafs Venatoris. Va ser Vocal del Museu Naval, de la Junta d'Iconografia Naval, de la Reial Acadèmia Gallega i del Patronat Comtessa Pardo Bazán.[3]
El 1958, es converteix en acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Història,[4] además de Bibliotecario de la misma.[5] Va ser membre de diverses Ordes, com l'Orde d'Isabel la Catòlica o l'Orde d'Alfons X el Savi.[1]
Era casat amb l'escriptora Elena Quiroga, la segona dona que va ocupar una cadira de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE).[6]
Obra modifica
- Catálogo de pruebas de Caballeros aspirantes (1943). Madrid: Instituto Histórico de la Marina, 1943. 542 pág.
- La nobleza de León en la Orden de Carlos III (1946). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Jerónimo Zurita, 1946. XXIX, 368 p.
- La Condesa de Pardo-Bazán y sus linajes (1952). Burgos. 268 p.[7]
- «Los Ayala, una genealogía de archiveros» (1975). Madrid: Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Anticuarios, 1975. pp. 105–118, en Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. Tomo LXVII, (1) 1959. Separata.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Astorga, 1990, p. 57.
- ↑ 2,0 2,1 Anes, 1990, p. 325-336.
- ↑ José Ramón Casanova Otero. «Rúa del historiador Dalmiro de la Valgoma y Rúa Irmáns Dapena».
- ↑ «La Academia - Académicos - Académicos Numerarios». Reial Acadèmia de la Història. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 27 desembre 2015].
- ↑ «La Academia - Organización - Cargos Académicos - Bibliotecario». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 27 desembre 2015].
- ↑ Hermida, Xosé «La escritora Elena Quiroga muere a los 74 años». El País [Santiago de Compostela], 04-10-1995.
- ↑ «Válgoma y Díaz-Varela, Dalmiro de la». IBIS Base de datos del patrimonio bibliográfico de Patrimonio Nacional. Ministerio de la Presidencia.
Bibliografia modifica
- Anes, Gonzalo «Necrológica del Excelentísimo señor Don Dalmiro de Válgoma y Díaz-Varela en Boletín de la Real Academia de la Historia». Boletín de la Real Academia de la Historia. Real Academia de la Historia, CLXXXVII, III, 1990, pàg. 325-336.
- Astorga, Antonio «Muere Dalmiro de la Válgoma, secretario perpetuo de la Academia de la Historia». ABC [Madrid], 10-05-1990, pàg. 57.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Elías Tormo Monzó |
 Medalla 25 1958 - 1990 |
Succeït per: Miguel Ángel Ladero Quesada |