Daniel Alves

futbolista brasiler
«Dani Alves» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Danny Alves».

Daniel Alves da Silva (Juazeiro, 6 de maig del 1983) és un exfutbolista professional brasiler que jugava com a lateral dret. Considerat un dels millors laterals de tots els temps,[3][4][5] Alves és el jugador amb més trofeus de la història del futbol, amb 46 títols en la categoria absoluta,[6] i 47 títols oficials en total.[7] El febrer de 2024 fou condemnat a 4 anys i 6 mesos de presó per violar una noia a la discoteca Sutton de Barcelona el desembre del 2022.[8]

Infotaula de personaDani Alves

Alves rep el premi al millor jugador amb el Brasil a la Copa Amèrica 2019 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDaniel Alves da Silva[1]
6 de maig de 1983 (1983-05-06) (41 anys)
Juazeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,72 m[2]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat11 novembre 1980 Modifica el valor a Wikidata –  20 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLateral dret
Clubs juvenils
Anys Equip
1996–1998 Juazeiro
1998–2001 Bahia
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2001–2002 Bahia 25 (2)
2002–2008 Sevilla FC 175 (11)
2008–2016 FC Barcelona 247 (14)
2016–2017 Juventus FC 19 (2)
2017–2019 Paris Saint-Germain FC 48 (2)
2019–2021 São Paulo FC 76 (8)
2022 FC Barcelona 14 (1)
2022–2023 UNAM 13 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2003 Brasil Brasil sub-20 17 (0)
2021 Brasil Brasil sub-23 7 (0)
2006–2022 Brasil Brasil 126 (8)
Participà en
8 agost 2021futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - competició masculina (1r)
2019Copa Amèrica de 2019
2014Mundial de Futbol 2014
2010Mundial de Futbol 2010
2009Copa Confederacions 2009 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perviolació (2024) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Cas Daniel Alves Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdanialves.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4231786 TMDB.org: 1354598
Facebook: DaniAlvesD2 Twitter (X): DaniAlvesD2 Instagram: danialves TikTok: danialves Musicbrainz: 735e8c76-7022-419a-acbb-833b9d255cc3 Olympics.com: dani-alves FIFA: 190962 UEFA: 95724 ESPNFC: 30901 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys

modifica

Alves va néixer a Juazeiro, ciutat de l'estat brasiler de Bahia, de pare Domingos Alves da Silva, agricultor. Jugava a futbol amb els nens del veïnat. Al pare d'Alves també li apassionava el futbol, i amb el temps va aconseguir organitzar el seu equip de futbol. Als 6 anys, Alves va començar com a extrem, però com marcava pocs gols, el seu pare el va recol·locar com a lateral dret, posició en què va jugar en la majoria de partits durant la seva carrera. En la seva joventut, Alves va treballar com a agricultor i comerciant.[9][10]

Trajectòria esportiva

modifica

Sevilla FC

modifica

Alves debutà com a professional el 2001 amb el Bahia. Un any després s'incorporà a les files del Sevilla Futbol Club, que va pagar 500.000 euros per la seva cessió. El gener de 2004, el conjunt sevillà el va adquirir en propietat per uns 850.000 euros.[11] En aquest club es convertí en un autèntic ídol de masses. Daniel Alves va debutar de manera oficial a la lliga espanyola el 23 de febrer de 2003 amb el Sevilla FC davant del RCD Espanyol. No obstant això, no marcaria el seu primer gol fins a la temporada següent, el 9 novembre 2003 contra el Reial Madrid.

Al Sevilla es va convertir en un dels referents de l'equip, i va ser fonamental en la consecució de les dues Copes de la UEFA, Copa del Rei i Supercopa d'Europa assolides per l'equip andalús en tan sols dues temporades. A la Supercopa d'Europa de 2006, guanyada contra el FC Barcelona, fou triat MVP del partit.[12] Això va fer que diversos clubs importants es fixessin ell per a reforçar les seves plantilles.

L'estiu de 2005 va adquirir la nacionalitat espanyola al Registre Civil de Sevilla. L'agost de 2007, Daniel Alves va demanar al Sevilla que el deixés marxar i créixer com a jugador.[13] No obstant això, les altes pretensions econòmiques del Sevilla van frustrar el seu fitxatge pel Chelsea FC de la Premier League anglesa, que va oferir-ne 36 milions d'euros.[14] Això va crear un gran descontentament al jugador que va arribar fins i tot a negar-se a viatjar amb l'equip a Grècia on disputaria un partit crucial amb l'AEK d'Atenes per a la seva classificació en la següent ronda de la Lliga de Campions.[15] Malgrat això, es va quedar un altre any més en la disciplina Nervión, fins que fou traspassat finalment al FC Barcelona.

FC Barcelona

modifica

L'estiu del 2008 va fitxar pel FC Barcelona, amb un cost d'uns 36 milions d'euros més algunes variables en funció de resultats, que haurien fet pujar el preu fins a uns 40 miliions.[16]

El 2 de juliol de 2008, Alves va ser presentat oficialment com a nou jugador de F. C. Barcelona fins a l'any 2012, en un acte en què el president del club blaugrana, Joan Laporta, va definir-lo com «el millor lateral dret del món». Els 35,5 milions d'euros del seu traspàs (29,5 milions fixos més 6 en variables, per classificació i títols) el van convertir en el segon fitxatge més car de la història del club - per darrere de Mark Overmars, i sent posteriorment superat també pel de Zlatan Ibrahimovic -, sent el tercer desemborsament més gran mai realitzat per la contractació d'un defensa.[17] al F. C. Barcelona va triar el dorsal número 2, que va heretar de Martín Cáceres (abans portava el 20). Dani va marcar el seu primer gol amb el F.C. Barcelona el 25 d'octubre de 2008 al Camp Nou davant la UD Almeria.

 
Alves, el 2011, abans d'un partit del Barça

El 28 d'agost de 2009 jugà com a titular en el partit de la Supercopa d'Europa que enfrontà el Barça contra el FC Xakhtar Donetsk, que l'equip blaugrana guanyà per 1 a 0 en la pròrroga.[18]

El març de 2011, Alves va ampliar el seu contracte amb el FC Barcelona fins a l'any 2015.[19] Avui Alves és un referent en la defensa blaugrana i s'ha consagrat com el lateral dret titular de l'equip català. És especialment conegut per les seves incorporacions a l'atac, la seva velocitat, les seves assistències i els seus llançaments llunyans de falta. Tant és així que els seus múltiples facetes de joc li han fet guanyar nombrosos afalacs per part dels mitjans.[20][21][22][23][24]

Alves a nivell de clubs ho ha guanyat tot (incloses tres Champions, cinc Lligues i quatre Copes), formant part del Barça del "sextet", i a nivell de seleccions només li falta un Mundial i una medalla d'or en els Jocs Olímpics.

Durant el transcurs d'un partit entre el Barça i el Vila-real CF de Lliga, el 27 d'abril del 2014, un aficionat va llençar-li un plàtan mentre el jugador brasiler es dirigia a llençar un córner. Alves, en comptes de queixar-se o ignorar l'acció, com farien altres futbolistes, va agafar la fruita i se la va menjar abans de reiniciar la jugada. Aquest fet és una mostra del caràcter del defensa.[25][26]

El 2014 fou escollit segon millor defensa lateral d'Europa, segons un estudi de l'observatori del Centre Internacional d'Estudis de l'Esport.[27]

El 6 de juny de 2015 formà part de l'equip titular del Barça que va guanyar la final de la Lliga de Campions 2015, a l'Estadi Olímpic de Berlín per 1 a 3, contra la Juventus de Torí.[28] Només tres dies després, es va anunciar la seva renovació de contracte amb el Barça, fins al 2017 més una temporada opcional en funció dels partits jugats.[29]

La temporada 2015-16, després de la marxa de Xavi, Alves va heretar el seu dorsal, el 6, i va deixar el 22 que fins llavors duia en honor d'Abidal.[30] L'11 d'agost de 2015 va jugar, com a titular, al partit de la Supercopa d'Europa 2015, a Tbilissi, en què el Barça va guanyar el Sevilla CF per 5 a 4.[31][32]

El juny de 2016 el jugador va anunciar que deixava el club, ja que una clàusula al seu contracte li permetia quedar lliure.[33]

Juventus

modifica

Així mateix, el 4 de juny de 2016, Alves va confirmar que jugaria la temporada següent al Juventus de Torí, durant una entrevista a una televisió italiana.[34][35] En la seva única temporada, al club italià, va guanyar dos títols i va arribar a la final de la Lliga de Campions.[36]

Paris Saint-Germain

modifica
 
Alves jugant amb el PSG el 2018

L'11 de juliol de 2017 va passar els exàmens mèdics i es va oficialitzar com a nou jugador del París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa, firmant per dues temporades.[37] Debutà el 29 de juliol, amb gol i assistència en la victòria 2 sobre l'AS Monaco, on va sortir com la figura del partit i es va coronar campió de la Supercopa de França de 2017.[38]

El 31 de març de 2018 va guanyar la Copa de la Lliga de França, després de vèncer per 3 a 0 al Mònaco.[39] El 15 d'abril es va proclamar campió de Lliga 1, després de vèncer per 7 a 1 el Mònaco.[40] El 8 de maig es va coronar campió de la Copa de França davant Les Herbiers, encara que va patir una lesió que li va impedir acudir a la Copa del Mon de 2018.[41] El 22 de juny de 2019 va anunciar mitjançant una publicació a les seves xarxes socials que finalitzava la seva etapa en el club.[42]

São Paulo FC

modifica

L'1 d'agost de 2019, es va confirmar la seva arribada al São Paulo FC, signant un contracte fins al desembre del 2022.[43]

El 10 de setembre de 2021, es va confirmar que el jugador es va negar a reprendre els entrenaments amb el club a causa de la falta de pagament del seu salari, mostrant-se hores després un pronunciament per part dels directius del club, en què van acomiadar el futbolista. Es va saber que el deute de l'equip amb el jugador és d'aproximadament 11 milions de reals.[44]

Tornada al Barcelona

modifica

El 12 de novembre del 2021, el Barcelona va anunciar un principi d'acord per al fitxatge d'Alves fins a final de temporada. Només va estar disponible per als partits oficials de l'equip a partir del gener del 2022.[45] Al desembre de 2021, va debutar per segona vegada amb la samarreta blaugrana en un partit amistós, en homenatge a Diego Maradona, contra Boca Juniors,[46][47] i va debutar en partits oficials amb la samarreta blaugrana el 5 de gener de 2022, en una victòria per 2-1 a la Copa del Rei contra el Linares Deportivo.[48] El 6 de febrer del 2022 va marcar per primera vegada des del seu retorn, en la victòria del Barça a casa per 4-2 davant l'Atlètic de Madrid a la Lliga; també va donar una assistència a Jordi Alba i va ser expulsat per una falta sobre Yannick Carrasco en el mateix partit.[49]

El 15 de juny del 2022, Alves va anunciar a través d'un post al seu compte d'Instagram que deixaria el Barcelona per segona vegada, després d'haver disputat un total de 408 partits oficials amb el club, la segona quantitat més gran per un jugador estranger, només superat per Lionel Messi.[50]

El 23 de juliol de 2022, Alves va signar un contracte d'un any amb el club de la Lliga MX UNAM,[51] que a causa de les acusacions de violació li va rescindir el contracte en gener de 2023.[52]

Condemna per violació

modifica

El gener de 2023, Alves va ser detingut pels Mossos d'Esquadra i posat en presó preventiva al Centre Penitenciari Brians 2 sense fiança després de les acusacions d'agressió sexual a una discoteca de Barcelona el 30 de desembre de 2022.[53] La víctima havia presentat una denúncia oficial per agressió sexual contra Alves el 2 de gener de 2023.[54][55] El Periódico de Catalunya va informar que la denunciant va al·legar a la policia i davant el tribunal que, després que un cambrer la portés a reunir-se amb Alves a la zona VIP de la discoteca, Alves la va obligar dues vegades a tocar-li els genitals contra la seva voluntat, després li va ordenar que el seguís al bany de la discoteca, li va impedir sortir del bany, la va tirar a terra, la va obligar a fer-li una fel·lació, la va bufetejar quan s'hi va resistir, després la va violar i va ejacular.[56] En 22 de febrer de 2024 fou condemnat pels fets a 4 anys i 6 mesos de presó,[8] podent quedar en llibertat sota fiança d'un milió d'euros fins que la sentència sigui ferma,[57] fet que va succeir el 25 de març.[58]

Selecció brasilera

modifica

Va debutar amb la selecció absoluta del Brasil el 7 d'octubre de 2006, en un partit amistós davant el conjunt de l'Al Kuwait Kaifan. Anteriorment va formar part de la selecció brasilera que va guanyar el mundial sub-20 celebrat als Emirats Àrabs el 2003, vencent en la final a Espanya (1-0).

 
Alves celebra la victòria de la Copa Confederacions 2013

Va jugar amb el Brasil a la Copa Amèrica 2007 on es consagrà com a titular a la selecció carioca, a banda de marcar-li un gol a l'Argentina a la final.

El 2009 va marcar el gol de la victòria davant Sud-àfrica (1-0) en la semifinal de la Copa Confederacions, proclamant Brasil campiona després de derrotar a la final als Estats Units (3-2). El 2010 va ser convocat per jugar la Copa del Món disputada a Sud-àfrica, on el Brasil no va passar de quarts de final. També va disputar la Copa Amèrica 2011 disputada a Argentina, en la qual Brasil va ser eliminada en quarts de final pel Paraguai.

El 7 de maig de 2014 el seleccionador brasiler Luiz Felipe Scolari el va incloure a la llista final de 23 jugadors que representaran el Brasil a la Copa del Món de Futbol de 2014.[59][60]

Jocs Olímpics de 2020

modifica

El 17 de juny de 2021, Alves va ser convocat pel Brasil per als Jocs Olímpics d'estiu de 2020.[61] A la final, Brasil es va enfrontar a Espanya i va guanyar la medalla d'or després d'imposar-se per 2-1 després d'un gol de Malcom a la pròrroga.[62] Als seus 38 anys, es va convertir en el futbolista de més edat a guanyar una medalla al torneig olímpic de futbol masculí, i en el tercer jugador de més edat en general després de Ryan Giggs el 2012 i Ricardo Piccinini el 1988.[63]

Mundial de 2022

modifica

El 7 de novembre de 2022, a l'edat de 39 anys, Alves va ser convocat per a la Copa Mundial de la FIFA 2022.[64]

En ser titular a l'últim partit de la fase de grups contra el Camerun, Alves es va convertir en el jugador de més edat a disputar un partit de la Copa Mundial amb Brasil, amb 39 anys i 210 dies.[65]

Estil de joc

modifica
 
Alves competint per la pilota contra el xilè Gonzalo Jara a la Copa Mundial de la FIFA 2010.

Considerat com un dels millors laterals de la seva generació i de tots els temps, Alves és un lateral dret o extrem ofensiu que destaca sobretot per la seva velocitat, la seva resistència, els seus desmarcatges en atac i la seva capacitat tècnica, que també li permeten jugar al centre del camp o com a extrem; també està dotat d'una bona precisió en les passades i en la distribució, cosa que li permet connectar amb els migcampistes i el converteix en un eficaç proveïdor d'assistències per la banda dreta.[66] A més de la seva capacitat per crear ocasions de gol, és un davanter precís amb la pilota, i es caracteritza per la seva capacitat per marcar gols, sobretot des de fora de l'àrea o a pilota aturada.

Tot i no ser especialment imponent físicament, posseeix una força i una tenacitat importants, que juntament amb la seva energia, anticipació i ritme de treball, li permeten interceptar passades o perseguir i pressionar els rivals quan no té la possessió, cosa que li permet ajudar el seu equip tant ofensiva com defensivament.[67] No obstant això, malgrat la seva habilitat i capacitat ofensiva, de vegades ha rebut crítiques als mitjans de comunicació per descuidar l'aspecte defensiu del seu joc.[68][69][70][71] Durant la seva etapa al París Saint-Germain, també va jugar com a centrecampista central en algunes ocasions.[72] Va seguir jugant en un paper lliure al centre del camp durant la seva etapa al São Paulo,[73] afirmant que el desig de jugar al centre per tenir més oportunitats de tocar de pilota com la raó d'aquest canvi tàctic, ja que per fora s'havia sentit més aïllat, i menys capaç de crear ocasions per al seu equip.[74]

Palmarès

modifica
 
Alves, amb la Supercopa 2015.
Bahia
Sevilla
FC Barcelona
Juventus
Paris Saint-Germain
São Paulo

Selecció brasilera

modifica

Distincions individuals

modifica
  • Equip ideal de la Lliga 2005-2006 per la UEFA (lateral dret) (2006)
  • Millor jugador de la Copa de la UEFA 2005/2006 (2006)
  • Millor jugador de la Supercopa d'Europa 2006 (2006)
  • Equip de l'any de la UEFA (2007, 2009, 2011, 2015)
  • XI Mundial FIFA/FIFPro (2009, 2011, 2012,2013, 2015,2016,2017)
  • Millor defensa de la LLiga (2009)
  • XI Ideal de La LLiga (2015)
  • XI Ideal de La Serie A (2017)

Referències

modifica
  1. «FIFA Club World Cup UAE 2009 presented by Toyota: List of Players». FIFA, 01-12-2009, p. 1 [Consulta: 28 març 2014].
  2. «Dani Alves 13» (en francès). Paris Saint-Germain FC, n.d.. [Consulta: 29 desembre 2018].
  3. Anand, Abhinav. «5 best right-backs of all time». [Consulta: 22 febrer 2022].
  4. Universal, Barca. «Why Dani Alves should be considered the greatest right-back of all time». [Consulta: 22 febrer 2022].
  5. «Dani Alves' Barcelona Highlights Shows Why He Is The 'Best Right-Back In History'». [Consulta: 22 febrer 2022].
  6. «Daniel Alves Da Silva stats – FC Barcelona Players». FC Barcelona. Arxivat de l'original el 7 febrer 2022. [Consulta: 8 febrer 2022].
  7. «Ya solo le queda el Mundial: Alves ganó su 47º título y el penúltimo que le faltaba» (en castellà). Arxivat de l'original el 8 febrer 2022. [Consulta: 8 febrer 2022].
  8. 8,0 8,1 «Dani Alves, condemnat a 4 anys i 6 mesos de presó per violar una noia en una discoteca a Barcelona». 324, 22-02-2024. [Consulta: 22 febrer 2024].
  9. «Biography». Arxivat de l'original el 11 de maig 2014. [Consulta: 14 juliol 2014].
  10. «Daniel Alves». [Consulta: 14 juliol 2014].
  11. Agencia EFE. «Cierra el fichaje de Daniel Alves hasta 2008». AS, 20-01-2004.
  12. «Alves, a por el récord de Maldini» (en castellà). Marca. [Consulta: 10 agost 2015].
  13. «Daniel Alves: "Tienen que negociar con el Chelsea por respeto a mí"». 20 minutos, 08-08-2007.
  14. Marca. «Alves regresa a Sevilla enfadado», 23 d0agost 2007.
  15. «DANIEL NO SE PRESENTA PARA VIAJAR A GRECIA Y DEL NIDO HABLA DE "FALTA DE RESPETO ABSOLUTA HACIA COMPAÑEROS Y ENTIDAD"». Sevilla FC, 27-08-2007. Arxivat de l'original el 2013-04-09. [Consulta: 2 gener 2014].
  16. Alento, Daniel. «El fitxatge d'Aleix Vidal pel Barça és un gran negoci per al Sevilla, com també van ser-ho els de Keita, Alves, Adriano i Rakitic». 324.cat, 08-06-2015. [Consulta: 8 juny 2015].
  17. Marca. «Laporta presentó a Alves, el "mejor lateral derecho del mundo"», 02-07-2008. [Consulta: 3 juliol 2008].
  18. 18,0 18,1 «Acta de la final de la Supercopa d'Europa de 2009» (en anglès). UEFA, 28-08-2009. [Consulta: 9 setembre 2013].
  19. Herrero, Gemma. «Dani Alves renueva hasta 2015». Marca, 22-03-2011.
  20. «Dani Alves, el mejor lateral del mundo», 14-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-07. [Consulta: 2 gener 2014].
  21. «Dani Alves, posiblemente el mejor lateral derecho del mundo». terra.es, 10-05-2011. Arxivat de l'original el 2013-11-12. [Consulta: 2 gener 2014].
  22. Santamaría, Jordi; Poquí, Joan «Alves, llega el super-lateral». Mundo Deportivo, 02-07-2008, pàg. 14.
  23. «Probablemente, el mejor lateral derecho de la historia del Barça». Mundo Deportivo, 08-01-2009, pàg. 9.
  24. Sans, Gabriel «Alves, una pasada». Mundo Deportivo, 24-09-2010, pàg. 4. (castellà)
  25. [enllaç sense format] http://www.marca.com/2014/04/27/futbol/equipos/barcelona/1398631164.html#comentarios
  26. [enllaç sense format] http://www.ara.cat./esports/barca/Alves-platan-llancat-aficionats-Vila-real_0_1127887441.html
  27. «James es el segundo mejor volante ofensivo de Europa, según estudio» (en castellà). Diari El Tiempo (Colòmbia), 10-01-2014. [Consulta: 4 agost 2014].
  28. Besa, Ramon. «Un Barcelona insaciable gana su quinta Champions» (en castellà). El País, 06-06-2015. [Consulta: 8 juny 2015].
  29. «Dani Alves accepta l'oferta del Barça i firma la renovació del contracte». 324.cat. [Consulta: 9 juny 2015].
  30. «Alves hereda el '6' de Xavi» (en castellà). Marca, 05-08-2015. [Consulta: 5 agost 2015].
  31. «Pedro le regala la Supercopa de Europa al Barça» (en castellà). diari Sport, 11-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  32. 32,0 32,1 «El darrer acte de servei de Pedro dona la Supercopa més esbojarrada al Barça (5-4)». diari Ara, 11-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  33. Dotras, Oriol. «Robert Fernández: “Dani Alves ha decidido marcharse del Barça”» (en castellà). La Vanguardia, 02-06-2016. [Consulta: 3 juny 2016].
  34. «Dani Alves se va del FC Barcelona» (en castellà), 02-06-2016. [Consulta: 20 gener 2023].
  35. 20minutos. «Dani Alves confirma que ficha por la Juventus» (en castellà), 04-06-2016. [Consulta: 20 gener 2023].
  36. «Dani Alves rescinde con la Juventus» (en castellà), 29-06-2017. [Consulta: 20 gener 2023].
  37. «Dani Alves ficha por el PSG» (en castellà), 11-07-2017. [Consulta: 20 gener 2023].
  38. «Mónaco 1-2 PSG: Alves levanta títulos para el PSG» (en castellà), 29-07-2017. [Consulta: 20 gener 2023].
  39. «Dani Alves es el jugador con más títulos de la historia: 36» (en castellà), 31-03-2018. [Consulta: 20 gener 2023].
  40. Lemaître, Damien «El PSG recupera su trono en Francia» (en castellà). El País [Madrid], 16-04-2018. ISSN: 1134-6582.
  41. «Mundial 2018 Rusia: Dani Alves se pierde el Mundial» (en castellà), 11-05-2018. [Consulta: 20 gener 2023].
  42. «Daniel Alves on Instagram: "Hoje fecho mais um ciclo na minha vida, um ciclo de vitória, de aprendizados e de experiências. Gostaria de agradecer a família PSG pela oportunidade de juntos ...» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2023].
  43. «Oficial: Dani Alves firma tres temporadas con el Sao Paulo» (en castellà), 02-08-2019. [Consulta: 20 gener 2023].
  44. Olé, Diario Deportivo. «¡Dani Alves no seguirá en Sao Paulo!» (en castellà), 10-09-2021. [Consulta: 20 gener 2023].
  45. «Agreement in principle to sign Dani Alves» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2023].
  46. «Dani Alves' impressive highlights from 2nd Barcelona debut in Maradona Cup v Boca Juniors» (en anglès), 14-12-2021. Arxivat de l'original el 19 febrer 2022. [Consulta: 19 febrer 2022].
  47. «Barcelona: The Dani Alves highlights as he plays for Barcelona again five years later» (en anglès), 14-12-2021. Arxivat de l'original el 19 febrer 2022. [Consulta: 19 febrer 2022].
  48. «Xavi brings Luuk de Jong and Dani Alves to life». Marca, 09-01-2022. [Consulta: 7 febrer 2022].
  49. «Barcelona win a six-goal thriller to leapfrog Atletico». Marca, 06-02-2022. [Consulta: 7 febrer 2022].
  50. «Dani Alves announces he is leaving FC Barcelona» (en anglès). Official FC Barcelona website, 15-06-2022. Arxivat de l'original el 18 juny 2022. [Consulta: 18 juny 2022].
  51. «Brazil's Dani Alves joins Liga MX side Pumas» (en anglès), 23-07-2022. [Consulta: 20 gener 2023].
  52. «PUMAS le rescinde el contrato a Dani Alves». Sport, 20-01-2023. [Consulta: 22 febrer 2024].
  53. «Comença el judici a Dani Alves amb la declaració de la víctima a porta tancada». CCMA, 04-02-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  54. «Presó sense fiança per a Dani Alves, acusat de violar una noia en una discoteca de Barcelona». 324, 20-01-2023. [Consulta: 20 gener 2023].
  55. «Dani Alves: Brazil defender arrested in Spain over alleged nightclub sexual abuse» (en anglès). Sky Sports. [Consulta: 20 gener 2023].
  56. «La mujer que acusa a Dani Alves afirma que este la abofeteó y violó en el baño de la discoteca» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 20-01-2023 [Consulta: 23 gener 2023].
  57. «Llibertat provisional per a Dani Alves si paga una fiança d'un milió d'euros». CCMA, 20-03-2024. [Consulta: 20 març 2024].
  58. Marc Lloveras, Oriol Petit. «Dani Alves surt de la presó de Brians 2 i ja és a casa seva». RAC1, 26-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  59. Agencia EFE. «Kaká y Ronaldinho, fuera de la lista mundialista» (en castellà). FIFA, 07-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-08. [Consulta: 6 juny 2014].
  60. «World Cup 2014: Kaka and Robinho omitted from Brazil squad» (en anglès). BBC Sport, 07-05-2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  61. «Seleção Olímpica é convocada para os Jogos Olímpicos de Tóquio 2020» (en portuguès brasiler). [Consulta: 20 gener 2023].
  62. «Brazil vs Spain LIVE: Tokyo 2020 men’s football final result and score today» (en anglès), 07-08-2021. [Consulta: 20 gener 2023].
  63. «Dani Alves acecha histórica marca de Ricardo Piccinini en Juegos Olímpicos» (en castellà), 22-07-2021. [Consulta: 20 gener 2023].
  64. «Seleção Brasileira está convocada para a Copa do Mundo FIFA Qatar 2022» (en portuguès brasiler). [Consulta: 20 gener 2023].
  65. Elias, Jaan; Mobarak, Mushfiq; Rosenthal, Jean. Qatar FIFA World Cup 2022. 1 Oliver's Yard, 55 City Road, London EC1Y 1SP United Kingdom: Yale School of Management, 2020. ISBN 978-1-5297-9640-7. 
  66. «Barcelona hero Dani Alves worth his weight in gold amid contract impasse». ESPN FC, 26-05-2015. [Consulta: 29 agost 2016].
  67. «How Juventus could line up with Dani Alves». Goal.com, 27-07-2016. [Consulta: 29 agost 2016].
  68. «Farewell Dani Alves – Messi's chief assistant and the best full-back in Barcelona's history». Goal.com, 27-06-2016. [Consulta: 29 agost 2016].
  69. «Career – Dani Alves». Arxivat de l'original el 27 d’agost 2016. [Consulta: 29 agost 2016].
  70. «Dani Alves is the game's best right back». ESPN FC, 23-03-2011. [Consulta: 29 agost 2016].
  71. «Dani Alves Reveals He 'Pretty Much' Had Liverpool Transfer Agreement in 2006». Bleacher Report, 01-11-2017. [Consulta: 1r octubre 2019].
  72. «Dani Alves, Eric Maxim Choupo-Moting both 7/10 but Neymar injured in PSG's cup win». ESPN FC, 23-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
  73. ; Sanderson, Tom «Dani Alves: 'If you win without effort, you triumph with no glory at all'». The Guardian, 27-09-2019 [Consulta: 1r octubre 2019].
  74. «Dani Alves vuole cambiare ruolo: "Da terzino tocco pochi palloni"» (en italià). sport.sky.it, 21-09-2019. [Consulta: 1r octubre 2019].
  75. «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  76. Fibla, Albert. «El Barça guanya amb claredat a Granada i s'emporta la lliga». El Punt Avui, 14-05-2016. [Consulta: 17 maig 2016].
  77. «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  78. «El Barça s'embutxaca la 28a Copa del Rei a la pròrroga en un partit molt accidentat (2-0)». 324.cat, 22-05-2016. [Consulta: 22 maig 2016].
  79. «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324.cat, 29-08-2013. [Consulta: 29 agost 2013].
  80. «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  81. «Messi lo gobierna todo» (en castellà). Marca.com, 26-08-2011. [Consulta: 27 agost 2011].
  82. «El Barça continua essent el millor equip del món». VilaWeb, 18-12-2011.
  83. Carballo, David. «El Barça supera la duresa del River Plate i conquereix el tercer Mundial de Clubs (3-0)». 324.cat, 20-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2015].

Enllaços externs

modifica