Daniel Buren
Daniel Buren (Boulogne-Billancourt, 25 de març de 1938) és un artista conceptual francès.[1][2] Ha guanyat nombrosos premis com el Lleó d'Or al millor pavelló a la Biennal de Venècia (1986), el Premi Internacional al millor artista a Stuttgart (1991) i el prestigiós Praemium Imperiale de pintura a Tòquio el 2007. Ha creat diverses instal·lacions de fama mundial, com ara Les Deux Plateaux (1985) a la Cour d'honneur del Palau Reial i l'Observatori de la Llum de la Fondation Louis-Vuitton. És un dels artistes més actius i reconeguts de l'escena internacional, i la seva obra ha estat acollida per les institucions i llocs més importants del món.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1938 (86 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Liceu Condorcet École nationale supérieure des arts appliqués et des métiers d'art |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, artista d'instal·lacions, artista conceptual, dibuixant, artista visual, escultor, il·lustrador, videoartista |
| Activitat | 1960 – 2022 |
| Ocupador | Kunstakademie de Düsseldorf |
| Membre de | |
| Gènere | Art públic |
| Representat per | Xavier Hufkens, Galeria Lisson, Galerie Kamel Mennour, Konrad Fischer Galerie, Société des auteurs dans les arts graphiques et plastiques, Light Cone, LIMA i Galleria Continua (en)  |
| Participà en | |
| 19 juny 1982 | documenta 7 |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| 30 juny 1972 | Documenta 5 |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
| Lloc web | danielburen.com |
   | |
De vegades classificat com a minimalista, Buren és més conegut per utilitzar ratlles de colors regulars i contrastades en un esforç per integrar la superfície visual i l'espai arquitectònic, sobretot en l'arquitectura històrica i emblemàtica.
Entre les seves principals preocupacions hi ha «l'escena de la producció» com a forma de presentar l'art i de posar en relleu la factura (el procés de «fer» més que, per exemple, la mímesi o la representació de qualsevol cosa que no sigui l'obra mateixa). L'obra és una instal·lació artística, que té una relació amb el seu entorn en contrast amb les idees predominants d'una obra d'art autònoma.[3]
Obra publicada modifica
- Buren, Daniel. Les écrits 1965-2012. Volume I, Volume I. París: Flammarion : Centre national des arts plastiques, 2012. ISBN 978-2-08-128288-9.
- Buren, Daniel. Les écrits, 1965-2012. Volume II, Volume II. París: Flammarion : Centre national des arts plastiques, 2013. ISBN 978-2-08-128798-3.
Referències modifica
- ↑ «Daniel Buren ← Artistes ← IAC — Institut d’art contemporain — Villeurbanne/Rhône-Alpes». [Consulta: 10 agost 2022].
- ↑ Ortiz, Alejandra. «La Jornada - Daniel Buren y la belleza efímera del arte / La Semanal» (en castellà). La Jornada, 20-12-2022. [Consulta: 10 agost 2022].
- ↑ «Daniel Buren, galeries de bombolles». Catalunya Râdio, 27-08-2007. [Consulta: 10 agost 2022].
Bibliografia modifica
- Catherine Francblin, Daniel Buren, Paris: Art Press, 1987; ISBN 2-906-705-00-4
- Beate Reifenscheid and Dorothea van der Koelen; Arte in Movimento – Kunst in Bewegung, Dokumente unserer Zeit XXXXIV; Chorus-Verlag; Mainz 2011; ISBN 978-3-926663-44-3
- Beate Reifenscheid; Daniel Buren – Two Exploded Cabins for a Dialog, Encore des Carrés, Dokumente unserer Zeit XXXXV; Chorus-Verlag; Mainz 2012; ISBN 978-3-926663-45-0