Dansa moderna

La dansa moderna és un expressió corporal artística que es basa en la interpretació dels ballarins i la visió dels coreògrafs. Els moviments mostren els sentiments i emocions que es volen transmetre al públic amb una interpretació lliure. Aquesta no té res a veure amb la dansa clàssica o ballet, ja que no segueix els seus criteris i normes sinó que crea els seus propis passos i moviments.^[1]

La dansa moderna engloba molts estils actuals, alguns més antics com el Funky o Hip hop i d'altres més innovadors com locking, pooping, new style, krump, street dance, breakdance...^[2]

InicisModifica

Al principi del segle xx, el món va començar a experimentar canvis dràstics en l'àmbit social, polític i econòmic. L'era agrícola va quedar enrere en molts països europeus i als Estats Units. Ballarins, tant d'Europa com dels Estats Units, van començar a experimentar amb noves formes de dansa que no corresponien a cap regla establerta.^[3]

Aquests ballarins van abordar la dansa com un art capaç d'expressar la complexitat de l'experiència humana, amb totes les seves emocions, contradiccions, conflictes y malestars. Es va inventar una nova forma de dansa molt diferent a les danses que es coneixien fins aleshores. Aquesta nova forma de dansa es va anomenar dansa moderna.^[4]

CaracterístiquesModifica

El ballarí juga amb la força de la gravetat. Utilitza el pes del seu cos per crear diferents dinàmiques de moviment. Ejecuta moviments a diferents nivells i troba el punt d'equilibri en diferents moments. Perd i recupera l'equilibri, fa caigudes a terra i salts.
El ballarí utilitza el terra com a part de la coreografia.
Moviments naturals i lliures. Gairebé totes les tècniques es basen els seus moviments en la flexibilitat.
Els moviments es coordinen amb la respiració.
Cada cançó i cada estil té el seu ritme independent. La coreografia s'adapta al ritme de la música.

Estils de dansa modernaModifica

Dins de la dansa moderna podem trobar altres estils de ball amb unes característiques diferents però que tots tenen el mateix origen, però amb el temps han evolucionat.^[5]

Hip Hop: és un moviment artístic que va néixer al Bronx entre les comunitats hispanoamericanes i africanes. Aquest estil es basa en quatre aspectes: el rap, el graffiti, el breakdance i el turntablism (és la creació de música a través de discs de vinil)
Funky: inicialment era un tipus de jazz, però amb els anys va anar evolucionant. Actualment, el funky s'utilitza per nomenar diferents estil de música.
Locking:^[6] aquest estil prové del funky i consisteix en el moviment ràpid de mans i peus combinats amb moviments lents de cames i de la cadera. Els pasos de ball acostumen a ser molt ritmics.
Popping:^[6] es basa en la contracció de músculs per crear un moviment robòtic, contínuament al ritme de la cançó i combinant postures i moviments.
Street Dance: terme que s'utilitza per descriure aquests estils de dansa que per naturalesa són danses socials, de molta improvisació i contacte amb l'espectador i entre els ballarins. L'Street Dance podria dir que seria la fusió i combinació de molts estils. És un estil de dansa urbana que va aparèixer a Nova York a l'últim quart del segle xx. Va sorgir dels pocs que ballaven als ritmes dels breaks que punxaven els DJ, especialment DJ Kool Herc. Va ser revolucionari i innovador.