Daró
El Daró[1] és un riu de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, a tocar del coll del Matxo Mort, al vessant occidental del puig d'Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.[2] A Gualta es bifurca amb un canal artificial que en èpoques de crescudes desvia una part important del seu cabal cap al riu Ter, per evitar inundacions als camps de conreu. Antigament desembocava directament a la Mediterrània, i nodria els aiguamolls de Pals.
 El Daró en època de crescuda al seu pas per la Bisbal d'Empordà  | |
| Tipus | Riu |
|---|---|
| Inici | |
| Entitat territorial administrativa | Baix Empordà (Catalunya) |
| Final | |
| Localització | Mar Mediterrània |
 | |
| Afluent | |
| Dades i xifres | |
| Dimensions | 43 ( ) km |
| Superfície | 319,8 km² |
Té un recorregut de 43 quilòmetres i recull les aigües d'uns 64 km² de superfície a les Gavarres. El cabal del Daró és molt variable i s'alternen períodes de secada amb altres en què circula aigua superficialment; també hi ha fortes avingudes irregulars. Durant l'estiatge bona part del riu queda completament sec, si bé en alguns trams s'hi mantenen gorgs inundats. A les parts altes del riu, dins del massís, hi ha diversos boscos de ribera, especialment freixenedes i vernedes. Més avall s'hi troben sargues i petits sectors amb aloc i tamariu.
AfluentsModifica
- el Rissec[3]
- la riera del Vilar[4]
- la riera de Vulpellac
- la riera de Cantagalls
- la riera de Pastells o de Can Mercader
- la riera Grossa de Pals
Municipis que travessaModifica
- Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
- la Bisbal d'Empordà
- Corçà
- Parlavà
- Serra de Daró
- Gualta, al pas pel seu nucli passat l'antic pont es bifurca amb una canalització artificial que condueix part de les seves aigües cap al Ter, que passa ben a prop.
- Pals, mesclant-se amb recs i séquies, nodreix els aiguamolls de Pals, desguassant les seves aigües directament al Mediterrani prop del Mas Pinell.
FaunaModifica
La conca del Daró és l'hàbitat d'una gran varietat d'espècies animals: el blauet, la serp d'aigua o la llúdriga. Entre els invertebrats, destaquen l'espiadimonis i la damisel·la enguantada. Al curs mitjà i alt del riu hi ha onze espècies d'amfibis, sobretot al tram entre la Bisbal d'Empordà i el Molí d'en Frigola, a Cruïlles. Aquestes espècies són el gripau comú, el gripau corredor, el gripau d'esperons, el tòtil (Alytes almogaravii), el gripauet de punts, la reineta meridional, la granota verda, la salamandra, el tritó verd i el tritó palmat.
Pel que fa als peixos, s'hi poden trobar deu espècies: l'anguila, la bagra, el barb de muntanya, el peix sol, la carpa comuna, el carpí, l'espinós (Gasterosteus gymnurus) i el gardí. L'anguila, el barb de muntanya, la bagra, el barb comú i l'espinós són espècies autòctones. La resta són espècies introduïdes.[5]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daró |
- ↑ «el Daró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cortadellas, Xavier «El Daró». Revista de Girona, 142, 1990, pàg. 96-103.
- ↑ «el Rissec». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «riera del Vilar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Zamora Hernández, Lluís; Moreno i Amich, Ramon «Distribució i avaluació de les poblacions de peixos a la conca del riu Daró (Girona)». Scientia gerundensis, 26, 2003, pàg. 15-28.
Coord.: 42° 1′ 41.73″ N, 3° 5′ 17.45″ E / 42.0282583°N,3.0881806°E