Daró

riu de Catalunya
No s'ha de confondre amb Riu Darro.

El Daró[1] és un riu de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, a tocar del coll del Matxo Mort, al vessant occidental del puig d'Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.[2] A Gualta es bifurca amb un canal artificial que en èpoques de crescudes desvia una part important del seu cabal cap al riu Ter, per evitar inundacions als camps de conreu. Antigament desembocava directament a la Mediterrània, i nodria els aiguamolls de Pals.

Infotaula de geografia físicaDaró
Daro Pont Vell Bisbal.jpg
El Daró en època de crescuda al seu pas per la Bisbal d'Empordà Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaBaix Empordà (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Final
LocalitzacióMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Afluent
Dades i xifres
Dimensions43 (longitud) km
Superfície319,8 km² Modifica el valor a Wikidata

Té un recorregut de 43 quilòmetres i recull les aigües d'uns 64 km² de superfície a les Gavarres. El cabal del Daró és molt variable i s'alternen períodes de secada amb altres en què circula aigua superficialment; també hi ha fortes avingudes irregulars. Durant l'estiatge bona part del riu queda completament sec, si bé en alguns trams s'hi mantenen gorgs inundats. A les parts altes del riu, dins del massís, hi ha diversos boscos de ribera, especialment freixenedes i vernedes. Més avall s'hi troben sargues i petits sectors amb aloc i tamariu.

AfluentsModifica

Municipis que travessaModifica

FaunaModifica

La conca del Daró és l'hàbitat d'una gran varietat d'espècies animals: el blauet, la serp d'aigua o la llúdriga. Entre els invertebrats, destaquen l'espiadimonis i la damisel·la enguantada. Al curs mitjà i alt del riu hi ha onze espècies d'amfibis, sobretot al tram entre la Bisbal d'Empordà i el Molí d'en Frigola, a Cruïlles. Aquestes espècies són el gripau comú, el gripau corredor, el gripau d'esperons, el tòtil (Alytes almogaravii), el gripauet de punts, la reineta meridional, la granota verda, la salamandra, el tritó verd i el tritó palmat.

Pel que fa als peixos, s'hi poden trobar deu espècies: l'anguila, la bagra, el barb de muntanya, el peix sol, la carpa comuna, el carpí, l'espinós (Gasterosteus gymnurus) i el gardí. L'anguila, el barb de muntanya, la bagra, el barb comú i l'espinós són espècies autòctones. La resta són espècies introduïdes.[5]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daró
  1. «el Daró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cortadellas, Xavier «El Daró». Revista de Girona, 142, 1990, pàg. 96-103.
  3. «el Rissec». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «riera del Vilar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Zamora Hernández, Lluís; Moreno i Amich, Ramon «Distribució i avaluació de les poblacions de peixos a la conca del riu Daró (Girona)». Scientia gerundensis, 26, 2003, pàg. 15-28.

Coord.: 42° 1′ 41.73″ N, 3° 5′ 17.45″ E / 42.0282583°N,3.0881806°E / 42.0282583; 3.0881806