Dar es Salaam

ciutat de Tanzània

Dar es Salaam (en àrab دار السلام, Dār as-Salām, literalment 'Llar de la pau'), antigament anomenada Mzizima, és la ciutat més gran de Tanzània. Amb 2.500.000 habitants (el 2003), és el centre econòmic i l'antiga capital del país, a més del principal port de Tanzània, situat a la costa de l'oceà Índic. S'hi exporten cafè, cotó, i sisal. Les indústries locals inclouen els productes alimentaris, tèxtils, ciment i productes farmacèutics. És la capital administrativa de la regió homònima.

Infotaula de geografia políticaDar es Salaam

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 6° 48′ 58″ S, 39° 16′ 49″ E / 6.8161°S,39.2803°E / -6.8161; 39.2803
EstatTanzània
RegionsRegió de Dar al-Salaam Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Total4.715.000 (2016) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.384,78 hab./km²
Geografia
Superfície1.393 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1862
Identificador descriptiu
Codi postal10000–19999 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Dar es Salaam a vista d'ocell

Història Modifica

Al segle xvii, es va establir en aquest lloc un poblet amb el nom de Mzizima (paraula suahili que vol dir 'vila sana') per obra de Wabarawa, un home mig àrab i mig suahili, originari de Brava (Barawa) a Somàlia.

El 1859, Albert Roscher d'Hamburg va ser el primer europeu a desembarcar a Mzizima ('vila pròspera'). El 1862, el soldà Seyyid Madjid de Zanzíbar va donar a la vila el nom Bandar al Salam ('Port -refugi- de la pau -o benestar'), que es va contreure a Dar es Salaam, que significa en àrab 'Porta de la pau'. Hi va fer construir també un palau i altres edificis. El carrer principal modern, l'avinguda de l'Acàcia, fou l'antiga Barra rasta ('gran camí').

Després de la mort de Madjid el 1870, la ciutat declinà fins a l'establiment el 1887 de la companyia alemanya de l'Àfrica de l'Est, que hi va establir una factoria el 1888, i el 1891 s'hi va instal·lar el governador, amb la qual cosa el creixement de Dar es Salaam es va veure facilitat pel seu paper de centre administratiu i comercial de l'Àfrica Oriental Alemanya[1] i de l'expansió industrial originada per la construcció de la línia ferroviària que des de la costa es va endinsar al continent fins al llac Tanganyika, al principi del segle xx.

 
La ciutat a la dècada del 1930, amb la catedral catòlica de Saint Joseph en primer terme

L'Àfrica de l'Est alemanya fou conquerida pels anglesos durant Primera Guerra Mundial i fou anomenada Tanganyika. Dar es Salaam, ocupada pels britànics el 1916, va continuar com a centre administratiu i comercial del territori. Segons les disposicions britàniques, els sectors europeus i africans separats es desenvolupen a una certa distància del centre de la ciutat. La població comprèn també una gran quantitat d'immigrants de l'Àsia del Sud.

Després de la Segona Guerra Mundial, Dar es Salaam va experimentar un període de creixement ràpid. Els esdeveniments polítics dugueren a Tanganyika a la independència de la corona britànica el desembre de 1961, amb Dar es Salaam com a capital. La població de la ciutat el 1957 era del tomb dels 130.000 habitants, dels quals 93.363 eren africans, 23.263 indis, 2.460 indis de Goa, 1.718 pakistanesos, 4.479 europeus, 2.545 àrabs, i 914 d'altres orígens. Entre els musulmans, hi havia forta presència dels ismaïlites nizarites, que ha continuat.

La ciutat va continuar sent la capital després de la fusió entre Tanganyika i Zanzíbar el 1964, que va crear l'estat modern de Tanzània.

El 1973, es va decidir traslladar la capital a Dodoma, una ciutat situada a l'interior, al centre del Tanzània. El procés de trasllat no està encara acabat i Dar es Salaam continua sent la ciutat més important de Tanzània. Tant és així que el 1998 la ciutat sofrí l'atemptat contra l'ambaixada estatunidenca a Tanzània de caràcter islamista.

Referències Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dar es Salaam
  1. Ring, Trudy; Salkin, Robert M.; La Boda, Sharon. International Dictionary of Historic Places: Middle East and Africa (en anglès). vol.4. Taylor & Francis, 1996, p. 113. ISBN 1884964036.