Dardània (Anatòlia)

Per a altres significats sobre l'antic poble indoeuropeu dels Balcans, vegeu «Dardània (Europa)».

Dardània o Dàrdan (en grec antic, Δαρδανία, Δάρδανος) és el nom d'una antiga ciutat de la Tròade l'emplaçament de la qual, segons la tradició mítica, era divergent de la ubicació indicada per les fonts històriques.

Mapa amb la situació de Dardània esmentada en les fonts històriques, l'emplaçament de la qual degué ser diferent a l'esmentat en l'epopeia de la Guerra de Troia

Harry Thurston Peck, al Harper's Dictionary of Classical Antiquity de 1898, defineix Dardània «com un districte de la Tròade, que s'estenia al llarg dels Dardanels, al sud-est d'Abidos, i adjacent al territori d'Ilion».[1]

Tradició míticaModifica

Segons la tradició, havia estat fundada a la mont Ida per Dàrdanos, de qui tant la regió com el poble van prendre el nom.[2] Ilo, un dels seus descendents, fundà una ciutat anomenada Ilion, ciutat més coneguda com a Troia.[3] No obstant això, per Diodoro Sículo, Dárdano va ser el primer nom que va tenir la ciutat de Troia.[4] El regne fou dividit entre Ilion i Dardània. El seu poble, els dardanis, apareixen en la Guerra de Troia sota el comandament d'Enees, en aliança amb els troians, els noms dels quals són sovint intercanviats, especialment pels poetes romans.[5]

HistòriaModifica

La Dardània o Dàrdanos de la tradició mítica, però, devia estar emplaçada en un lloc diferent de la ciutat del mateix nom que esmenten diverses fonts històriques. La primera era situada al mont Ida mentre que la segona se situava a la zona de la costa del nord de Troia.[6] Aquesta Dàrdanos és esmentada per Heròdot com un dels territoris del Dardanels conquistats pel persa Daurises després de la Revolta Jònica, cap a l'any 498 ae.[7]

Anys més tard formava part de la Lliga de Delos, perquè apareix en els registres de tributs a Atenes entre els anys 451-0 i 429-8 ae, a més d'en el registre d'avaluació de tributs de l'any 425 ae.[8] Tucídides l'esmenta en la part final de la Guerra del Peloponés, l'any 411 ae, en què fou marc d'operacions d'una de les batalles entre la flota espartana i la de la Lliga de Delos, la batalla de Cinosema, en què van véncer aquests darrers.[9]

Durant la Guerra romanosíria entre els romans i Antíoc III, Dàrdanos, igual que les ciutats d'Eleünt i Reti, enviaren ambaixadors per posar les seues ciutats sota la protecció de Roma.[10] Al final de la guerra, en la pau d'Apamea de l'any 188 ae, els romans declararen Dàrdanos ciutat lliure.[11]

Estrabó relata que Dàrdanos era una antiga fundació que solia ser menystinguda i en determinats moments històrics alguns reis havien traslladat la població a Abidos; altres reis, en canvi, havien tornat a establir població a l'indret on s'havia fundat.

A Dàrdanos se signà l'any 85 el Tractat de Dàrdanos, que confirmava la pau entre els romans, comandats per Sul·la i Mitridates VI, que posà fi a la Primera Guerra mitridática.[12]

ReferènciesModifica

  1. Harry Thurston Peck, Harper's Dictionary of Classical Antiquity, 1898.
  2. Homer, Ilíada, XX, 215; Apolodor, Biblioteca mitològica, III, 12, 1; Conó, Narracions, XXI; Diodor Sícul, IV, 7; V, 48.
  3. Apolodor, Biblioteca mitològica, III, 12, 3.
  4. Diodoro Sículo V,48.
  5. Homer, Ilíada, II, 819; Dionís d'Halicarnàs, Història antiga de Roma, I, 46, 1; I, 47, 2; I, 60, 3.
  6. Homero, Ilíada, edición de José García Blanco y Luis M. Macía Aparicio p.136, notas complementarias, Madrid: CSIC, 1991.
  7. Heròdot, V, 117.
  8. Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen. «Tròade». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglés). Nova York: Oxford University Press, 2004, pàgs. 1006-1007. ISBN 0-19-814099-1. 
  9. Tucídides, VIII, 104.
  10. Tit Livi, XXXVII, 9; XXXVII, 37.
  11. Tit Livi, XXXVIII, 39.
  12. Estrabó, XIII, 1, 28.