Dario Moreno
David Arruguete més conegut com a Darío Moreno (Esmirna,[1] Turquia, 3 d'abril, 1921 - Istanbul, Turquia, 1 de desembre, 1968) va ser un cantant i actor turc de família sefardita.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | David Arruguete 3 abril 1921 Esmirna (Turquia) |
| Mort | 1r desembre 1968 (47 anys) Istanbul (Turquia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Israel |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Turquia |
| Grup ètnic | Jueus |
| Conegut per | Darío Moreno |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant i actor |
| Activitat | 1950 – |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Piano i veu |
Premis
| |
     | |
Instal·lat a França, ja portava quinze anys d'èxits en l'espectacle frívol i les varietats. Així mateix actuà, amb molt bona fortuna en la ràdio i la TV. Com a cantant assolí interpretacions que aconseguiren popularitat extraordinària; així Je t'emmène à Bahia i La Marmite. Com a actor va intervenir en nombroses pel·lícules com:
- Le salaire de la peur,
- La Mòme Vert-de-Gris,
- Les femmes s'en balancent,
- Quai des blondes,
- Le Mouton à cinq pattes,
- Pardonezz nos offenses,
- Oeil par ocil,
- La feu aux poudres,
- La Femme et le pantin,
- Oh, qué mambo!,
- Marie des Isles,
- Nathalie agent secret,
- Voulez-vous danser avec moi?,
- Touchez pas aux blondes,
- Candide, etc.
Hi hagué un temps en què els seus èxits eren enormes; Especialista en el que s'anomena <sal gorda>, sabé compondre un personatge d'indiscutible eficàcia. Tot en ell era estrident i cridaner: la seva forma d'actuar, les seves cançons i la seva vestimenta; un periodista descrivia amb aquestes paraules:
| « | Or en la dentadura, or en la lleonina, or en la cigarrera, or en l'encenedor.> | » |
Últimament, víctima del temps, tant voluble enfront a les manifestacions de l'art frívol, la seva popularitat acusava un descens notable.
Havia passat ja l'època en què l'emissora <Europa núm. 1> (1960) pagava a pes d'or les seves actuacions en les ciutats etapa del Tour de França. Ell això no obstant, seguia defensant el seu personatge en la vida i l'escenari amb tenacitat i eficiència. En certa manera, s'havia transformat en l'evocació de si mateix, de la figura que fou anys enrere.
Morí quan es trobava davant la possibilitat de reverdir i fins i tot superar els seus èxits anteriors, interpretant el rol de Sancho Panza en la comèdia musical de Jacques Brel (per la seva part, intèrpret de Don Quixot) L'Home de La Mancha; amb aquesta obra Arruguete pensava presentar-se al públic de París el 7 de desembre de l'any en què va morir a Istanbul, Turquia.
ReferènciesModifica
- ↑ Goffredo Plastino. Mediterranean Mosaic: Popular Music and Global Sounds. Routledge, 4 juliol 2013, p. 204–. ISBN 978-1-136-70769-8.
- ↑ http://www.jbooks.com/secularculture/Dorn_Sezgin.htm
BibliografiaModifica
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1973-74, pàg. 209 (ISBN 84-239-4551-0)