Darios II

(S'ha redirigit des de: Darios II de Pèrsia)

Darios II Ocos fou rei de reis de l'imperi Persa del 423 aC al 404 aC. Era fill d'Artaxerxes I amb la seva concubina Cosmartidene de Babel. El seu nom Ocos fou el nom original i més tard se li va donar també el sobrenom de Nothus, paraula grega equivalent a bastard.

Infotaula de personaDarios II
Darius In Parse.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement475 aC Modifica el valor a Wikidata
Iran Modifica el valor a Wikidata
Mort404 aC Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Babilònia (Imperi Aquemènida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNaqsh-e Rostam Modifica el valor a Wikidata
Faraó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca i Xa Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Aquemènida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeParisatis de Pèrsia Modifica el valor a Wikidata
FillsOstanes (en) Tradueix
Cir el Jove
Artaxerxes II de Pèrsia
Amestris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesArtaxerxes I de Pèrsia Modifica el valor a Wikidata i Cosmartidene (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansParisatis de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, Arsites (príncep) i Sogdià de Pèrsia Modifica el valor a Wikidata

El 416 aC un intent de revolta del seu germanastre Arsites, que va tenir el suport de mercenaris grecs, del sàtrapa de Síria, Artifos (fill de Magabizos) i del sàtrapa de Lídia Pisutines (i el seu fill Amorgos de Cària) fou sufocat. Els tres líders foren capturats, primer Artifos i després els altres dos. El 415 aC, després de l'execució de Pisutines, Amorgos es va proclamar rei de Cària establint la seva capital a Yasco a l'oest de Milasa. El 413 aC Atenes va donar suport al rebel Amorgos a Cària però això no va tenir continuïtat després de la desfeta atenenca de Sicília. Yasco fou ocupada pels perses el 412 aC i pràcticament la revolta es va acabar. El rei va ordenar als sàtrapes Tisafernes de Sardes (que havia sufocat la revolta d'Amorgos) i Farnabaces o Farnabazos de Dascilios de percebre el tribut de les ciutats gregues, moltes de les quals es van aliar a Esparta. El 411 aC Pèrsia i Esparta van negociar una aliança dirigida contra Atenes [vegeu Alcibíades (general atenenc)].

Vers el 410 aC, Amestris, fill de Darios II, es va revoltar però no va tenir èxit; al mateix temps el governador de Sais, Armiteu II (fill i successor de Psamètic, es va revoltar obertament; i a Xipre Evàgores, fill de Nicocles, va recuperar Salamina i fou reconegut com a rei de l'illa, però pagant tribut al rei de reis. La dinastia local de Bitínia va consolidar en aquesta època el seu poder i el rei Didalsos, tot i que pagava tribut, és gairebé independent.

Xenofont esmenta una revolta dels medes el 409 aC.

El 407 aC va enviar al seu fill Cir a l'Àsia Menor per dirigir la guerra amb més energia, amb el càrrec de sàtrapa de Sardes mentre que Tisafernes va rebre com a compensació la satrapia de Cària.

Va morir el 404 aC i el va succeir Artaxerxes II Memnon.

Precedit per:
Sogdià de Pèrsia
Imperi Persa (Dinastia Aquemènida) Succeït per:
Artaxerxes II de Pèrsia Memnon