David Millar

ciclista britànic

David Millar (Mtarfa, Malta, 4 de gener del 1977) és un ciclista professional escocès que fou professional entre el 1997 i el 2014.[1] Especialista en contrarellotge, en el seu palmarès destaquen tres etapes del Tour de França, cinc a la Volta a Espanya i una al Giro d'Itàlia, entre moltes altres victòries. Uns mesos abans del Tour de França de 2004, Millar va ser sancionat durant dos anys per un cas de dopatge.[2][3]

Plantilla:Infotaula personaDavid Millar

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Mtarfa (Malta) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAylesbury Grammar School
King George V School Modifica el valor a Wikidata
Alçada190 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes77 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en pista
ciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipRodador i cursa per etapes Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1996-1996 VC amateur Saint-Quentin
1997-2004 Cofidis
2006-2007 Geox-TMC
2008-2014 EF Education-EasyPost Modifica el valor a Wikidata
Participà en
23 agost 2014Volta a Espanya de 2014
29 juny 2013Tour de França de 2013
2013UCI World Tour 2013 (180è)
30 juny 2012Tour de França de 2012
2012Jocs Olímpics d'Estiu de 2012
2012UCI World Tour 2012 (131è)
2 juliol 2011Tour de França de 2011
2011UCI World Tour 2011 (23è)
3 juliol 2010Tour de França de 2010
2010Calendari mundial UCI 2010 (162è)
2010Jocs de la Commonwealth de 2010
2009calendari mundial UCI 2009 (100è)
2007UCI ProTour 2007 (50è)
2006UCI ProTour 2006 (134è)
2003Classificació UCI 2003 (20è)
2002Classificació UCI 2002 (115è)
2001Classificació UCI 2001 (16è)
Tour de França
Volta ciclista a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món Maillot arc iris
Plata Lisboa 2001 contrarellotge
Plata Melbourne 2010 contrarellotge
David Millar al pròleg del Tour de Romandia 2007.

Primeres temporades

modifica

Millar va ser una de les revelacions del Tour de França 2000, en què va guanyar el pròleg i va dur el maillot jaune durant uns quants dies. El 2001 no va poder repetir el seu èxit a causa d'una caiguda, i el 2002 va acabar cinquè del pròleg. Al Tour del Centenari, una de les raríssimes ocasions en què el Tour ha sortit de París, va perdre el pròleg per centèsimes de segon després que se li saltés la cadena a l'últim quilòmetre. Millar i el seu director esportiu Alain Bondue es van donar les culpes mútuament, i l'australià Bradley McGee va endur-se el pròleg i el primer mallot groc.

La victòria d'etapa que va aconseguir a la Volta a Espanya 2001 va alimentar les esperances que algun dia guanyés el Tour de França, ja que es tractava d'una dura etapa de muntanya en què va arribar escapat amb Santiago Botero. Tanmateix, el mateix Millar ha dit que si un dia intenta guanyar el Tour, cal que estigui segur que pot guanyar la cursa, no només aconseguir una bona posició a la general. Se'l coneix per parlar clar i ras, i va abandonar la Vuelta del 2002 per protestar per la mala elecció de la ruta i pel recorregut perillós. Ja havia caigut unes quantes vegades durant l'etapa i, a pocs metres de la meta, Millar es va arrancar el dorsal i va abandonar.

Cas de dopatge

modifica

Millar, un contrarellotjista, s'estava preparant per competir a les proves en pista dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 quan la policia va fer un registre a casa seva, on van trobar xeringues amb eritropoetina. Millar va reconèixer haver usat EPO el 2001 i el 2003, i va dir que ho va fer per l'alt nivell d'estrès que li havien provocat fets com l'incident del pròleg del Tour del 2003 o els mundials de ciclisme contrarellotge del 2001, en què va alçar els braços a la línia de meta, pensant que guanyaria, però l'alemany Jan Ullrich va aconseguir retallar diferències en l'últim sector i el va acabar superant.

L'agost del 2004, British Cycling li va imposar una sanció de dos anys sense competir. Millar també va perdre la seva medalla d'or del mundial contrarellothe del 2003, que va anar a parar a Michael Rogers. El seu equip, el Cofidis, el va despatxar i va prendre's un any sabàtic del ciclisme per trobar quins altres ciclistes de l'equip estaven implicats en l'afer. Finalment, diversos altres ciclistes i ajudants van ser despatxats per estar implicats en el mateix cas que Millar.

Tornada al ciclisme

modifica

Tot i que la seva sanció expirava només una setmana abans del Tour de França 2006, l'equip Saunier Duval-Prodir li va oferir l'oportunitat de participar en la ronda francesa. Millar va acabar dissetè al pròleg d'Estrasburg i onzè a l'última contrarellotge. Va acabar el Tour en 59a posició.

A la Volta a Espanya 2006, Millar va completar el seu retorn al ciclisme d'elit amb una victòria a la primera contrarellotge individual a Conca.

El 3 d'octubre, Millar va guanyar la persecució individual de 4.000 metres als campionats britànics amb un temps de 4'22"32.

Se'l va jutjar, juntament amb nou altres acusats, per violar les lleis antidopatge de França. Però com que el tribunal francès va declarar que no es podia demostrar que Millar s'havia dopat en territori francès, no se'l podia condemnar.

Va començar el 2007 amb una victòria al pròleg de la París-Niça.

Palmarès

modifica

Resultats al Tour de França

modifica
  • 2000. 62è de la classificació general. Vencedor d'una etapa   Mallot groc durant 3 etapes
  • 2001. Abandona (10a etapa)
  • 2002. 68è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2003. 55è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2006. 58è de la classificació general
  • 2007. 69è de la classificació general
  • 2008. 68è de la classificació general
  • 2009. 85è de la classificació general
  • 2010. 158è de la classificació general
  • 2011. 76è de la classificació general
  • 2012. 106è de la classificació general. Vencedor de la 12a etapa
  • 2013. 113è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

modifica
  • 2008. 94è de la classificació general
  • 2009. Abandona (15a etapa)
  • 2010. Abandona (13a etapa)
  • 2011. 100è de la classificació general. Vencedor d'una etapa.   Porta la maglia rosa durant 2 etapes
  • 2013. Abandona (14a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya

modifica
  • 2001. 41è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 2002. Abandona
  • 2003. 102è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2006. 64è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2009. 80è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2010. 109è de la classificació general
  • 2014. 144è de la classificació general

Referències

modifica
  1. Llamas, Fernando «Cannondale-Garmin, una apuesta doble». Marca, 14-11-2014 [Consulta: 21 novembre 2014].
  2. L'Équipe, France, 29 juliol 2007
  3. «David Millar, chronique d'un retour annoncé». Cyclismag.com, 28-01-2006. Arxivat de l'original el 19 d'octubre 2014. [Consulta: 13 juliol 2012].

Enllaços externs

modifica