David di Donatello a la millor actriu protagonista
El premi David di Donatello a la millor actriu protagonista (en italià: David di Donatello per la migliore attrice protagonista) és un premi de cinema que anualment atorga l'Acadèmia del Cinema Italià (ACI, Accademia del Cinema Italiano) per reconèixer la destacada interpretació en un paper principal d’una actriu femenina en una pel·lícula italiana estrenada l'any anterior a la cerimònia.[1] El premi es va donar per primera vegada el 1956 i es va convertir en competitiu el 1981.[2]
Tipus | categoria de premi de cinema premi a la millor actriu protagonista | ||
---|---|---|---|
Epònim | David di Donatello | ||
Vigència | 1956 - | ||
Estat | Itàlia | ||
Conferit per | Acadèmia del Cinema Italià | ||
Lloc web | daviddidonatello.it… |
Sophia Loren té el rècord d'aquesta categoria, amb sis premis, seguit de Margherita Buy i Monica Vitti, amb cinc premis cadascuna.[2][3]
Guanyadors
modificaLes guanyadores del premi han estat:[1]
Anys 1956-1959
modifica- 1956: Gina Lollobrigida per La donna più bella del mondo
- 1957: no atorgat
- 1958: Anna Magnani per Selvaggio è il vento
- 1959: Anna Magnani per Nella città l'inferno
Anys 1960-1969
modifica- 1960: no atorgat
- 1961: Sophia Loren per La ciociara
- 1962: no atorgat
- 1963: Silvana Mangano per Il processo di Verona i Gina Lollobrigida per Venere imperiale (ex aequo)
- 1964: Sophia Loren per Ieri, oggi, domani
- 1965: Sophia Loren per Matrimonio all'italiana
- 1966: Giulietta Masina per Giulietta degli spiriti
- 1966: Silvana Mangano per Le streghe
- 1968: Claudia Cardinale per Il giorno della civetta
- 1969: Monica Vitti per La ragazza con la pistola i Gina Lollobrigida per Buonasera, signora Campbell (ex aequo)
Anys 1970-1979
modifica- 1970: Sophia Loren per I girasoli
- 1971: Florinda Bolkan per Anonimo veneziano i Monica Vitti per Ninì Tirabusciò, la donna che inventò la mossa (ex aequo)
- 1972: Claudia Cardinale per Bello, onesto, emigrato Australia sposerebbe compaesana illibata
- 1973: Silvana Mangano per Lo scopone scientifico e Florinda Bolkan per Cari genitori (ex aequo)
- 1974: Monica Vitti per Polvere di stelle i Sophia Loren per Il viaggio (ex aequo)
- 1975: Mariangela Melato per La poliziotta
- 1976: Monica Vitti per L'anatra all'arancia
- 1977: Mariangela Melato per Caro Michele
- 1978: Sophia Loren per Una giornata particolare i Mariangela Melato per Il gatto (ex aequo)
- 1979: Monica Vitti per Amori miei
Anys 1980-1989
modifica- 1980
- 1981
- Valeria D'Obici (ex aequo) - Passione d'amore
- Mariangela Melato (ex aequo) - Aiutami a sognare
- Elena Fabrizi - Bianco, rosso e Verdone
- 1982
- 1983
- 1984
- 1985
- 1986
- 1987
- 1988
- 1989
Anys 1990-1999
modificaAnys 2000-2009
modificaAnys 2010-2019
modificaAnys 2020-2029
modificaActrius guanyadores
modificaNúmero de victòries | Guanyadora | Anys |
---|---|---|
6 | Sophia Loren | 1961, 1964, 1965, 1970, 1974, 1978 |
5 | Monica Vitti | 1969, 1971, 1974, 1976, 1979 |
5 | Margherita Buy | 1991, 1999, 2008, 2013, 2015 |
4 | Mariangela Melato | 1975, 1977, 1978, 1981 |
4 | Valeria Bruni Tedeschi | 1996, 1998, 2014, 2017 |
3 | Gina Lollobrigida | 1956, 1963, 1969 |
3 | Silvana Mangano | 1963, 1967, 1973 |
2 | Anna Magnani | 1958, 1959 |
2 | Claudia Cardinale | 1968, 1972 |
2 | Florinda Bolkan | 1971, 1973 |
2 | Giuliana De Sio | 1983, 1992 |
2 | Lina Sastri | 1984, 1985 |
2 | Asia Argento | 1994, 1997 |
2 | Elena Sofia Ricci | 1990, 2019 |
2 | Jasmine Trinca | 2018, 2020 |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Chronology» (en italià). Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Lancia, Enrico. I premi del cinema (en italian). Rome, Italy: Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211.
- ↑ «David di Donatello: chi sono i più premiati di sempre?» (en italian), 04-04-2016. Arxivat de l'original el 10 d’octubre 2018. [Consulta: 10 octubre 2018].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Daviddidonatello.it (web oficial)