Davyna
La davyna és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Sir Humphry Davy (17 de desembre de 1778 - 29 de maig de 1829), químic anglès, el primer que va aïllar els elements: potassi, sodi, calci, estronci, bari, magnesi i bor.
 Davyna | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | (Na,K)6Ca2(Al6Si6O24)(Cl2,SO4)2 |
| Epònim | Humphry Davy |
| Localitat tipus | Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.09 |
| Dana | 76.2.5.5 |
| Heys | 17.10.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,705(4) Å; c = 5,368(3) Å; |
| Simetria | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | space group P6₃ (en)  |
| Color | incolor, blanc |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,42 a 2,53 g/cm³ (mesurada); 2,50 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,515 a 1,519 nε = 1,519 a 1,522 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1825 |
| Símbol | Dvy |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La davyna és un silicat de fórmula química (Na,K)6Ca2(Al6Si6O24)(Cl2,SO4)2. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la davyna pertany a "09.FB - Tectosilicats sense H2O zeolítica amb anions addicionals" juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jacimentsModifica
Va ser descoberta al mont Somma, situat al complex volcànic Somma-Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Ha estat descrita en altres indrets tant de la regió de Campània, com de les de Laci i Toscana. Fora d'Itàlia també ha estat descrita en diverses localitats alemanyes i a l'Egipte.