Davyna

mineral tectosilicat

La davyna és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Sir Humphry Davy (17 de desembre de 1778 - 29 de maig de 1829), químic anglès, el primer que va aïllar els elements: potassi, sodi, calci, estronci, bari, magnesi i bor.

Infotaula de mineralDavyna
Estonian Museum of Natural History Specimen No 202317 photo (g27 g27-673 1 jpg).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Na,K)6Ca2(Al6Si6O24)(Cl2,SO4)2
EpònimHumphry Davy Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.FB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.09 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.2.5.5
Heys17.10.11
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 12,705(4) Å; c = 5,368(3) Å;
Simetria6/m - dipiramidal
Grup espacialspace group P6₃ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, blanc
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,42 a 2,53 g/cm³ (mesurada); 2,50 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,515 a 1,519 nε = 1,519 a 1,522
Birefringènciaδ = 0,004
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1825
SímbolDvy Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La davyna és un silicat de fórmula química (Na,K)6Ca2(Al6Si6O24)(Cl2,SO4)2. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la davyna pertany a "09.FB - Tectosilicats sense H2O zeolítica amb anions addicionals" juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta al mont Somma, situat al complex volcànic Somma-Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Ha estat descrita en altres indrets tant de la regió de Campània, com de les de Laci i Toscana. Fora d'Itàlia també ha estat descrita en diverses localitats alemanyes i a l'Egipte.

ReferènciesModifica

  1. «Davyne» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 juliol 2019].