Daybul (també Dehal i Dewal) fou una antiga vila del Sind, que portava el seu nom perquè tenia un temple (dewal, sànscrite devalaya) d'idols (budd). Era a una badia (khwar) a l'oest de Mihran.

Infotaula de geografia físicaDaybul
Bhambore1.JPG
modifica
TipusJaciment arqueològic i candidat a Patrimoni de la Humanitat modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativa
 24° 27′ N, 67° 19′ E / 24.45°N,67.31°E / 24.45; 67.31
Dades i xifres
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data30 gener 2004
Identificador1885
Possible emplaçament de la primera mesquita de l'Índia a Daybul.

Al segle VIII estava poblada per la tribu Med. Els àrabs la van atacar dues vegades per mar sense èxit, sota la direcció de Ubayd Allah ibn Nabhan i Budayi ibn Tahia al-Badjali. Però fou la primera ciutat del Sind a ser conquerida pels àrabs dirigits per Muhammad ibn al-Kasim al-Thakafi (gendre del califa, de menys de 20 anys) que el 710/711 dirigí per terra una expedició de càstig contra el radja Dahir, rei del Sind, al que feia responsable d'ajudar a uns pirates que s'havien apoderat a Daybul d'uns vaixells carregats de musulmans que anaven a la Meca. Ubayd Allah va utilitzar la mandjanik per primer cop a l'Índia; la ciutat estava dominada per una torre de 37 metres d'altura on hi havia hissada una gran bandera vermella considerada el símbol de la inexpugnabilitat de la ciutat, i una stupa budista, que probablement era el "dewal" que li donà nom. La mandjanik va llençar grans blocs de pedres una de les quals va abatre la torre i la bandera. El vencedor va oferir condicions generoses de pau als vençuts, als que va assegurar protecció com a dhimmis. Va construir allí la primera mesquita de l'Índia i hi va establir 4000 famílies àrabs a un barri de nova construcció. L'stupa fou demolida i anys després convertida en presó per Anbasa ibn Ishak al-Dabbi, governador del Sind amb seu a Daybul vers el 846. La ciutat fou en gran part destruïda per un terratrèmol el 893; van morir milers d'habitants.

Vers el segle x, ja reconstruïda, fou potser la seu de Bhambo Raja, i va agafar el nom de Bhambor o Bhambore d'aquest sobirà.

El 1221 el khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti, va arribar al Sind, i va atacar la ciutat que va ocupar i va construir una djami masdjid al lloc d'un temple d'idols el que voldria dir que al segle XIII aquestes pràctiques, segurament budistes, no havien desaparegut i eren practicades encara per part de la població. Fou visitada el 1239 per Radi al-Din Hasan ibn Muhammad al-Saghani, que es refereix a l'hàbit dels rics locals de dedicar-se a la pirateria.

La ciutat desaparegué posteriorment en una data desconeguda a l'entorn del 1250 i per causes no determinades, i no s'ha localitzat el seu emplaçament. El departament d'arqueologia del Pakistan va iniciar excavacions a Bhambore o Bhanbore el 1958 però els resultats no han pogut determinar amb seguretat si es tracta de Daybul.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daybul
  • N. B. Baloch, The most probable location of Daibul, the first arab settlement in Sind, Karachi, 1951
  • Abdul Hamid Khan, Towns of Pakistan, Karachi
  • H. Coussens, The Antiquities of Sind, Calculta 1925

Coord.: 24° 45′ 4.74″ N, 67° 31′ 16.68″ E / 24.7513167°N,67.5213000°E / 24.7513167; 67.5213000