Z mrtvého domu
Z mrtvého domu, JW I/11, (en català: De la casa dels morts) és una òpera en tres actes amb música i llibret en txec de Leoš Janáček, basat en la novel·la Memòries de la casa morta (1862) de Fiódor Dostoievski, un ampli relat de caràcter autobiogràfic en què explicava la seva condemna a Sibèria.[3] Es va estrenar a Teatre Mahen de Brno el 12 d'abril de 1930, dos anys després de la seva mort. De la casa dels morts va ser l'última òpera, la més estranya i, sens dubte, la més gran, de Janáček.[4][5]
| Títol original | Z mrtvého domu |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Leoš Janáček |
| Llibretista | Leoš Janáček |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Txec |
| Basat en | Memòries de la casa morta de Fiódor Dostoievski (Fiódor Dostoievski ) |
| Creació | 1928 |
| Data de publicació | segle XX |
| Parts | Tres |
| Catalogació | JW I/11 |
| Durada | 95'[1] |
| Personatges | |
| Estrena | |
| Estrena | 12 abril 1930 |
| Escenari | Teatre Mahen de Brno, |
| Director musical | Břetislav Bakala |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 27 de gener de 1976[2] |
 | |
Origen i context modifica
Janáček es posa a la recerca d’un nou tema per a una òpera després de la primera representació d'El cas Makropoulos i la finalització de la Missa glagolítica el desembre de 1926. Tenint en compte l'extens coneixement de Janáček sobre la literatura russa, que ja havia inspirat obres com Taras Bulba (Gogol), el Primer Quartet de corda (Tolstoi) i Kàtia Kabànova (Ostrovski): la seva elecció de Dostoievski no va sorprendre, tot i que estava preocupat per la temerària qüestió, escrivint a Kamila Stösslová el 18 de febrer de 1927: «No sé quina feina m'emportaré. N’hi ha un a l’abast [Des de la casa dels morts], però totes els personatges estan encadenats. I prefereixo tenir gent somrient».[4]
Dostoievski es va inspirar en les seves experiències en treballs forçats en un camp de presoners de Sibèria per escriure el 1862 Memòries de la casa morta.[6]
Argument modifica
Acte I modifica
Alba hivernal en un camp de presoners a Sibèria. Arriba un nou pres, el noble Alexandr Petrovič Gorjančikov, detingut per motius polítics, que és interrogat pel comandant i manat assotar. Alguns presos troben una àguila ferida. Es burlen de la seva lesió, però al mateix temps l'admiren com a "Reina dels Boscos". Els condemnats comencen a treballar, i entre dos d'ells, Luka Kuzmič i Skuratov, sorgeix una lluita. Luka li explica a Aljeja el motiu de la seva presència a la presó: la primera vegada que va ser a la presó va coincidir amb un cruel i arrogant Comandant que deia de si mateix que per als condemnats era "Tsar i Déu". Luka el va apunyalar i va ser assotat públicament per això. Petrovič, torturat, és integrat amb la resta dels reclusos.
Acte II modifica
Sis mesos després, al costat del riu Irtys, prop del camp. Els presoners es dediquen als seus treballs forçats habituals. Aljeja i Petrovič s'han fet amics. L'aristòcrata vol ensenyar al jove a llegir i escriure. Al final de la jornada de treball, es permet als presos celebrar el dia de festa. Skuratov explica la seva història: el seu gran amor, Luisa, va ser obligada a casar-se amb un parent ric, i en la seva desesperació, Skuratov va disparar al nuvi. Els presoners improvisen dues obres de teatre: la història de Kedril i Don Joan i la pantomima de la bella però infidel molinera. La festa acaba en una baralla, quan un presoner provoca a Petrovič, ja que el noble empresonat manté el privilegi de prendre te. Aljeja resulta ferit.
Acte III modifica
- Primer Quadre
La infermeria del camp.
Petrovič llegeix la bíblia a Aljeja. Luka, moribund, es burla de Čekunov pel seu comportament servil cap a Petrovič. Skuratov ha perdut la raó. Šapkin explica la història de com va ser detingut. Šiškov també explica la seva història, de com va matar a la seva esposa, Akulka, acusada d'estimar al seu amic Filka Morozov. Durant la narració, Luka Kuzmič mor de tuberculosi, i en contemplar el cadàver, Šiškov el reconeix com Filka, el seu antic rival. Els guàrdies es porten a Petrovič.
- Segon Quadre
El Comandant del camp, borratxo, anuncia el seu perdó a Petrovič, i li demana disculpes per haver-li manat assotar. Petrovič s'acomiada d'Aljeja. Els presoners deixen anar a l'àguila, reposada de les seves ferides en l'ala. Mentre contemplen com s'allunya, els guàrdies els fan tornar al treball.
Enregistraments modifica
- 1953 - Jascha Horenstein - Xavier Depraz, Andre Vessieres, Lucien Lovano, Jean Giraudeau - Orchestre National de la RTF (en francès)[7]
- 1954 - Alexander Krannhals - Jos Borelli, Caspar Broechler, Ge Genemans, Piet van Gent - Netherlands Opera Orchestra (en alemany)[8]
- 1960 - Břetislav Bakala i Jaroslav Vogel - Vladimir Sauer, Marie Steinerova, Vaclav Halir, Bohumil Kurfürst - Orquestra Filharmònica de Brno
- 1964 - Bohumil Gregor - Václav Bednár, Helena Tattermuschková, Beno Blachut - Teatre Nacional de Praga - Supraphon.
- 1979 - Václav Neumann - Richard Novák, Milada Jirglova, Vilém Pribyl - Orquestra Filharmònica Txeca - Supraphon.
- 1979 - Charles MacKerras - Dalibor Jedlička, Jaroslava Janská, Jiri Zahradnicek - Orquestra Filharmònica de Viena - Decca.
- 1992 - Claudio Abbado - Nicolai Ghiaurov, Elzbieta Szmytka, Barry McCauley - Orquestra Filharmònica de Viena - Deutsche Grammophon (Vídeo).
- 2008 - Pierre Boulez - Olaf Bär, Erik Stokloßa, Stefan Margita - Mahler Chamber Orchestra - Deutsche Grammophon (DVD).[9]
Referències modifica
- ↑ Němcová, 1997, p. 57.
- ↑ «Anunci estrena». La Vanguardia, 27-01-1976. [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ Martín Bermúdez, Santiago. «Dossier Leoš Janáček» (en castellà). Scherzo, desembre 2004. [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Simeone, Nigel. «From the House of the Dead by Leoš Janáček» (en anglès). Music Library Association.
- ↑ Gomila, Andreu. «Bieto estrena amb èxit a Basilea 'La casa dels morts'». Avui, 10-11-2009. Arxivat de l'original el 22 d’agost 2016. [Consulta: 24 juliol 2016].
- ↑ Kenny, Bill. «Ressenya del disc» (en anglès). Musicweb. [Consulta: 24 juliol 2016].
- ↑ «Dades del disc» (en francès). Ina. [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ «Dades de l'enregistrament» (en anglès). Naxos. [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 24 juliol 2015].
Bibliografia modifica
- Simeone, Nigel; Tyrrell, John; Němcová, Alena. Janáček's Works: A Catalogue of the Music and Writings of Leoš Janáček. Clarendon Press, 1997. ISBN 978-0-19-816446-3.
- Tyrrell, John (1992). Tyrrell, John. «From the House of the Dead.». A: Stanley Sadie. The new Grove dictionary of Opera (en anglès). vol. 2. Londres: MacMillan, 1992, p. 310-312. ISBN 0-333-73432-7.