Debora e Jaele

Debora e Jaele és una òpera en tres actes d'Ildebrando Pizzetti amb llibret propi, sobre un tema bíblic. Va ser representada per primera vegada al Teatre alla Scala de Milà el 16 de desembre de 1922.[2] L'estrena va constituir un èxit, amb quinze cridades de cortines pels artistes.

Infotaula de composicióDebora e Jaele
Una terrazza terrena, scoperta, sul lato orientale del Palazzo di Sìsera in Haròscet, bozzetto di Angelo Parravicini per Débora e Jaéle (1921) - Archivio Storico Ricordi ICON004291.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorIldebrando Pizzetti Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaIldebrando Pizzetti Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
Basat enllibre dels Jutges Modifica el valor a Wikidata ()
Creació1915 Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama líric
Partstres
Lloc de la narracióTerra d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XI aC Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesA slave (en) Tradueix, Azriél (en) Tradueix, Baràk (en) Tradueix, Blind man of Kinnèreth (en) Tradueix, Dèbora (en) Tradueix, Hèver (en) Tradueix, Jaéle (en) Tradueix, Jàfìa (en) Tradueix, Jèsser (en) Tradueix, Sisera (en) Tradueix, Mara (en) Tradueix, Nabì/Adonisédék (en) Tradueix, Piràm/shepherd (en) Tradueix, Scillèm (en) Tradueix i Talmài (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena16 desembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
EscenariLa Scala Modifica el valor a Wikidata
Director musicalArturo Toscanini Modifica el valor a Wikidata
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu5 de novembre de 1955[1]
  • Debora, profetessa d'Israel (contralto)
  • El rei Sisera (tenor)
  • Jaele, dona del kenita Hèver (soprano)
  • Mara (mezzosoprano)
  • El kenita Hèver (baríton o baix)
  • Nabì, príncep de Neftali (baríton o baix)
  • Baràk, cap dels exèrcits israelians (baríton o baix)
  • Azriél (tenor)
  • El cec de Kinnèreth (baix)
  • Scillèm (tenor)
  • Jèsser, un boig (baríton)
  • Un pastor (baix)
  • Talmài (baríton o baix)
  • Adonisèdek (baríton o baix)
  • Piràm (baríton o baix)
  • Jafìa (tenor)
  • Un esclau (tenor)
  • Capitans i guàrdia cananea, israelians

Andrea Della Corte va definir aquesta obra com «una que trastoca els planols teatrals fins ara coneguts», marcant una evolució tant pel que fa a l'ús dels elements temàtics wagnerians com pel que fa a la declamació debussyniana.[3] De particular bellesa en els números corals, «com els de Fedra, la més bella polifonia vocal italiana després del segle de la nostra gran polifonia». Durant molts anys, Debora e Jaele va ser considerada una de les grans obres mestres no només de Pizzetti, sinó de tota l'òpera italiana del segle XX, malgrat la qual cosa va caure dels repertoris habituals ràpidament.[4]

Intèrprets de la primera representacióModifica

Personatge Intèrpret
Debora Elvira Casazza
Jaele Giulia Tess
Mara Anna Gramegna
Nabì Giovanni Azzimonti
Baràk Vincenzo Cassia
Azriél Alfredo Tedeschi
El cec de Kinnèreth Ezio Pinza
Scillèm Luigi Cilla
Jèsser Osvaldo Pellegrini
El rei Sisera John Sample
Talmài Amleto Galli
Adonisèdek Giovanni Azzimonti
Piràm Aristide Baracchi
Jafìa Giuseppe Nessi
Un esclau Guio Uxa

Director: Arturo Toscanini.

ArgumentModifica

Sisera, rei de Canaan, està a punt de derrotar els israelites. Debora, profetessa d'Israel, estableix que Jaele, de qui Sisera està desesperadament enamorat, sigui entregada al rei de Canaan amb l'objectiu de parar una trampa, consistent en convèncer-li de què mogui les seves tropes cap al mont Tabor, on els israelites poden derrotar-lo fàcilment.

Jaele, volent dissipar les sospites de complicitat amb l'enemic que tenen els israelites, accepta i aconsegueix presentar-se davant Sisera, però el pla és descobert per Talmài, un oficial de Sisera. Aquest perdona a Jaele, que comença a sentir-se atreta pel generós personatge del rei enemic i només reacciona quan sent la cançó desesperada de Mara, una israelià que ha perdut tota la família, exterminada pels soldats de Sisera.

Inesperadament, la batalla final és guanyada pels israelians. Sisera busca refugi a la tenda de Jaele, qui cedeix a l'amor i intenta protegir-lo. Arriba després Debora, descobrint a Sisera i ordenant a Jaele que lliuri Sisera per tal que sigui executat. Jaele prefereix matar-lo d'una manera dolça que lliurar-lo al seu poble, que el mataria sense pietat.

DiscografiaModifica

  • 1952 - Cloe Elmo (Debora), Clara Petrella (Jaele), Maria Amadini (Mara), Gino Penno (Sisera), Saturno Meletti (Jesser), Antonio Cassinelli (Hever), Silvio Majonica (el Cec), Franco Calabrese (Talmài) - Director: Gianandrea Gavazzeni - Orquestra i Cor de la RAI de Milà - Enregistrament en directe - Great Obra Performance[5]
  • 1963 - Fedora Barbieri (Debora), Clara Petrella (Jaele), Adriana Lazzarini (Mara), Bruno Prevedi (Sisera), Lino Puglisi (Jesser), Wladimiro Ganzarolli (Hever), Nicola Zaccaria (el Cec), Leonardo Monreale (Talmài) - Director: Antonino Votto - Orquestra i Cor de La Scala de Milà - Enregistrament en directe - La Maison de la Lirique; House of Opera CD8392[6][7]
  • 1997 - Carol Sparrow (Debora), Izabella Klosinka (Jaele), Marion Van Den Akker (Mara), Daniel Galvez-Vallejo (Sisera), Julian Hartmann (Jesser), Romain Bischoff (Hever), Nanco De Vries (el Cec), Leonardo Monreale (Talmài) - Director: Gabriel Chmura - Orquestra de la Ràdio Holandesa. Cor Groot Omroepkoor i Opera de Lipsia - Enregistrament en directe - House of Opera CD8393[8]

ReferènciesModifica

  1. «Anunci del Liceu». La Vanguardia, 01-11-1955, pàg. 20.
  2. Gherardo Casaglia. «Première di "Debora e Jaele"». AmadeusOnline.net - Almanacco. [Consulta: 22 desembre 2013].
  3. Andrea Della Corte «La "prima" alla Scala di Debora e Jaele"». La Stampa, 17-12-1922, pàg. 2 [Consulta: 29 desembre 2013].
  4. Muttoni
  5. «Ildebrando Pizzetti - Debora e Jaele - Gianandrea Gavazzeni (1952)». Operaclass.com. [Consulta: 14 desembre 2013].
  6. «Ildebrando Pizzetti - Debora e Jaele - Opernaufnahmen 1960-1969». http://www.esdf-opera.de/.+[Consulta: 29 desembre 2013].
  7. «CD8392 Pizzetti Deborah e Jaele 1963 Milan». House of Opera. [Consulta: 29 desembre 2013].
  8. «CD8392 Pizzetti Deborah e Jaele 1997 Amsterdam». House of Opera. [Consulta: 29 desembre 2013].

BibliografiaModifica

  • Guido Maggiorino Gatti. Debora e Jaele di I. Pizzetti - guida attraverso il poema e la musica. Milà: R. Caddeo e C., 1923. 
  • Maria Teresa Muttoni. «Debora e Jaele». A: Piero Gelli. Dizionario dell'opera. Milà: Baldini&Castoldi, 1996. ISBN 88-8089-177-4 [Consulta: 22 desembre 2013]. 
  • John C. G. Waterhouse. «Dèbora e Jaéle». A: Stanley Sadie. The New Grove Dictionary of Opera (en anglès). Volum I. Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19-522186-2.