Obre el menú principal

Joseph Deems Taylor (Nova York, 22 de desembre de 1885 - 3 de juliol de 1966) fou un compositor i crític musical novaiorquès.

Infotaula de personaDeems Taylor
Deems Taylor portrait by Carl Van Vechten.jpg
Biografia
Naixement 22 desembre 1885
Nova York
Mort 3 juliol 1966 (80 anys)
Nova York
Lloc d'enterrament cementiri Kensico
Formació Universitat de Nova York
Activitat
Ocupació Compositor, locutor de ràdio, escriptor, crític musical, compositor de bandes sonores i periodista
Gènere Òpera
Família
Cònjuge Jane Anderson

IMDB: nm0852252 IBDB: 12483
Musicbrainz: 93f81e5b-aa89-4218-85b3-76c709b6e3af Discogs: 883639 IMSLP: Category:Taylor,_Deems Allmusic: mn0001838064
Modifica les dades a Wikidata

Estudià en la Universitat de la seva ciutat natal i després amb professors particulars. El 1906 fou nomenat redactor en cap de la Nelson Encyclopedia i després fou redactor de diversos diaris i des de 1921 fou crític del New Yrok World. Entre les seves diverses composicions hi figuren:

  • The Echo, comèdia musical (1910);
  • The Siren Song, poema simfònic (1912);
  • The Chambered Nautilus, cantata (1914);
  • The Highwayman, cantata executada en el festival Mac-Dowell (1914);
  • Through the Looking Glass, suite per a orquestra (1918);
  • Portrait of a Ledy, rapsòdia per a orquestra;
  • The City of Joy, cicle de melodies vocals, i peces per a piano;
  • Jurgeen poema simfònic (1925);
  • The King's Henchman òpera amb lletra d'Edna Saint Vincent Millay (1927);
  • Peter Ibbelson, òpera (1931);
  • Ramuntche, òpera (1937);
  • Liliom, The addine machine, Will Shakespeare, Humoresca, Rita Coventry, música escènica;
  • música per al ballet Casanova (1937);

Diverses peces orquestrals, entre elles:

  • A Kirs in Xanadu pantomima (1923);
  • Circus Day peça per a orquestra de jazz (1925);
  • Fantasia sobre dos temes (1925-1943), Processional (1941);
  • la peça humorística Marcos da un paseo (1942);
  • Obertura de Nadal (1943);
  • Elegia (1944);
  • la suite Restoration (1950) i The Dragon (1954);
  • Lucrècia, suite per a quartet de corda (1936);
  • Canción coral sobre <The Lotús Eater>, per a dues sopranos i contralt (1940);
  • Nadal, 2 cançons espanyoles de Nadal, per a cor mixt (1942);
  • Davant l'altar, Home, hame, home, Himne a la Verge, Cant al primer de maig, Plantation love song, Canción de Bohèmia, Tricolor. etc.

A la seva activitat com a publicista se li deuen els llibres següents:

  • Of Men and Music (1937);
  • The Well Tempered Listener (1940);
  • Història gràfica del cinema (1943);
  • Música pels meus oïts (1949);
  • Some Enchanted Einenigs (1953);
  • The One Track Mind (1953);

Com a compositor, continuà en la línia eclèctica en la qual també es troben Roger Sessions i Alan Hovhaness. Bé que amb una forta personalitat i sense estar encadenat a cap sistema o estil de composició, en la seva obra s'hi troben algunes reminiscències de Wagner i Puccini. Fou nomenat doctor honoris causa en música pel Dartmouth College, la Universitat de Rochester (1939), i el Conservatori de Cincinnati (1941).

BibliografiaModifica