Degradació walleriana
La degradació walleriana és un procés actiu de degeneració que resulta quan una fibra nerviosa és tallada o aixafada i la part de l'axó distal de la lesió (és a dir, la que està més lluny del cos cel·lular de la neurona, que conté el nucli) pateix una degeneració seguint aquest procés.[1]
 microgràfic fluorescent (100x) de la degeneració walleriana en nervis perifèrics tallats o aixafats. La columna esquerra és proximal a la lesió, la dreta és distal. A i B: 37 hores post tall. C i D: 40 hores post tall. G i H: 44 hores post tall. | |
| Tipus | trastorn neurològic  |
|---|---|
| Epònim | Augustus Volney Waller |
| Especialitat | neurologia |
| Recursos externs | |
| MeSH | D014855 |
| UMLS CUI | C0043020 |
Descripció modifica
Els axons i les seves beines de mielina són digerits pels macròfags i cèl·lules de Schwann. Això provoca una atrofia de les fibres musculars del nervi lesionat.[2]
No obstant això, els neurilemmes (beines de Schwann) de les fibres nervioses, continuen en forma de tubs buits de contingut. Al cap de 96 hores, l'extrem proximal de la fibra nerviosa envia els brots de floració a aquests tubs. Els brots són atrets pels factors de creixement produïts en els tubs per les cèl·lules de Schwann, sempre que la distància de separació no sigui massa gran. És així com les fibres nervioses es tornen a empènyer cap als tubs neuronals i, finalment, arriben al múscul objectiu que tornen a re-inervar. Si els brots de creixement estan massa allunyats dels tubs neuronals, la reparació quirúrgica pot millorar les possibilitats de re-inervació.[3]
Els ratolins que pertanyen a la soca C57BL/Ola presenten una degeneració walleriana retardada[4] i són, per tant, models importants per estudiar els rols de diferents tipus de cèl·lules, així com els mecanismes moleculars d'aquesta degeneració.[5]
Història modifica
La degeneració walleriana va ser descrita per primera vegada en una granota el 1850 per Augustus Volney Waller. La mielina degenerada forma gotes que poden admetre colorants, permetent un estudi detallat de l'evolució de cada fibra nerviosa.[6]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Trauma and Wallerian Degeneration Arxivat 2006-05-02 a Wayback Machine., University of California, San Francisco
- ↑ Gilley, Jonathan; Coleman, Michael P. «Endogenous Nmnat2 Is an Essential Survival Factor for Maintenance of Healthy Axons». PLoS Biology, 8, 1, 25-01-2010, pàg. e1000300. DOI: 10.1371/journal.pbio.1000300. PMC: 2811159. PMID: 20126265.
- ↑ Coleman, Michael P.; Freeman, Marc R. «Wallerian Degeneration, Wld, and Nmnat». Annual Review of Neuroscience, 33, 1, 01-06-2010, pàg. 245–267. DOI: 10.1146/annurev-neuro-060909-153248. PMID: 20345246.
- ↑ Perry, V. H.; Brown, M. C.; Tsao, J. W. «The Effectiveness of the Gene Which Slows the Rate of Wallerian Degeneration in C57BL/Ola Mice Declines With Age». European Journal of Neuroscience, 4, 10, 01-10-1992, pàg. 1000–1002. DOI: 10.1111/j.1460-9568.1992.tb00126.x. PMID: 12106435.
- ↑ Araki, T. «Increased Nuclear NAD Biosynthesis and SIRT1 Activation Prevent Axonal Degeneration». Science, 305, 5686, 13-08-2004, pàg. 1010–1013. DOI: 10.1126/science.1098014. PMID: 15310905.
- ↑ Waller, A. «Experiments on the Section of the Glossopharyngeal and Hypoglossal Nerves of the Frog, and Observations of the Alterations Produced Thereby in the Structure of Their Primitive Fibres». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 140, 0, 01-01-1850, pàg. 423–429. DOI: 10.1098/rstl.1850.0021. JSTOR: 108444.
Bibliografia modifica
- (anglès) Nervus Trauma Arxivat 2006-05-02 a Wayback Machine., al lloc web de UC San Francisco.
- (anglès) Beirowski et al. La naturalesa progressiva de la degeneració walleriana en la degeneració walleriana de tipus salvatge i lent (nervis Wld S). BMC Neurosci. 2005; 6: 6. article complet[Enllaç no actiu]
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Degradació walleriana |
- Histologia en dmacc.edu (anglès)