Deimos (satèl·lit)
Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart. Va ser descobert per Asaph Hall el 12 d'agost de 1877 quan buscava específicament si Mart tenia satèl·lits.
![]() ![]() | |
---|---|
![]() Fotografia de Deimos feta per l'instrument HiRISE de la Mars Reconnaissance Orbiter el 21 de febrer de 2009. Els colors han estat realçats. | |
Tipus | Satèl·lits de Mart ![]() |
Descobert per | Asaph Hall[1] ![]() |
Data de descobriment | 12 agost 1877[2] ![]() |
Epònim | Dimos ![]() |
Cos pare | Mart ![]() |
Dades orbitals | |
Apoàpside | 23.470,9 km ![]() |
Periàpside | 23.455,5 km ![]() |
Semieix major a | 23.458 km[3] ![]() |
Excentricitat e | 0,0002 ![]() |
Període orbital P | 1,26 d ![]() |
Inclinació i | 27,58 ° ![]() |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 12,4 km ![]() |
Magnitud aparent (V) | 12,89 (banda V) ![]() |
Massa | 1,48 Eg[4] ![]() |
Densitat mitjana | 1,471 g/cm³ ![]() |
Gravetat superficial equatorial | 0,003 m/s² ![]() |
Albedo | 0,068 ![]() |
NomModifica
El seu nom prové de la mitologia grega i significa 'terror'. Aquest nom va ser suggerit per l'astrònom Henry Madan, que el va treure de la Ilíada, en què Fobos i Deimos (el pànic i el terror) són els dos acompanyants d'Ares, el déu de la guerra. Ja que el nom romà d'Ares és Mart, és adequat que els seus dos satèl·lits portin aquests noms.
Característiques físiquesModifica
Deimos és massa petit per a tenir forma esfèrica; les dimensions en són 15 x 12 x 10 km. La seva albedo és baixa, com la d'un asteroide de tipus C, fins i tot alguns estudis apuntes que podria ser de tipus D. S'ha fotografiat gairebé la seva superfície sencera en les diverses missions d'exploració de Mart però encara no s'ha programat cap missió d'estudi específic del satèl·lit.
Està compost per roca rica en carboni (condrita carbonatada) i gel. La superfície és plena de cràters d'impacte, però no tan profunds com els de Fobos, a causa que alguns cràters s'han omplert de regòlit. Els dos cràters més grans són el Swift i el Voltaire i mesuren 3 km de diàmetre. Els seus nom venen dels escriptors homònims perquè aquests van especular amb l'existència de llunes marcianes abans que es descobrissin realment.
Deimos, així com Fobos, eren, segurament, asteroides que van ser capturats per la força de gravetat de Mart, probablement després que la gravetat de Júpiter en modifiqués l'òrbita. Però també hi ha raons que fan pensar que siguen cossos formats a l'entorn del planeta alhora que aquest es formava.
Característiques orbitalsModifica
Deimos orbita a 20.000 km d'altitud sobre la superfície marciana. A pesar de trobar-se tan pròxim al planeta, només és visible en el cel marcià com un punt lluminós molt brillant i que pot ser comparable a la brillantor de Venus vist des de la Terra. A més a més, el període d'observació és breu, quan Mart es trona en oposició a la Terra.
Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s a recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta (de 24 h 42 min), la qual cosa fa que el satèl·lit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'est i la seva posta, per l'oest. El més curiós és que, durant eix temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases. Des del planeta, es pot observar el trànsit del satèl·lit per davant del disc solar.
Una altra particularitat és que, en gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, és invisible des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paral·lel 82º. De tota manera, donades les seves petites dimensions, a penes pot dissipar un poc les tenebres de la nit marciana. I això durant curts períodes, ja que en gravitar tan a prop del planeta i en òrbita equatorial, passa la major part de la nit ocult en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga, sense ser il·luminat per la llum solar. Presenta acoblament de marea i per tant des de Mart sempre es veu la mateixa cara de Deimos.[5]
ReferènciesModifica
- ↑ Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
- ↑ URL de la referència: https://iopscience.iop.org/article/10.1086/122784. DOI: 10.1086/122784.
- ↑ URL de la referència: http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem#mars. Data de consulta: 27 juny 2009.
- ↑ Data de consulta: 5 setembre 2020. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par.
- ↑ David Shayler, Andrew Salmon, Michael Derek Shayler, Phobos and Deimos, in Marswalk One: first steps on a new planet, Springer, 2005, pp. 16-17, ISBN 1-85233-792-3.
Vegeu tambéModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deimos |
- Fobos, l'altre satèl·lit de Mart
- Programa Mars
- Satèl·lits de Mart