Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Dimos».

Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart. Va ser descobert per Asaph Hall el 12 d'agost de 1877.

Infotaula satèl·litDeimos
Deimos2.jpg
Tipus satèl·lit natural
Satèl·lit de Mart
Descobridor Asaph Hall
Data de descobriment 12 agost 1877 i 11 agost 1877
Epònim Dimos
Elements orbitals
Semieix major 23.458 km
Excentricitat 0,0002
Període orbital 1,26244 dies
Característiques físiques
Albedo 0,068
Massa 1.480.000.000.000.000 kg
Magnitud aparent 12,89
Densitat 1,471 g/cm³
Modifica les dades a Wikidata

NomModifica

El seu nom prové de la mitologia grega i significa 'terror'. Aquest nom va ser suggerit per l'astrònom Henry Madan, que el va treure de la Ilíada, en què Fobos i Deimos (el pànic i el terror) són els dos acompanyants d'Ares, el déu de la guerra. Ja que el nom romà d'Ares és Mart, és adequat que els seus dos satèl·lits portin aquests noms.

Característiques físiquesModifica

Deimos és massa petit per a tenir forma esfèrica; les dimensions en són 15 x 12 x 10 km.

Està compost per roca rica en carboni (condrita carbonatada) i gel. La superfície és plena de cràters d'impacte, però no tan profunds com els de Fobos, a causa que alguns cràters s'han omplert de regòlit. Els dos cràters més grans són el Swift i el Voltaire i mesuren 3 km de diàmetre.

Deimos, així com Fobos, eren, segurament, asteroides que van ser capturats per la força de gravetat de Mart, probablement després que la gravetat de Júpiter en modifiqués l'òrbita. Però també hi ha raons que fan pensar que siguen cossos formats a l'entorn del planeta alhora que aquest es formava.

Característiques orbitalsModifica

Deimos orbita a 20.000 km d'altitud sobre la superfície marciana. A pesar de trobar-se tan pròxim al planeta, només és visible en el cel marcià com un punt lluminós molt brillant i que pot ser comparable a la brillantor de Venus vist des de la Terra.

Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s a recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta (de 24 h 42 min), la qual cosa fa que el satèl·lit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'est i la seva posta, per l'oest. El més curiós és que, durant eix temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases. Des del planeta, es pot observar el trànsit del satèl·lit per davant del disc solar.

Una altra particularitat és que, en gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, és invisible des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paral·lel 82º. De tota manera, donades les seves petites dimensions, a penes pot dissipar un poc les tenebres de la nit marciana. I això durant curts períodes de temps, ja que en gravitar tan a prop del planeta i en òrbita equatorial, passa la major part de la nit ocult en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga, sense ser il·luminat per la llum solar.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deimos