Deliverance

pel·lícula de 1972 dirigida per John Boorman

Deliverance és una pel·lícula estatunidenca de 1972 dirigida per John Boorman, segons la novel·la homònima de James Dickey. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaDeliverance
Fitxa
DireccióJohn Boorman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJohn Boorman Modifica el valor a Wikidata
GuióJames Dickey i John Boorman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEric Weissberg Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVilmos Zsigmond Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTom Priestley Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 juliol 1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min i 110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeGeòrgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació46.122.355 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDeliverance Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula de violació i venjança, thriller, cinema LGBT, pel·lícula basada en una novel·la i drama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temavenjança Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAtlanta i Apalatxes Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatalliberament Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0068473 The Movie Database: 10669 Filmaffinity: 927160 Allocine: 166 Rottentomatoes: m/deliverance Mojo: deliverance Allmovie: v13142 TCM: 22066 Metacritic: movie/deliverance TV.com: movies/deliverance Modifica els identificadors a Wikidata

El 2008, la pel·lícula es va registrar en el National Film Registry per a conservació a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Argument

modifica

Ed Gentry, Lewis Medlock, Bobby Trippe i Drew Ballinger, quatre ciutadans estatunidencs, es reuneixen un cap de setmana per tal de baixar un riu molt brau en canoa. Aquesta zona serà inundada per la construcció d'una presa, i fan aquesta expedició com un últim homenatge a la naturalesa desfigurada per l'home. El perill que els aguaita no prové tanmateix del riu.[2]

Repartiment

modifica

Nominacions

modifica

Lloc de rodatge

modifica

La pel·lícula ha estat rodada al Riu Chattoga, que separa Geòrgia de Carolina del Sud a l'est del Parc nacional de Chattahoochee. L'any següent de la sortida de la pel·lícula, 31 persones van morir intentant baixar el tros del riu on va tenir lloc el rodatge.

Al voltant de la pel·lícula

modifica
  • En la seva sortida el 1972, l'experiència traumatitzant viscuda pels herois de la pel·lícula, va ser considerada com una metàfora de la guerra del Vietnam.
  • La pel·lícula ofereix diverses similituds amb La font de la donzella d'Ingmar Bergman: naturalesa captivadora i finalment cruel, homes mig salvatges i escena de violació, nen que toca el banjo de manera inquietant. La pel·lícula de Boorman servirà d'inspiració a Michael Cimino per al seu drama de guerra, El caçador (1978), el director de fotografia del qual, Vilmos Zsigmond, va ser també el de Deliverance.
  • Dues aparicions marquen el final de Deliverance. Així, el novel·lista James Dickey, el llibre del qual va servir de base a la pel·lícula de John Boorman, interpreta un xèrif, mentre que Charley Boorman, el fill del director, encarna el fill d'Ed, el personatge de Jon Voight.
  • Per tal de minimitzar els costos, la producció de la pel·lícula no es va assegurar, i els actors van haver de fer les seves pròpies escenes de risc. Així, Jon Voight escala ell mateix el penya-segat. El grup dels quatre actors ha baixat els ràpids on Burt Reynolds s'ha trencat el còccix quan el bot ha bolcat.
  • Sempre per reduir costos, els habitants locals són els que interpreten els papers dels habitants de la muntanya.
  • John Boorman volia en principi Lee Marvin i Marlon Brando pels dos papers principals, però Marvin l'ha persuadit que ell i Brando eren massa vells per interpretar aquest gènere d'escenes i li va suggerir agafar dos actors més joves.
  • L'escena de la violació és considerada com molt realista i violenta fins al punt de crear polèmica en l'estrena de la pel·lícula. Va ser la primera escena de violació homosexual de la història del cinema.

Referències a la pel·lícula

modifica
  • A Stargate SG-1, en l'episodi 18 de la temporada 5 (El Guerrer), el coronel Jack O'Neill fa referència a la pel·lícula.
  • A Amenaça tòxica, Jack Taggart (Steven Seagal) fa referència a la pel·lícula.
  • A Projet Blair Witch, Joshua 'Josh' Leonard fa referència a la pel·lícula.
  • A la seva cançó 8 Dies a El Paso del seu àlbum Volo, el cantant Michel Sardou evoca la pel·lícula en les paraules:
« He fet els torrents de Colorado sobre un bot pneumàtic / Cap jugador de banjo / Cap esgarrifança a l'esquena: un circuit turístic »

. Fa així referència a l'escena del duo guitarra / banjo, en el descens dels ràpids i a la metàfora de la pel·lícula.

  • A Big Fish de Tim Burton, Edward Bloom (Ewan McGregor) troba un personatge idèntic al jugador de banjo a l'entrada del poble perdut al bosc on es troba per casualitat. Aquest últim entona d'altra banda les mateixes notes que al començament del tros Duelling Banjo.
  • A la temporada 12 del dibuix animat South Park, l'escena de la violació de Deliverance és parodiada en la sortida d'Indiana Jones i el Regne de la calavera de Cristall posant en el paper dels dos violadors George Lucas i Steven Spielberg i en el paper de l'atacat, Indiana Jones.
  • A la pel·lícula Zombieland, l'actor Woody Harrelson entona al banjo el començament de Duelling Banjo en l'escena del supermercat.

Referències

modifica
  1. «Deliverance». esadir.cat.
  2. «Deliverance». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 3,2 «The 45th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

Enllaços externs

modifica