Partit Democràtic de l'Esquerra

partit polític italià
(S'ha redirigit des de: Demòcrates d'Esquerres)

El Partit Democràtic de l'Esquerra (en italià Partito Democratico della Sinistra, PDS) fou el nom que va agafar el Partit Comunista d'Itàlia a la caiguda del comunisme a l'Europa Oriental, després que el 66% de delegats aprovés el 1991 d'abandonar el marxisme i incorporar-se a la Internacional Socialista. Vers l'any 2000 va canviar el nom a "Demòcrates d'Esquerra" (Democratici di Sinistra, DS). A cada canvi el partit s'ha anat desplaçant cap a posicions més moderades. La seva organització juvenil és la "Sinistra Giovanile".[1][2][3][4][5][6]

Infotaula d'organitzacióDemocratici di Sinistra
Demòcrates d'Esquerres
(it) Democratici di Sinistra Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtDS i DS Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític italià desaparegut
IdeologiaSocialisme democràtic i Socialdemocràcia
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Democràtic de l'Esquerra Modifica el valor a Wikidata
Creació13 de febrer de 1998 - 14 d'octubre de 2007
Data de dissolució o abolició14 octubre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perPartit Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus Modifica el valor a Wikidata
Membres615.414 (2007) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPiero Fassino
(darrer)
Afiliació europeaPSE
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdsonline.it Modifica el valor a Wikidata

Els Demòcrates d'Esquerres fou un partit polític socialdemòcrata des de 1998 fins al 2007. Aquest fou membre del Partit Socialista Europeu. Els Democratici di Sinistra foren fundats el 1998, quan desaparegué el Partit Democràtic de l'Esquerra, successor del Partit Comunista Italià, i abandonant l'eurocomunisme per passar-se a la socialdemocràcia. Entre 1998 i 2007 fou membre de la coalició política italiana que agrupava el centreesquerra, L'Olivera, guanyador de les eleccions generals de 2006. El 14 d'octubre de 2007, com L'Olivera i la resta de partits polítics italians de centreesquerra s'integraren al Partit Democràtic, per a concórrer a les eleccions generals de 2008.

Secretaris del Partit

modifica
modifica
1994 general 1995 regional 1996 general 1999 Europees 2000 regional 2001 general 2004 Europees 2005 regional 2006 general
Piemont 16.7 21.7 16.9 13.7 17.7 15.9 amb L'Olivera 20.1 16.9
Llombardia 13.0 16.5 15.1 12.9 amb L'Olivera 11.7 amb L'Olivera amb L'Olivera 12.4
Vènet 12.2 16.5 11.8 11.1 12.3 10.7 amb L'Olivera amb L'Olivera 11.5
Emilia-Romagna 36.6 43.0 35.7 32.8 36.2 28.8 amb L'Olivera amb L'Olivera 30.6
Toscana 33.7 40.9 34.8 31.9 36.4 30.9 amb L'Olivera amb L'Olivera 29.8
Laci 23.3 27.2 23.5 18.4 20.0 17.3 amb L'Olivera amb L'Olivera 19.2
Campània 19.7 19.5 20.0 13.8 14.2 14.3 amb L'Olivera 15.3 14.1
Pul·la 19.9 22.1 22.1 14.1 15.7 12.9 amb L'Olivera 16.6 15.6
Calàbria 22.2 22.2 21.0 16.4 14.3 17.9 amb L'Olivera 15.4 14.4
Sicília 16.5 14.1 (1996) 16.6 12.0 10.1 (2001) 10.3 amb L'Olivera 14.0 (2006) 11.4
ITÀLIA 20.4 - 21.1 17.3 - 16.6 - - 17.2

Resultats electorals

modifica

Parlament italià

modifica
Cambra dels Diputats
Any electoral # de
vots totals
% de
vots totals
# d'
escons totals obtinguts
+/– Líder
2001 6,151,154 (#2) 16.6
137 / 630
Walter Veltroni
2006 amb L'Olivera (#1)
123 / 630
  14
Piero Fassino
Senat d'Itàlia
Any electoral # de
vots totals
% de
vots totals
# d'
escons totals obtinguts
+/– Líder
2001 amb L'Olivera (#2)
64 / 315
Walter Veltroni
2006 5,977,347 (#2) 17.5
62 / 315
  2
Piero Fassino

Parlament Europeu

modifica
Parlament Europeu
Any elecció # del
total de vots
% del
total de vots
# del
total d'escons
+/– Líder
1999 5,387,729 (#2) 17.3
15 / 87
Walter Veltroni
2004 amb L'Olivera (#1)
12 / 78
  3
Piero Fassino

Referències

modifica
  1. André Krouwel. Party Transformations in European Democracies. SUNY Press, 2012, p. 333. ISBN 978-1-4384-4483-3 [Consulta: 14 febrer 2013]. 
  2. Marcus E. Ethridge; Howard Handelman Politics in a Changing World: A Comparative Introduction to Political Science. Cengage Learning, 2009, p. 157. ISBN 978-0-495-57048-6 [Consulta: 17 agost 2012]. 
  3. Donald F. Busky. Communism in History and Theory: The European Experience. Greenwood Publishing Group, 2002, p. 57. ISBN 978-0-275-97734-4 [Consulta: 24 agost 2012]. 
  4. Dimitri Almeida. The Impact of European Integration on Political Parties: Beyond the Permissive Consensus. CRC Press, 2012, p. 71. ISBN 978-1-136-34039-0 [Consulta: 14 juliol 2013]. 
  5. Ari-Veikko Anttiroiko; Matti Mälkiä Encyclopedia of Digital Government. Idea Group Inc (IGI), 2007, p. 389. ISBN 978-1-59140-790-4 [Consulta: 19 juliol 2013]. 
  6. Steinar Stjernø. Solidarity in Europe: The History of an Idea. Cambridge University Press, 2009, p. 276. ISBN 978-0-521-60511-3 [Consulta: 24 juliol 2013].